El Bou de Reus

Explica Ezequiel Gort al seu llibre El treball i la festa que la primera Fira de Sant Jaume de Reus va ser l’any 1343 i que va haver-hi festa grossa. L’únic ball que s’explica que acompanyà als joglars és literalment: “…als juglàs que tocaren com los merçés balaren lo bou per vila e per la fira”.

Els mercers, els venedors de roba, van ballar el bou, fet que hem d’entendre com una mena de corre-bou. Gort explica que aquest bou va ser pagat per la vila i que era a “ops dels merçés que vondrien a la fira”. Es podria tractar d’un ball més o menys cosporatiu, portat pels mercers que anaven a vendre a la fira.

Ezequiel Gort també es pregunta quin tipus de bou va ser el de 1343, ja que pels costums de la vila podria ser capllaçat, embolat o enflocat, però el mateix Gort respon la pregunta optant pèr la possibilitat de bou embolat, ja que el municipi també va comprar dues lliures de candeles “que presaren de cera al bou”.

Finalment el municipi també va fer una altra despesa pel bou: “una lliura de pebre ops del bou que.n preseren”. I s’ha d’entendre que aquest pebre era per a condimentar el pobre bou que després del corre-bou seria matat, cuinat i menjat pels reusenc tal com es feia secularment a la ciutat per les grans solemnitats.

Veiem doncs, com els bous eren ben presents a la ciutat de Reus just quan Catalunya era un estat sobirà i independent. La història desmenteix a aquells que diuen que el Bou és impropi de la nostra ciutat, emparant-se a un reduccionista sentit de la catalanitat. El Bou és català i reusenc des de fa més de sis-cents anys.

Ja hem publicat al Picasa els àlbums de la sortida de Montbui i del dia del soci del CE Despertaferro.

A continuació us publiquen la traducció d’un article de 1955 de Lluïsa Vilaseca que va ser publicat al Semanario Reus 167:

“Com deia Pròsper de Bofarull, del més humil paper d’arxiu se’n pot extreure una dada històrica, així com de cada gota d’aigua del mar se’n pot extreure un gra de sal.

Així, recentment, en ho ha confirmat la troballa en un paper solt del nostre Arxiu, del nom de l’argenter autor del reliquiari de Sant Pere de la nostra església Prioral […]

Ens referim avui al significat històric i real de al coneguda […] “Per Sant Pere, bou i arròs”. Ignorem els fonaments del segon extrem de la mateixa, però en tant al primer, o sigui, al “Bou” i “Bous de Sant Pere”, existeixen proves documentals que va ser tradicional costum celebrar a la taula la festivitat de Sant Pere, Festa major de Reus, amb un plat de carn de bou o de vaca. Com diu Andreu de Bofarull, des de temps immemorial la “Vaca amb arròs” va ser, el plat preferent de tots els bons veïns de Reus el dia de Sant Pere, un costum que conservaven encara entre les antigues famílies de la seva època.

Amb aquesta finalitat, en els contractes d’arrendament de les taules de carnisseries, estava prevista la matança de bous per aquesta festa, fixant-se el número de bous que havien de ser sacrificats i els preus a què s’havia de vendre la carn.

Només en algunes èpoques de mancances, per guerra o pesta, es va precisar un acord especial del Consell. Per exemple el 13 de juny de 1604 els Jurats van consultar si “se matarien bous y quants”, al que van respondre els Consellers que “per lo dia de sant Pere se maten tres bous”. Exactament deu dies després els Jurats van consultar si “los bou se han de matar per lo dia de Sant Pere, sils parexerá que lo Consell fassa y taxa lo preu”, essent determinat que es “detallen a dos sous y sis diners la lliura” […].

Ja el 1437 els arrendataris de la carnisseria, Joan Forés i Ramon Aguiló, es van comprometre a servis bous de més de 100 lliures de pes, “bons e suficients”, a judici dels Jurats.

