En reunió celebrada ahir es va aprovar secundar la manifestació de dissabte a Barcelona i adherir-nos a la convocatòria. SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU!

El Bou de Reus el proper dia 9 de desembre estarà a Vic (Osona), i el 19 de gener a Castelló (La Plana Alta)

Mostra un mapa més gran

S’ha confirmat la sortida de Castelló del 19-1-2007 convidats per la colla de diables Botafocs a la II trobada d’Animals domèstics. Us hi esperem a tots i totes.

Els Toritos de Petate. Una tradició d’origen africà portada a Amèrica pels esclaus de llengua bantu el segle XVII.

Els Toritos de Petate no només estan presents a Michoacán sinó a Mèxic i Llatinoamèrica, des d’Humahuaca, al nord d’Argentina, fins a Sonora. I que per la disparitat de llocs on es troba no se li pot atribuir un origen indígena. Assenyalen que alguns investigadors han esgrimit el totemisme bantu com a font originària dels Toros de Petate, però n’existeixen altres que consideren que és un punt encara fosc. Però que curiosament, el bumba-meu-boi de Pernambuco, al nord brasiler, importador d’esclaus bantu de les possessions portugueses del Congo, Angola i Moçambic, manté coincidències amb el toro dePetate de Morelia.Es diu Toro de Petate a totes aquelles manifestacions de dansa que comparteixen les següents característiques generals:

a) El toro o bou és una carcassa de fusta recoberta amb estores, fulles, cuir de vaca, paper o cartró, amb la figura d’un boví i el cap tallat en fusta. A excepció de la dansa registrada al nord d’Argentina on la moixiganga és un barret. Les banyes i alguna altra part són realment de l’animal. El crani, les banyes i la cua són els més comuns.

b) Es pot manipular l’estructura: ja sigui com un barret com en Argentina o sobre les espatlles del ballador, el qual es col·loca dins d’ella i li dóna moviment amb els braços, aquesta és la més comuna. N’existeix una altra que cobreix la cintura i és sostinguda per tirants de les espatlles del ballarí, el qual assembla que està muntant el toro.

c) La dansa es realitza en els dies de carnaval, preponderantment, com en el cas de Michoacán. O en el cicle del naixement-mort de Crist, en Corpus, Dia de la Candelaria, Dia de San Juan o Diumenge de Rams.

D) Les comparses tenen personatges bàsics que són comuns a grups distants en el geogràfic, i altres que són particulars de cada població. A Michoacán es troben: el toro, el caporal, la macha, que representa un garrotero sobre una mula, i antigament el pallasso.
La música era proporcionada per un conjunt de cuerdas i percussions, en l’actualitat s’empra una banda de vent.

e) La dansa recorre els carrers en processó, detenint-se en algunes cases on es convida que la comparsa realitzi una representació. Durant la mateixa han d’evitar els atacs del toro, tants els personatges de la dansa com el públic que segueix la comparsa. Com referència nomena que només es retribueix econòmicament els danzantes a Pernambuco i a la ciutat de Morelia.

f) La comunitat li concedeix al toro una sèrie d’atributs dels animals vius, la qual cosa mostra part de l’imaginari de la comunitat. La similituds que troba Amós són per exemple que: el toro porta un registre de propietari en un fierro; està associat a l’aigua, li donen en cas de beure, o també és una creença que porta aigua, la qual és simbolitzada per una beguda alcohòlica local. És immortal, encara que en certa part de la dansa se’l mati, però s’aixeca i segueix la representació.

h) El toro ve a representar a un grup dins de la comunitat o a tota ella. En poblacions grans, ens diu Jorge Amós, cada barri té el seu, en les petites només un. Però en ambdós casos sempre és present la competència entre barris o entre comunitats, arribant a la baralla ritual.

Però, assenyala, que independentment de la col·locació i materials emprats, sempre simula a un boví anomenat toro o bou, al qual se li anomena de farcell o farcell perquè és el material amb què es construeix.

Imitant en la dansa els moviments d’aquests animals, de vegades plàcids i d’altres violents.

Veiem com els toritos de Petate, com els bous festius catalans, tampoc comparteixen tradició ni història amb les corrides a l’espanyola, i que no mostren tampoc el vergonyós espectacle de la mort pública d’un animal.

El proper 9 de desembre el Bou de Reus anirà a Vic a apadrinar el Bou de Vic. Per a fer boca publiquem una mica d’història d’aquest element que ha fet el tabaler del Bou Gerard Pouget:

EL BOU DE VIC
Les primeres referències del Bou de Vic les trobem en les notícies de la processó de Corpus de Vic de final del segle XVII, segons les quals era una figura feta de fusta i que, juntament amb la Mulassa de Vic, eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva amb els seus coets i corredisses.
El Bou de Vic era l’acompanyant i el predecessor del Cap de Llúpia (un capgròs molt popular a la ciutat), i l’entremès era molt popular entre la mainada. Als següents versos de la crida de les festes de l’any 1793 es mostra clarament el comportament del bou dins la festa:

Eixa és l’entrada bovina
que el Xora capitaneja
i la canalla toreja
el toro ab sa barretina.
El cap de pa es desatina
per a fer riure la gent
i va darrera els nois corrent
ficat dintre un bou de fusta.
Però cap noi se n’asusta
i el deixen per innocent;
roden tots com uns orats
per les places i carrers
jugant qui xiularà més, semblen uns esperitats.”

