Ara som a: http://elboudereus.blogspot.com/

Ara som a: http://elboudereus.blogspot.com/

Enviat per elboudereus el dia May 11th, 2009

El Bou s’ha mudat de cau i ara és a: http://elboudereus.blogspot.com/

Dins de Avís tècnic | 4 comentaris »

Campions d’Europa

Enviat per elboudereus el dia May 4th, 2009

esclatareus.jpg

Dins de Notícies | 3 comentaris »

El Bou a Porrera

Enviat per elboudereus el dia April 27th, 2009


El dissabte 2 de maig el Bou estarà corrent per Porrera (Priorat) amb els gegants Molló i la Garranxa

———————————–

En breu el bloc del Bou migrarà a:

http://elboudereus.blogspot.com/

Dins de Sortides | 3 comentaris »

Sant Jordi i el Bou

Enviat per elboudereus el dia April 21st, 2009

bouherbert1.jpeg

Sant Jordi i el Drac, però qualsevol excusa és bona perquè el Bou surti al carrer, i més si és una festa popular catalana per excel·lència com Sant Jordi. Així doncs el Bou estarà la tarda de Sant Jordi a la parada del Casal despertaferro i al vespre farà un balls per centre de Reus i l’endemà anirà al CEIP Mare de Déu de la Candela de Botarell amb altres elements festius del Camp.

Dins de Sortides | 3 comentaris »

Agenda 2009

Enviat per elboudereus el dia April 6th, 2009

 p9240269.JPG

02-05 Porrera  17:00h

30-05 Reus Fira d’entitats

20-06 Reus Bou a barraques

24-06 Reus Sortida de sant Joan i Bou i arròs

26-06 Reus Correbars

28-08 Granollers Correaigua

Dins de Sortides | Sense comentaris »

Any Amades: bous de Carnaval VI

Enviat per elboudereus el dia April 4th, 2009

 870247362_62e10265a1.jpg

A Catalunya trobem el bou relacionat amb les Carnestoltes representat de 1ees diferents maneres, que són: pel propi animal, per l’home i per un ninot estrafolari,

A Ripoll, Olot i Camprodon, entre altres poblacions, havia estat costum de portar un bou lligat pel cabestre i abornar-lo als qui passaven i no se n’adonaven. El qui menava el bou, que sempre era algun fadrí i amic de la tabola, feia amagar la bèstia en alguna entrada o carreró de manera que el passant no pogués sospitar la seva presència, com també procurava amagar la corda que el menava, i, en un moment donat, l’abornava al damunt del sorprès transeünt mentre la fadrinalla s’entaulava una mena de competència per veure si podrien estirar la cua del bou sensé que el qui el menava se’n pogués adonar ni evitar-ho; altres s’amagaven pels carrerons i entrades de les cases, i unes vegades ajudavcn el conductor del bou i altres els qui competien amb ell; això donava         lloc a diverses combinacions que constituïen un gran divertiment per al jovent. Gairebé sempre sortia  més d’un  bou i solien   formar-se diverses colles.

A   Sant   Joan   les   Fonts   s’havia   ballat   un  contrapàs   grotesc que feia intervenir un bou. que hom situava enmig del test dcls ballaires, compost d’homes i no cal dir que de la fadrinalla més amiga de la bullícia. Tractaven de fer seguir al bou les evolucioncs i els vaivéns propis del contrapas tot procurant eludir els cops de cap  i  les banyades que la bèstia, com cal suposar, llançava per desfer-se de l’estrany exercici a que se’l volia supeditar. Aquest pintoresc contrapàs prengué el nom de Tirabou. que més tard ha estat emprat en sentit ridícul per a designar aquest ball. Hi ha qui creu, però, que aquest nom despectiu aplicat al contrapàs té un altre origen i sentit.

En  alguns indrets s’ha donat a la presència dels bous en les festes un sentit completatnent diferent, car es fa amb ells un seguit de jocs i corregudes que tenen certa semblança amb les curses típiques de braus.

