Perfil del Bloc
Inquiet, curiós, setciències…
Així sóc jo, un tipus normal, amb aficions normals… com les de tot el món.
“El 7 Ciències” és simplement el nom d’aquest bloc.
Un Bloc que està agermanat amb “Ya está el listo que todo lo sabe” amb el que ja he recorregut un camí d’alguna cosa més d’un any i mig i amb el qual he aconseguit grans satisfaccions, entre ella ser inclòs dins de la llista de “Los 100 mejores Blogs en castellano” de la revista Personal Computer & Internet.
Crec que ha arribat l’hora de poder bolcar tot el que allà he anat publicant en castellà a la meva llengua materna que és el català.
Amb aquesta bitàcola simplement pretenc apropar tots els que us aneu ficant per aquí “curiositats, notícies, llegendes urbanes i anècdotes que circulen per la xarxa”.
El publicat en aquest bloc estarà tret majoritàriament de d’Internet, tant de pàgines webs, altres blocs o perquè simplement m’han arribat al meu correu a través d’e-mail. També publicaré posts de curiositats que vagi trobant en llibres, durant els meus viatges o que simplement m’expliqui algú. Intentaré a tota hora buscar referències i/o afegir enllaços per a així enriquir al màxim tota la informació.
Aquest bloc és simplement un mitjà d’entreteniment, tant per a mi com per a vosaltres i en cap cas s’ha d’utilitzar com a enciclopèdia de consulta.
Les fonts d’origen dels posts les podreu trobar als articles corresponents dins del bloc “Ya está el listo que todo lo sabe“
L’aquí publicat està tret d’Internet, de múltiples fonts, saber qual d’elles està en la raó al 100% és impossible, pel que el risc que una dada o informació sigui errada o equivocada existeix: si observeu un error|fallada del tipus que sigui (Gramatical, Ortografia, Història, de dates, context, etc…) us agrairé que m’ho feu saber a través del correu electrònic: el7ciencies@gmail.com
En aquesta adreça d’e-mail també em podeu fer arribar tots els vostres dubtes, opinions, suggeriments i l’aportació que desitgeu.
Utilitza la secció de comentaris per aportar una cosa positiva al bloc, no per buscar els errors i voler deixar en evidència l’autor: NO SIGUIS UN TROLL,
Aquells missatges o comentaris que trobi que no aporten gens al bloc o al post en qüestió, seran esborrats.
Si trobes alguna cosa del publicat en el que no es fa referència el seu autor i tu saps de la seva procedència agrairé que m’ho comenteu enviant-me un missatge de correu electrònic.
Gràcies per les vostres visites, suport i comentaris.
Setembre 10th, 2007 a les 14:56
Hola,
M’agrada molt el teu blog. Respon preguntes que tots ens hem fet d’una forma molt didàctica i amena.
T’afegeixo a la meva llista de blogs.
Salutacions.
Febrer 28th, 2008 a les 21:42
Amb el teu permís t’adjunto el següent text per un programa de TV que
estem endegant aquests dies. Gràcies!
A BCN TV hem començat la producció d’un programa per a TVE d’anècdotes i
històries personals de tota mena: coincidències, casualitats, històries
increïbles,…etc. I de qualsevol gènere: amor, família, amistat, laboral,
etc.
Cerquem històries potents, sorprenents i que ens deixin clavats a la
cadira desitjant sentir-ne el final.
Es igual si fan riure, por o fan plorar, sempre que tinguem localitzat el
protagonista de l’anècdota per explicar-la.
Tots coneixem anècdotes i/o històries de tota mena o gent que ha tingut
alguna que valgui la pena explicar-la.
Si us plau, necessitem gent que vulgui explicar-nos aquella anècdota que
sempre explica als amics i/o familiars, o bé aquelles històries
dramàtiques que ens deixin bocabadats. Si coneixeu algú que tingui una
història potent per explicar, envia’ns un mail i ens posaren en contacte
amb tu.
Adjunto un parell d’anècdotes a tall d’exemple que parla de coincidències.
Moltes gràcies per la teva col.laboració
Les anècdotes les podeu enviar a anecdotari@bcn-tv.com o bé adreçar-me-les
a mi mateix.
Pots enviar aquest mail a tots els teus amics o coneguts si ho creus
necessari. Moltes gràcies.
A UN PASO DE LA TRAGEDIA
Como cada viernes, mi marido fue al trabajo en trasporte público y me dejó
el coche para hacer la compra. Recogí a los cuatro niños en el colegio
(tres míos y la hija de una amiga) y directamente nos fuimos hacia el
supermercado. A medio camino, el alboroto en el asiento de atrás era
insoportable y pensé en cómo sería hacer la compra con ellos en un gran
hipermercado. Decidí que podría comprar en el pueblo donde pasábamos el
fin de semana y di media vuelta. Poco después de llegar a casa empezó a
sonar el teféfono: mi marido, mi madre, amigas… Todos preguntaban si
estábamos bien. Era el 19 de junio de 1987 y el centro al que en un
principio me dirigia era el HIPERCOR de Barcelona. Si no hubiera dadlo
media vuelta, a las cuatro y diez minutos habríamos estado en el parking.
La hora y el lugar en que estalló la bomba colocada por ETA.
Pilar T. Barcelona
MADRES E HIJAS
Nuestras hijas tenían 6 años, iban a la misma clase y se hicieron amigas.
Por extensión, nosotras, las madres, también. Con el tiempo, descubrimos
que nuestras vidas estaban llenas de las mismas casualidades. Carmen y o
proveníamos del interior y habíamos estado casadas con dos hombres que
enfermaron gravemente de riñón. No tuvimos hijos. Tras la ausencia de
nuestros respectivos cónyuges, habíamos rehecho nuestras respectivas vidas
en la misma ciudad de la costa. Nuestros actuales maridos eran mucho más
jóvenes que nosotras, nos habíamos quedado embarazadas pasados los
cuarenta y dimos a luz a las niñas en la misma clínica, en el mes de
agosto y por cesárea. ¿Se pueden dar más casualidades en dos personas que
no se conocían de antemano? Por supuesto, nuestra amistad dura y la de
nuestras hijas también.
María Teresa R. Alicante
Moltes gràcies.
Alfonso Teruel Jimenez
alfonsoteruel@mrmatuschek.com
Phone: +34 667920106
http://www.mrmatuschek.com