El post d’ahir malauradament erauna innocentada. De moment continuem sense un espai adequat pel Bou.

La setmana passada des d’Alcaldia de l’Ajuntament ens van passar una carta amb una proposta de conveni adjunta que convidava al Bou de Reus a establir la seva seu a la nova casa de la festa que s’està construint i que es preveu que s’inauguri oficialment per Sant Pere. La Casa de la Festa estarà situada a l’antic magatzem de vermuts Cal Rofes, al darrera del Museu i tindrà diversos àmbits: 1. La Festa Major, que serà el nostre, 2. la Setmana Santa, 3. Altres festivitats del cicle de l’any, i per reivindicacions nostres i de l’Àliga de Reus hi haurà l’espai 4, que estarà tancat al públic i que serà l’ espai social.  O sigui que podrem exposar el Bou a l’espai 1 i tenir com a seu social l’espai 4, que constarà de despatxos compartits, sala de reunions i per petició nostra un petit espai d’interrelació festiva amb un tirador de cervesa i un de vermut de Reus.
La Casa de la Festa sembla que és una iniciativa personal de l’Alcalde de Reus, el Sr. Ballesteros, que vol avançar-se a la ciutat veïna,Tarragona, que tenia previst inaugurar la seva Casa de la Festa aquesta Santa Tecla passada i que no van poder fer-ho per problemes amb les obres.

Queden per perfilar alguns detalls com serà el règim d’entrades i sortides dels elements festius, ja que si una cosa ha quedat clara en les negociacions és que els grups festius per Festa Major no volem dependre de cap horari marcat per la Casa Gran.

El bou del pessebre

El bou del pessebre és un bou apòcrif. Va aparèixer tardanament, com la mula, prop de la menjadora on van posar Jesús. En la predicació cristiana hi ha lectures negatives d’aquests dos animals soferts. Un rector de poble, en una homilia de missa del gall, en feia una de moralitzant que no deixava gaire bé les bèsties del pessebre: deia el bon home que, bàsicament, hi ha dues maneres de viure el Nadal: com sant Josep i la Mare de Déu, contemplant el pessebre, o com el bou i la mula, afartant-se.

D’altra banda pel fet d’estar castrat, algú ha vist en el bou un símbol d’esterilitat que, segons una tradició posterior, reforçaria iconogràficament la virginitat de Josep i Maria, quan la virginitat no és estèril sinó radicalment fecunda.

Però hi ha també en la tradició judeocristiana lectures positives del bou de Betlem. A la Bíblia, el bou és un dels béns més preuats: “No cobegis la casa d’un altre… ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany” (Dt 5, 21). La carn del bou, juntament amb la de l’anyell i la del cabrit, no era prohibida

(Dt 14, 4). Quan Samuel s’acomiada d’Israel pregunta retòricament: “A qui he pres el bou o bé l’ase? A qui he oprimit? A qui he maltractat?” (1 Sa 12, 3).

Quan Francesc d’Assís a Greccio va fer el primer pessebre vivent de la història, va ajuntar per primera vegada un bou i una mula. El bou i la mula no solien compartir estable. Francesc, que se sentia germà de tota criatura, fins i tot del llop, va unir, simbòlicament, dues menes d’animals prop del Rei de Reis. Potser com un ressò de la reconciliació universal profetitzada per Isaïes: “La vaca i l’óssa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, ningú no serà dolent ni farà el mal en tota la muntanya santa” (Is 11, 7), o també evocant la fidelitat de l’animal: “Un bou coneix el seu propietari i un ase l’estable del seu amo, però a mi Israel no em coneix, el meu poble m’ignora” (Is 1, 31).

A l’Evangeli, Jesús respon al cap de la sinagoga que l’acusa d’haver vulnerat el repòs del dissabte apel·lant, potser amb humor, a aquest animal domèstic: “No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador?” (Lc 13, 15) i també proposa als seus adversaris una situació límit: “Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no el trauria tot seguit?” (Lc 14,5).

Jesús va anunciar als seus seguidors que el seu jou era suau i la seva càrrega lleugera (Mt 11,29).