 

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval | Sense comentaris »

Any Amades: bous de Carnaval V

Enviat per elboudereus el dia March 28th, 2009


 capbou.jpg

A Alemanya els carnissers tenien també un paper important i distingit en les festes carnestoltesques. En la ciutat bavaresa de Munic, fins ara, cada set anys, el dilluns de Carnestoltes eren els carnissers els qui omplien el programa de festes i gresques d’aquest dia. Entre altres extravagàncies, es feia l’acceptació o admissió en el gremi dels novells carnissers que hi volien entrar; a més d’altres cerimònies, se’ls immergia dintre la bassa de la gran font que hi ha enmig de la plaça on es feia la facècia. A Àustria, Suïssa i Hongria els carnissers prenen una part molt directa i important en l’organització de les festes carnestoltesques. No tenim dades concretes sobre la presència del bou, però no es aventurat de creure que hi deu intervenir.

A Catalunya trobem també el bou relacionat amb les festes de Carnestoltes; en alguns casos ve a ésser el principal personatge de la joia pròpia d’aquest temps. Cal advertir que si bé trobem el bou amb certa freqüència, mai no hi trobem associat el carnisser. Els carnissers havien esta considerats a casa nostra com a ciutadans deshonrats, puix que era general la creença que si arribava el cas que s’hagués d’esquarterar o degollar algun delinqüent i, per atzar, a la ciutat on havia de fer-se el fallament de la justícia no hi havia botxí, el carnisser que li tocava per sort era el qui havia de portar a cap l’execució. Aquesta circumstància, per tant, feia m” amb repugnància els carnissers i els feia viure allunyats de la societat. No podien exercir cap càrrec públic ni dur a terme cap missió delicada; tampoc no es podien casar sinó amb filles de carnissers, i cap fill seu no podia abraçar el sacerdoci.

Fins cap a les darreries del segle passat, en el temps en que les festes de Carnestoltes gaudiren de més merescuda fama, a Barcelona era costum corrent que les cases que es dedicaven a la venda de caretes i altres objectes de caients carnestoltesc, igual que les sastreries que llogaven vestits per a disfressar anunciessin llurs indústries per mitjà d’una grossa testa de bou amb grosses i cargolades banyes, que era penjada a la part exterior de l’establiment  i en lloc ben visible des del carrer.

Antigament la gent es reunia en grans colles.  El més alegre de tots es posava  al cap una testa de bou de cartró excessivament grossa i feia com de cap de colla.  Aquell  signe simbòlic del Carnestoltes els donava dret a  un gran nombre de llicències. Entraven per les cases i es menjaven el que hi trobaven. Obligaven les dones a ballar tant si volien com si no. Embrutaven les robes i els mantells dels vianants, especialment de les dones. També era corrent penjar al darrera de les dones velles drapots bruts i d’altres sutzures estranyes com fins ara s’ha fet pels innocents. Es pot dit que les velles no podien sortir de casa si no volien exposar-se a suportar excentricitats.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Mascares Dugn’be (Ètnia Bidyogo -Illes Bissagos – Guinea Bissau)

Enviat per elboudereus el dia March 20th, 2009

 j5b9m749.jpg

El Bidjogo ocupen una part de les illes Bissagos a l’estat africà de Guinea Bisau. L’organització social es basa en l’edat està estrictament regulat. La cerimònia d’iniciació  (fanado) dels joves es fa entre la cinquena (cabarés) i sisè (camabi) classe, punt d’inflexió que determina l’entrada en el món dels adults com a resultat d’una mort simbòlica. Les màscares surten com a part de la iniciació. Les màscares són gairebé exclusivament zoomorfes, bestiar sobretot. Hi ha almenys quatre tipus diferents que representen dugn’be (bous) domesticats. Els cabarés són els únics que tenen dret a utilitzar la dugn’be i es mouen de quatre grapes imitant el comportament dels animals o ballant. El pes i el volum de la màscara ho fa difícil i requereix una notable resistència.