Les diverses prohibicions eclesiàstiques i polítiques van fer que aquests entremesos no sortissin més. L’any 1846 el Bou de Vic va desaparèixer, però en va perviure un de particular,
l’anomenat Bou de Can Branzuela, que fou llogat fins al 1890 per participar en diverses festes dels carrers i barris de Vic.

Hi ha la falça creença que el bous són una festa exclusivament espanyola. El que sí que és cert és que la festa de bous espanyola sí que és la més sanguinària i detestable per l’exhibició pública que es fa del patiment de l’animal. Per a contestar aquesta creença comencem la sèrie Bous del Món, que complementa la sèrie Bous dels Països Catalans i que preten mostrar altres festes de bous del món que res tenen a veure amb la corrida.

Comencem el recull amb una festa flamenca de l’Estat Francès, ara que sembla que els flamencs de Bèlgica estan a punt d’aconseguir la independència.

Bugnicourt és un poble d’uns 1.000 habitants del nord de l’Estat Francès, de la regió de Nord-pas-de-Calais, un dels antics comptats que agrupa els territoris històrics de Flandes administrativament francesos i el comtat d’Artois. Aquesta regió limita al nord amb l’estat belga i a part del francès també s’hi parla el neerlandès, però en una situació precària com a la Catalunya Nord.
El Bou de Bougnicourt va ser batejat l’any 2002 amb el nom gal de Bougnus, i recupera la festa del bou d’un antic costum.

Fins al començament del segle vint, el dimarts gras, els carnissers anaven en processó pels carrers dels pobles, amb un bou ‘guarnit i decorat‘, com el Bou enflocat de Reus, i que serviria per les menges de la Pasqua a la Pentecosta.

La tradició era molt forta al país i el 1989 van voler recuperar d’una certa manera aquestes tradicions antigues.

És així com, al principi, un fermall gegant va ser construït i un bou de raça ‘Blava del Nord’ va ser cuit sencer i disfrutar per prop de 1000 convidats sota envelat, la gran festa rural del bou havia nascut.

Coneixent un èxit creixent, el Comitè d’organització de la Festa del Bou, sostingut per l’Ajuntament, va voler en un segon terme crear la seva bèstia, com és de tradició al país, el ‘Gegant Bou’, que va en processó al seu torn el dia de la festa del bou, fixat l’últim diumenge d’agost, s’uneix al grup dels gegants del Nord’ per a sortides fora vila.

A aquest Bou l’acompanyen una mena de Cavallets, però que tenen forma de Bou.

El pont del 6 al 9 de desembre el Bou de Reus farà un stage a Sau per a preparar-se per a la sortida de Vic i apadrinament del Bou de Vic el dia 9-12 de matí.

Davant de la presència d’altre bestiari boví, aprofitem aquest article també per exposar-lo i obrir la possibilitat, tal i com ho han fet la Vaca Xula de Vacarisses i el Bou del Vendrell, a
compromisos futurs assegurant d’aquesta manera l’augment de la natalitat bovina en el bestiari tradicional dels Països Catalans.

LA VACA XULA DE VACARISSES
El nom d’aquesta localitat del Vallès Occidental té l’origen a l’edat mitjana, quan era coneguda com vachericias (lloc de vaques). Així doncs, el 26 de juliol de 1992 s’estrenà l’element festiu més característic de la vila: la Vaca Xula de Vacarisses, que fou apadrinada pels gegants d’Hostalets de Balenyà. La peça pesa 17 quilos, té una alçada de 1,65 m i és obra del taller El Drac Petit de Terrassa. Tal i com hem esmentat anteriorment, està casada amb el Bou del Vendrell.

Dissabte passat el Bou de Reus va ser convidat a Bellmunt del Priorat. Primer de tot ens van ensenyar les magnífiques mines que tenen al poble i una visita d’excepció a l’interior de la Casa de la Mina:

Després ens van convidar a dinar a la Casa de les Mines, arròs de conill regat amb vi del Priorat:

i a mitja tarda una cercavila molt divertida amb Lo Peix de Bellmunt.

Lo Peix de Bellmunt segurament el podreu veure per els Festes de Sant Pere, al correbars del Bou.

Si voleu veure totes les fotos podeu anar aquí.

La pròxima serà el 9 de desembre a Vic, ja que el Bou de Reus apadrina el nou Bou de Vic que està fent el Manel Llauradó. Per a fer més profitosa la sortida, estarem els dies de pont per les Guilleries fent l’animal, tal com diu el nostre lema:

Que la Festa sigui Bèstia!

Ja sigui de bon matí o per la tarda ens veiem a Bellmunt del Priorat!

Si voleu venir amb el Bou poseu-vos en contacte amb naltros.