El jou servia també per junyir els bous, però en el llenguatge cristià esdevé sinònim de la creu i l’home s’associa a aquest animal feinejador. El jou cristià no representa una manca de llibertat, sinó, més aviat, una altra manera de fer les coses. El cristià no les fa a soles perquè el jou junyeix dos animals. El cristià tot ho ha de fer associat a Jesús. Ell camina al seu costat.

La patrística va interpretar en la visió d’Ezequiel la naturalesa dels àngels: intel·ligents com l’home, poderosos com el lleó, laboriosos com el bou i veloços com l’àliga.

Dionís Areopagita resumeix la mística del bou amb aquests termes: “La figura del bou marca la força i la potència, el poder d’obrir solcs intel·lectuals per tal de rebre les pluges fecundes del cel”.

Ramon Llull aprengué la lliçó d’un bou que remugava i l’associà també a la filosofia. Sant Tomàs d’Aquino era pròcer i de contextura ferma. Els seus condeixebles del Rin, irònics, l’anomenaven amb el sobrenom del “bou mut de Sicília”. El creien embadocat i com oprimit pel seu mestre Albert Magne. Ho explica el biògraf Tocco. Però, un dia, després d’una brillant dissertació, Albert va dir als estudiants: “Li dieu el bou mut, però us asseguro que aquest bou farà uns bramuls tan grans amb la seva ciència que ressonaran per tot el món”.

El bou és present a la toponímia: així Oxford i Bòsfor, que signifiquen el pas dels bous. També en l’heràldica, en la gastronomia, en la rondallística, en les dites populars…

Jaume Aymar i Ragolta

(Publicat al diari AVUI el dia 25 de desembre de 2002)

Fotografies de Vic

Per a veure-les totes i en gran cliqueu aquí.

Gràcies al Casal Despertaferro i a l’Imac enguany tindrem a Reus la primera revetlla de Cap d’Any popular. No haurem de passar el Cap d’Any a casa o en una macrofesta amb gogo’s i música rònega. És una bona notícia que celebrarem tal com toca. I pel portadors i portadores del Bou de Reus hi ha un 25% de descompte en el preu de l’entrada.

Article aparegut a El 9 Nou el dilluns 10-12-2007

El bou de Vic, amb el seu homòleg de Reus, a l’acte d’aquest diumenge. Foto: Jordi Puig

El bou de Reus, que li va fer de padrí, i les mulasses de Vic, dels Pallaresos i del Pi de Barcelona van acompanyar el bou de Vic en la seva festa de bateig, a la qual també van assistir la família Llúpia, amb qui a partir d’ara compartiran protagonisme a les festes populars de Vic.

Lluís Tello, cap de colla dels Geganters de Vic, va agrair el suport de l’Ajuntament i l’IMAC, “i de totes les persones que ens fan costat per poder tirar endavant”. La recuperació del bou, que va desaparèixer del bestiari vigatà fa poc més de 170 anys, s’emmarcava en els actes de celebració dels 175 anys del Merma i dels Gegants de Vic, aniversari que viurà el seu epíleg al mes de març.

El regidor de Cultura, Xavier Solà, va felicitar l’esforç dels geganters i va avançar que, pel juliol, tot el bestiari de Vic ballarà plegat en la presentació de la nova Cobla Ciutat de Vic.

L’acte també va servir per acomiadar Pere Bou, que després de 26 anys portant el gegant de Vic va anunciar la seva retirada.

I el vídeo de Vilaweb TV Vic

VIC (Osona)
Diumenge 9 de desembre, a la 1 del migdia, a la plaça Major.
MERCAT MEDIEVAL. Estrena del Bou de Vic amb la participació de la Mulassa de Vic i el Bou de Reus.

Els actes per diumenge al matí són els següents:

A les 9: Esmorzar. (al pàrquing Casa Caritat – parc Balmes)

A les 10: Plantada de bestiari als punts d’inici de la cercavila.

A les 11: Inici de les dues Cercaviles simultànies pels carrers de la ciutat de Vic.

A la 1 del migdia: Demostració de ball de cada colla convidada i a continuació ball de bateig del bou de Vic.