Ivan Ivanovich, primogènit i successor al tron de Rússia d’Iván el Terrible va morir el 14 de novembre de 1581 després d’un arravatament de còlera del seu pare, el qual li va propinar un fort cop al cap del príncep amb la punta metàl·lica del bastó de comandament que sempre portava morint aquest en l’acte.

A Iván el Terrible no li va ocórrer res, ja que les lleis permetien que un sobirà tingués el dret inalienable de disposar de la vida i de la mort de qui volgués.

La nebulosa planetària Boomerang, a 5.000 anys llum de la Terra, és la regió més gèlida del cosmos, ja que es troba a un grau per sobre del zero absolut (-273°C), la temperatura més baixa possible.

La cantant que més discos ha gravat es diu Lata Mangeshker, una artista de la Índia que va néixer en 1929 i que ha gravat més de 25.000 cançons en més de 20 dialectes d’aquest país des de 1948 .

En general, gravava cinc cançons al dia i havia proveït la música de la banda sonora per a més de 1.800 pel·lícules índies.

 “Mira’m als ulls; als dos ulls a la vegada”… Amb aquestes paraules la serp Kaa cerca desesperadament hipnotitzar a Mowgli a la pel·lícula “El llibre de la selva” (al llibre no, Mowgli és l’únic animal que Kaa no pot hipnotitzar).
Doncs bé, això és erroni, no el que Kaa intentés hipnotitzar a Mowgli, sinó que en realitat cap serp no és capaç d’hipnotitzar les seves preses com es creu, en realitat, la majoria ni tan sols poden veure-les bé.
La raó d’aquesta mirada tan “especial” que sembla estar controlant la voluntat de l’animal que té davant és una de molt més natural: les serps manquen de parpelles, no poden parpellejar, la qual cosa els obliga a mantenir els ulls sempre oberts.
Aquesta és també l’explicació per la qual les serps sembla que sempre estan despertes i no dormen mai, però sí que ho fan, però clar, dormen amb els ulls oberts ja que en mancar de parpelles no els poden tancar.
Un altre mite és el dels “encantadors de serps”, tan típic en zones com l’Índia. També és fals que aquests hipnotitzin la serp. En realitat, les serps són sordes. Llavors com poden ser hipnotitzades pel so d’una flauta?…
Les serps no es calmen per la música de la flauta, sinó pel moviment suau de l’instrument. L’encantador de serps mou d’un costat a un altre la flauta lentament, i la serp segueix aquest moviment amb el cap, “en aparença hipnotitzada”, però en realitat és la forma en la qual una serp observa millor a un objecte en moviment i que pot ser-li potencialment perillós. En no percebre un perill immediat, l’animal no ataca, però  per precaució segueix amb la vista el moviment de la flauta.

Una puça pot donar un salt cent vegades major que la seva altura: si un  ser humà tingués aquesta habilitat, podria pujar d’un salt a la “Torre Eiffel”.

La companyia Coca Cola està ultimant un nou envàs que refreda el líquid que conté en el seu interior quan s’obre.
El primer refresc en provar-lo serà Sprite Super Chilled (Sprite Super Fred).
Es calcula que la seva comercialització serà llesta per a principis de 2008 i el seu llançament serà al Regne Unit.

El ”Parc nacional Joshua Tree” (L’arbre de Josué) es troba a Califòrnia. Es una zona desèrtica que inclou parts dels deserts de Colorado i Mojave.

També és el nom del cinquè disc, publicat el 1987, de la banda irlandesa liderada per Bono, U2 . El seu títol prové d’un desert en el qual s’alça un exèrcit de cactus gegants amb branques que semblen clamar al cel (d’allà el nom “Arbre de Josué“).
Una anècdota peculiar i curiosa ens parla d’aquest desert com al lloc preferit per Keith Richards i Gram Parsons, en les seves nits de “col·locada”, quan el dos escalaven a l’alt d’un cingle per veure aparèixer “ovnis” .
El 19 de setembre de 1973, Gram Parsons moria per sobredosi en una habitació del motel en el qual normalment s’allotjava el “Joshua Tree Inn” . El seu padrastre va voler enterrar-lo en Nueva Orleáns, per qüestions d’herència, ja que les lleis de l’estat de Louisiana disposava que “Si es pot demostrar que un fillastre vivia amb el seu pare polític, en cas de mort, l’herència pot ser per al padrastre”.
Segons tenia l’esmentat Gram Parsons a les seves amistats, en cas de morir no volia un enterrament convencional i desitjava que les seves cendres fossin “escampades” pel desert de “The Joshua Tree“. Per a això, els seus col·legues i amics van aconseguir un cotxe de morts sense matricula, van segrestar el cadàver de l’aeroport de Los Angeles i el van cremar en “The Joshua Tree“.
El jutge només va poder condemnar-los a pagar les despeses del taüt, ja que el preu d’un cadàver és zero i no es considera robatori.

