El Bou de Reus

Vídeos de l’incombustible Dimoniet1960

Aquest octubre l’exposició del Bou de Reus la podran veure els alumnes del CEIP Alberich i Casas de Reus. Aprofitant l’exposició, els alumnes de la classe del Bou faran el seu propi Bou de paper per a treballar la Festa Major i els elements que la componen.

Mesa (Mèze en francès) és una població occitana del Llenguadoc, propera a Montpeller.

La història del bou de Mesa es remunta a l’any 59 de la nostra era. Durant aquest període, una pobra família, vinguda dels voltants de Béziers, va venir establir-se sobre les vores de l’Estany de Thau. Aquesta família vivia de la pesca a l’estany però també de l’agricultura, ajudada en el seu treball per un parell de bous.
Gràcies a la instal·lació d’aquesta família, es va establir una població, sent a l’origen del poble portuari de Mesa. Però per desgràcia, el primer bou va morir i tot seguit el segon també va morir. Es va decidir conservar la pell d’aquest últim, sent sens dubte el més bonic. La seva despulla va ser llavors conservada com una relíquia estesa sobre un maniquí de fusta, i se’l va passejar cada any per a les grans ocasions. Més tard quan aquesta pell va estar massa usada, es va construir un bou sobre una carcassa de fusta, molt més gran que la talla normal d’un bòvid i recobert d’una roba fosca. Aquesta tradició encara existeix actualment. Així la carcassa la porten vuit homes. Un d’ells està s’encarrega d’accionar el cap i les mandíbules de l’animal per mitjà d’una petita barra de fusta. Un altre home manté entre les seves mans un barril recobert d’una pell d’oca tensa, travessada en el seu centre per una corda tensa, que fent-la relliscar entre l’índex i el polze, allò produeix llavors un mugit semblant al del bou. En l’exterior, el guia, armat d’un llarg fibló, mana l’animal.
La carrera de l’animal totèmic als carrers de Mesa és imprevisible. En tot moment, pot córrer i pot fins i tot atacar sobre els que es posen al seu camí. El bou llença guitzes, i es mou al ritme de la música que l’acompanya. Amb les seves amples banyes, allunya els més intrèpids que volen oposar-se a ell.
El Bou de Mesa es troba en totes les festes públiques, sobretot en el moment de la festa de Mesa que té lloc el 19 del mes d’agost. Aquesta festa dura tres dies, sempre amb les sortides del Bou. En el moment d’aquesta festa, com en altres pobles del Llenguadoc, l’animal és beneït pel rector a la plaça de l’església. Després el bou fa una visita a l’alcalde.
El bou de Mesa surt sovint a la història del poble: el 1229, rep el bisbe d’Agde, El 1562, era del seguici del príncep de Condé passant a Mesa. El 1701 va participar activament en les festes organitzades en el moment del pas dels prínceps de Borgonya i de Berry. El 1921, per a les festes organitzades a favor de la universitat de Montpeller, i va passar que el president de la república, Millerand va haver d’abandonar l’estrada dels representants oficials en el moment de pas del bou. La multitud va creure que Millerand havia tingut por del bou. Per salvar la situació, Magallon, diputat de l’Hérault, va venir de cara al monstre i va saludar el bou.

Mapa de festes de bous sense maltracte animal 

Campiones del món!!!!

I naltros també hi érem!!!!

EL BOU DE VIC
Les primeres referències del Bou de Vic les trobem en les notícies de la processó de Corpus de Vic de final del segle XVII, segons les quals era una figura feta de fusta i que, juntament amb la Mulassa de Vic, eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva amb els seus coets i corredisses.
El Bou de Vic era l’acompanyant i el predecessor del Cap de Llúpia (un capgròs molt popular a la ciutat), i l’entremès era molt popular entre la mainada. Als següents versos de la crida de les festes de l’any 1793 es mostra clarament el comportament del bou dins la festa:

Eixa és l’entrada bovina
que el Xora capitaneja
i la canalla toreja
el toro ab sa barretina.
El cap de pa es desatina
per a fer riure la gent
i va darrera els nois corrent
ficat dintre un bou de fusta.
Però cap noi se n’asusta
i el deixen per innocent;
roden tots com uns orats
per les places i carrers
jugant qui xiularà més, semblen uns esperitats.”

Les diverses prohibicions eclesiàstiques i polítiques van fer que aquests entremesos no sortissin més. L’any 1846 el Bou de Vic va desaparèixer, però en va perviure un de particular,
l’anomenat Bou de Can Branzuela, que fou llogat fins al 1890 per participar en diverses festes dels carrers i barris de Vic.

El Bou de Vic va ser recuperat el novembre de 2007 i va ser apadrinat pel Bou de Reus.

Ahir el Bou de Reus va animar el Mundial de Futbol-Sala femení i també va esperonar a la Selecció Catalana que va debutar amb una contundent victòria sobre la República Checa (4-0). A la fotografia el primer gol de Catalunya, que el va fer la Laia Vidal, jugadora del Despertaferro!

Dilluns al vespre ens veiem a la inauguració del Mundial de Futbol Sala Femení que tindrà lloc a Reus la setmana entrant. El Bou participarà a la iniaguració i després animarem la Sel·lecció catalana que debuta al Mundial.

Acabades les festes de Misericòrdia només ens queda el consol de mirar les fotografies.

Aquest és l’àlbum de la Cercavila del Masclet, i aquest el del dia 24 de setembre.

Demà dimecres 24 de setembre a les 7 del vespre hi ha cercavila del Bou, que passejarà i ballarà pel centre de Reus al costat dels altres elements festius.