El 1503, a d’altres dos carnissers o “tallers” se’ls ordena que no sacrifiquin “sino quatre bous a les festivitats quels Jurats volran” i que “durant aquest temps de feste sia tingut dins la villa sols un taller que tall moltó y cretó y altra carn adjacent”.

Podríem citar moltíssims més exemples, però només reproduïm part del contracte d’arrendament de les taules de la carnisseria el 1597. En aquest mateix els carnissers “prometen y se obliguen que mataran vuit bous taulers, visurats per los senyors de Jurats […]”.

Mostra un mapa més gran

El dissabte 3 de maig tenim la trobada de bous dels Països Catalans a Montbui:

10:00 Plantada dels bous

11:30 Cercavila pel nucli antic

17:00 Plantada de bous al Boulevard

20:00 Cercavila per Santa Margarida de Montbui

Segons sembla el camí més curt és de Reus a Montblanc, Santa Coloma de Queralt, la Panadella i Montbui.

Per a participar en els actes del Dia del Soci del Despertaferro es queda de la següent manera:

A les 11:00 al Bar Dallas de la Rieraper anara a portar el Bou al camp de la Pastoreta

A les 16:00 al camp de la Pastoreta per a començar la cercavila que acabarà al CEIP Eduard Toda.

Bumba-meu-boi, boi-bumbá o pavulagem és una dansa folklòrica popular brasilera. En aquesta hi participen personatges humans i animals fantàstics que giren al voltant de la mort i la resurecció d’un Bou.

L’origen del boi-bumba es remunta al segle XVIII i s’origina al voltant de les comlpexes relacions entre els esclaus i els propietaris al si de les explotacions colonials, i s’hi veuen les condicions socials dels esclaus negres i indis.

Aquesta dansa abraça la sàtira, la comèdia, la tragèdia i el drama, i s’insisteix en el contrast entre la fragilitat de l’ésser humà i la força bruta del Bou.

La festa del boi-bumba neix al Nord-est del Brasil i es va expandir per tota l’Amazònia brasilera. Aquesta festa porta nombrosos assitents al festival folklòric de Parintins, ciutat la qual fa la representació des de 1913.
Des del punt de vista teatral, la festa s’inspira en la tradició del teatre religiós medieval, tant des del punt de vista de la representació com de la posada en escena i destinades a la popularització d’obres religioses destinades a lluitar contra el paganisme.

Divendres 25 d’abril

A la taverna El Carrasclet, al Vespre:

Rebuda de l’equip Idiazabal (EH) amb begudes i mejar de la Terra.

A la taverna El carrasclet, 22:30h:

Festa amb Dj. Juantxo Skalari Kluba

Dissabte 26 d’abril

Camp de futbol la Pastoreta, des de les 11 del matí

Competicions amistoses entre els afeccionats i els equips del Ferrode: Futbol 11, Tenis Taula, Futbol 7 i Bitlles.

Camp de futbol de la Pastoreta, 13:30:
Dinar popular, preu 10€

Després de Dinar

Cercavila del Bou fins al CEIP Eduard Toda.

CEIP Eduard Toda, 17h:

1r Torneig Internacional Femení i Masculí Despertaferro!

Equips FS Despertaferro vs equips FS Idiazabal

CEIP Eduard Toda, 20h:

Partit amistós entre l’afecció i l’del Ferro de bàsquet

A la Palma, 22:30h
Festa Fan Ferro! amb el Dj Mamarratxo, Dj Macun i Dj Olivé

Pels equips d’afeccionats i el dinar apunteu-vos al Carrasclet.

El proper dissabte 26 d’abril al matí el Bou participarà en els següents actes:

MATÍ

Al Camp de futbol la Pastoreta (Reus)Agermanament amb un club esportiu d’Euzkal-Herria, Plantada del BOU, competicions amistoses entre la seccions de Futbol 11, Tenis Taula, Futbol 7 i Bitlles.