Fa uns anys, el fotògraf Peter Merzel va publicar un llibre titulat “Hungry Planet” (Planeta Famèlic). La particularitat d’aquest llibre és que era compost de fotografies fetes a diferents famílies de tot el món al costat del menjar|dinar que anaven a consumir durant aquella mateixa setmana.
L’experiment és sorprenent, ja que podem veure els diferents que som els humans quant a la nostra alimentació i dieta d’un país a l’altre. També ens va indicar el pressupost setmanal que cada una d’aquestes famílies destinaven a l’alimentació.
A continuació us porto 15 fotografies extretes d’aquest interessantíssim llibre. Sota cada foto us indico el país i el seu pressupost familiar.

Alemanya 500,07$

La presentació a Barcelona del llibre FisiQuotidianía serà realitzada per Alfred (autor d’aquesta bitàcola i del bloc “Ya está el listo que todo lo sabe“) i Cayetano Gutiérrez Pérez, autor del llibre i Llicenciat en Ciències Químiques i Catedràtic de Física i Química.
L’esmentada presentació tindrà lloc demà dissabte 29 de Setembre a les 19 hores en la Fnac de Diagonal Mar de Barcelona
Esteu tots convidats!!
També recordar-vos que avui, divendres 28 a les 18 hores, acaba el termini per enviar els vostres e-mail a el7ciencies@gmail.com i poder participar en el sorteig(*) de dos exemplars del llibre FISIQUOTIDIANÍA

Clica sobre la imatge per visualitzar el vídeo (S’obrirà en una altra finestra)

Avui en Victor Correal del RàdioBlog (Catalunya Ràdio) ha parlat del Bloc “El 7 Ciències” y de la presentació del llibre Fisiquotidianía en el seu programa. Pots escoltar-lo aquí:

(*)El sorteig dels dos exemplars es realitzarà al llarg de la tarda del dia 28 de setembre. Els guanyadors seran avisats a través d’un correu electrònic i mitjançant un post en aquest bloc

Aprofito aquesta entrada per donar-li les gràcies a Ana (El Rincón de Anita) per haver-me dedicat el post que ha publicat avui, titulat “Conoce a Alfred… “

El 1983 el popular i mediàtic mag (o il·lusionista) David Copperfield va fer desaparèixer, amb públic en directe i a través de la televisió, a “l’Estàtua de la Llibertat”.

Aquí us porto un vídeo d’aquest sorprenent xou que va donar la volta al món.

Per a qui ho vulgui saber (o li pugui interessar) sota el vídeo us revelo el truc de com va aconseguir realitzar l’esmentada “desaparició”. Abans de llegir el truc us recomano que us veieu el vídeo.

El públic pot veure l’estàtua a través de les dues columnes.

La cortina llavors puja per bloquejar la vista del públic. El públic en viu és en una plataforma giratòria que rota lentament al costat de l’estàtua. Els llums de l’estàtua s’apaguen, la desaparició del punt que hi ha al radar és part de l’animació de vídeo.

De sobte es baixa la cortina, el públic i els espectadors de TV veuen sorpresos que l’estàtua ha desaparegut, però el que estan mirant és un duplicat de la set de llums que l’organització del xou ha col·locat just al costat de l’estàtua de la llibertat. Els llums a les dues columnes són allà per encegar i confondre el públic durant uns instants per tal de dificultar poder veure l’estàtua de la llibertat que ha quedat a la dreta d’aquests i completament apagada.

Novament s’aixeca la cortina i la plataforma giratòria sobre la qual hi ha el públic torna a rotar una altra vegada i es col•loca al davant de l’Estàtua de la llibertat, es deixa caure la cortina i l’estàtua ha reaparegut.