Dins de Bous del món | Sense comentaris »

Any Amades: bous de Carnaval IV

Enviat per elboudereus el dia March 15th, 2009

king041.jpg

A França, el dijous gras, era la festa mes assenyalada dels carnissers, els quals guarnien el bou mes gras i preciós que durant tot l’any havien pogut trobar, i el passejaven triomfalment per totes les poblacions mes importants,ben guarnit i engualdrapat, El mena va un carnisser jove vestit com de rei,seguit de molts d’altres carnissers disfressats. L’any 1739 fou passejat l’animal per tot Paris, guarnides les banyes amb un gros brancatge de cirerer que formava al cim del cap com un gros ram, i cobert el cos amb un ample      tapis que li feia de gualdrapa. Un dels personatges que figuraven a l’acompanyament del bou simulava ésser un rei, i duia una ampla cinta blava tota entortolligada pel cos, un ceptre de fusta a una ma i una grossa espasa nua a l’altra. La resta de la comparsa vestia un cotilló vermell, cobert el cos per una llarga capa blava i el cap cofat amb un turbant vermell brodat de blanc. Molts d’ells tocaven violins, flautes i tamborins, i els altres anaven proveïts de gruixuts bastons. Després d’haver seguit els principals indrets de la ciutat, volgueren anar a casa del primer President per a fer-li una serenata, però com que aquest es trobava encara a la cambra del tribunal,van anar a aquesta per tal d’obsequiar-lo. A fi de donar-li una sorpresa, decidiren esperar el gran magistrat a la porta mateixa de la cambra de la cort on es trobaven; van fer pujar el bou per l’escala que dóna a la Santa Capella i, mentre van esperar que el President sortís, aquell va restar sol, corrent i visitant totes les estances de la gran cambra al seu gust i plaer. Feta l’albada i un cop fora el President del Parlament, els minyons carnissers menant per les banyes el bou que presidia la comparsa, van visitar i recórrer tots els departaments de la casa amb gran alegria i aldarull, i baixaren altra volta al carrer per una escala diferent de la que havien pujat. El costum es trobava molt estès durant el segle XV, i mes encara el XVIII, en que fou privat per la Revolució. Napoleó el va restaurar, i el 1897 tornà a ésser privat. Va deixar intens record el bou passejat pels carrers de Paris el 1842 pel seu extraordinari pes. De l’arrelament i importància donada al bou simbolitzador del temps carnestoltesc n’és una bella prova el fet que s’arribés fins al punt de tolerar que la bèstia fos portada al Parlement i presentada al President, amb la particularitat de voltar ell i els qui l’acompanyaven lliurement per totes les dependències de la cort.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | 3 comentaris »

Any Amades: bous de Carnaval III

Enviat per elboudereus el dia March 12th, 2009

cazza.jpg

Un dels principals i més importants episodis de l’antic Carnaval de Venècia, de fama universal, consistia precisament en la mort d’un bou. Aquest era deixat anar a la plaça de Sant Marc. Tothom qui volia sortia a barallar-s’hi i a fer-lo córrer i enfuriar. Per fi, amb una grossa espasa, que encara figura en el museu del palau ducal i que es ensenyada als turistes com una de les mes preades joies del museu, era mort el bou pel qui es presentava disposat a barallar-s’hi fins al punt de matar-lo. Si no hi havia qui es sentís amb prou coratge per a encarar-se amb la bèstia, ho feia un carnisser. El cos era pujat després dalt del famós campanile, des d’on era tirat daltabaix, i queia enmig de la plaça amb gran estrèpit, La bèstia quedava rebentada i esquitxava molta gent; els esquitxats es donaven per joiosos de les taques,puix que creien que eren averany de sort i fortuna. Els carnissers, que eren els qui venien obligats a fer la festa, segons antic costum establert per la república, esquarteraven el bou i repartien la seva carn entre el poble.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | 2 comentaris »