MIGDIA
Paella popular, preu 10€

TARDA

Cercavila del Bou fins al CEIP Eduard Toda. Acabada la cercavila s’iniciarà el 1r torneig internacional de futbol sala femení.

NIT

A la Palma festa del dia del Soci amb el Djs Mamarratxo, Macun i Olivé

Avui divendres 11 d’abril a les 20:00h a la Plaça Mercadal, des de Maulets Baix Camp, es farà un homenatge a Guillem Agulló, jove antifeixista i independentista del País Valencià que va ser assassinat per un grup de neonazis. Avui, 15 anys després, volem rendir-li homenatge i record pel noble jove Valencià.

Més informació sobre en Guillem Agulló: Enllaç

Enllaç actes Maulets PPCC

Recuperem aquest article antic perquè sembla que enguany el Bou de Reus recuperarà aquesta menja tradicional de Reus:

“A Reus per Sant Pere bou i arròs” és un refrany que tot i que ja no es diu avui dia, va ser força conegut dins i fora de la ciutat. Mostra n’és que Joan Amades el recull dins l’apartat de refranys del volum de cançoner de Folklore de Catalunya (Barcelona: Selecta, 1951 p.1217). Fins i tot s’ha inclòs dins dels 25.000 refranys que conté la contemporània obra Tots els refranys catalans d’Anna Parés (Barcelona: Ed. 62, 1999 p.486). Però a part del refrany, què en sabem més? El folklorista Ramon Violant i Simorra ho explica a Etnografia de Reus i la seva comarca (Barcelona: Ed. Alta fulla, 1990, p.659) referint-se al menú de la Diada de Sant Pere: “el matí es tenia un plat a taula amb avellanes torrades i coca per a convidar els visitants a la casa. El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la cassola per primer plat i bou rostit per entrant. Per postres, crema o bunyols de pasta adobada i coca adobada, d’elaboració casolana”. Aquesta menú tradicional no ha arribat fins als nostres dies ni molt menys, ja al 1923 Pere Cavallé deia: “La decadència dels costums tradicionals estava ja iniciada […] eren molts pocs els veïns que complissin amb el precepte aforístic de “Per Sant Pere bou i arròs”. De les diverses famílies que jo tractava, únicament la d’en Celestí Ferrando, l’impressor, seguia el costum. La senyora Dolors, l’esposa d’en Ferrando, deia, amb certa emoció, que el seu pare tenia per deure ineludible el menjar bou amb arròs el dia de Sant Pere i que ella, en homenatge als avantpassats, seguia fidel a la culinària tradició” (P. Cavallé Festes i Costums de Reus. Reus: Centre de Lectura, 1990 p.72).
Els temps ha canviat, per les festes de Sant Pere homes i dones tenen ganes d’estar al carrer i no pas tancats a la cuina elaborant el menú que explicava Ramon Violant. Per recuperar aquesta tradició, caldria adaptar-la als nous temps: passar de ser una menjada familiar a una de comunitària i fondre l’arròs a la cassola i el bou rostit en un sol plat. A partir de dos elements bàsics com són el Bou i l’arròs, cada cuiner o cuinera faria el plat al seu gust i a la seva mida, talment com el Masclet, que a partir de dos elements bàsics com són el Vermut i el Plim cadascú els combina com més li plau.
No inventem res, de menges comunitàries per festes n’hi ha arreu dels Països Catalans: l’espineta amb caragolins per Santa Tecla a Tarragona, el ball de coques dels pobles del Priorat, el ranxo de Ponts, les calderes de Sant Antoni de Massalfassar o la truita amb suc d’Ulldemolins. La idea no seria fer una festa gastronòmica com pot ser la calçotada de Valls, sinó dotar a la Festa Major de Sant Pere d’una menja tradicional, senzilla i energètica que serveixi per fer coixí per aguantar les hores de festa que calguin.