James Dean va morir en un tràgic accident automobilístic el 30 de setembre de 1955, atribuït a un excés de velocitat. Després, quan les restes del Porsche eren traslladats a un garatge, al aixecar-lo el motor es va desprendre caient sobre un mecànic al que va trencar les dues cames.

El motor una vegada reparat fou comprat per un doctor en medicina afeccionat a les carreres, que el va posar en un prototipus que el mateix pilotava. Durant la carrera el cotxe que pilotava el doctor es va estavellar contra una paret en prendre una corba a massa velocitat. Durant aquesta mateixa carrera també va morir d’accident un altre conductor que s’havia instal·lat la palanca de canvis del cotxe de Dean.

Posteriorment el cotxe de Dean fou traslladat a un garatge amb intenció de reconstruir-lo. Aquella mateixa setmana el garatge desapareixia víctima d’un incendi.

Al cap d’un temps el Porsche de Dean fou exhibit a Sacramento, però incomprensiblement va caure del pedestal on estava situat sobre un noi que l’estava contemplant, al qual li va causar ferides d’importància.

Més tard quan era traslladat a Oregon, el camió que transportava el cotxe va patinar i es va estavellar contra la façana d’una botiga, on va causar ferides de consideració a dues persones.

Finalment a l’any 1959, es va trencar en onze trossos mentre estava recolzat en una sòlida base d’acer, sense que ningú hagués pogut trobat una explicació.

Anècdota trobada en el programa de televisió “Anecdotari”.

Els dimarts a les 21:30 hores per La 2

Live Science va publicar una llista amb les 10 “coses dolentes”(*) que són “bones” per a la nostra salut sempre que s’usin amb moderació:
(en ordre invers del 10 al 1)
10- CERVESA La ingesta moderada de cervesa pot millorar la funció cardiovascular.
9- IRA Els estudis demostren que un atac d’ira en alguna ocasió és bo per a la salut. Romandre enutjat durant llargs períodes de temps sense fer saltar la ira pot tenir conseqüències negatives per a la nostra salut, arribant a sofrir alteracions en la pressió arterial, trastorns del somni i dany pulmonar. Això sí, els atacs d’ira han de ser només de tant en tant i sense abusar d’ells.

8- CAFÈ El cafè és una font important d’antioxidants en la nostra dieta i pot ajudar a reduir el risc de diabetis. Es creu que hi ha una mica en els grans del cafè que contribueix a alentir l’aparició de la cirrosis i la pancreatitis.

7- LSD Sense voler fomentar l’ús o consum d’estupefaents, Live Science, es fa eco d’un estudi amb 36 voluntaris en el qual s’ha demostrat que petites dosis de LSD han ajudat a eludir algunes etapes d’alcoholisme i evitar recaigudes.
6- SOL La perllongada exposició al sol pot provocar severes malalties en la pell i ser causant de càncer, però bé demostrat està que la llum solar ajuda en els processos de descoratjament i fins i tot en aquells llocs on es perllonga les jornades laborals fins a bé entrada la tarda. Si les oficines o comerços estan bé condicionats perquè entre la llum del sol, aquest ajuda als treballadors a evitar la somnolència i el baix rendiment.
5- CUCS Són fastigosos i esborronadors, però poden salvar vides. Des de l’any 2003 la FDA va donar el vistiplau per al seu ús medicinal. Unes larves són col•locades sobre les ferides i els cucs imiten la seva manera de viure salvatge “menjant-se” les bacteri i el teixit mort, estimulant la cicatrización i ajudant a prevenir infeccions.
4- MARIHUANA De forma terapèutica i sota control facultatiu, la marihuana està recomanada per a millorar els símptomes de la quimioteràpia en el tractament de certs càncers i fins i tot per a evitar la forma definitiva de la pèrdua de memòria com la malaltia de Alzheimer (segons estudis realitzats fins al moment només amb ratolins).
3- VI NEGRE Un ingredient essencial en les millors dietes del món, entre elles una de les més saludables que és la dieta mediterrània. Formidable vasodilatador, el vi negre ha estat des de fa molt temps un potent preventiu contra el càncer. Alguns estudis indiquen que és a causa de un antioxidant trobat específicament en la pell dels raïms del vi negre, cridat resveratrol.
2- XOCOLATA Estudi després d’estudi tots afavoreixen i parlen dels quantiossos beneficis de la xocolata. Aquest està replet d’antioxidants que prevenen certs tipus de càncer i ajuden a evitar l’obstrucció de les artèries. Aquestes potents substàncies químiques poden fins i tot augmentar el flux de sang al cervell i allunyar la demència. Això sí, la xocolata que hem de prendre ha de tenir un alt contingut de cacao, ja que la xocolata repleta de sucres no ajuda per res a la salut.
1- SEXE Procreació a part, tots podem gaudir de la notícia que tenir relacions sexuals és una manera fàcil de reduir la tensió, el colesterol i millorar la circulació en tot el cos. Una excusa més per a practicar-lo més freqüentment.

(*)Nota important: Evidentment el termini “coses dolentes” no és per que ho siguin, sinó per que en molts àmbits de la societat, tant moral, mèdica o religiosa estan considerats així.

AL nord de la població de Banyoles (Girona), en plena Guerra Civil Espanyola (1938) es va construir per part de l’Exercit Republicà el camp d’aviació de Martís. Una vegada acabada la guerra, el govern del General Franco va decidir utilitzar aquest camp d’aviació com punt estratègic per a la defensa aèria de la zona, creant en 1944 una esquadrilla de caça cridada “Batallón de Bañolas”. La seva missió era salvaguardar el pas a través dels Pirineus de qualsevol tipus d’avió no autoritzat per a sobrevolar la península ibèrica amb intenció d’atacar algun possible objectiu nacional. El 25 de setembre de 1946 va tenir lloc un seriós alhora que estrany (pel rocambolesc que va arribar a ésser) incident hispà-Holandès. A les 12 hores i 47 minuts el vol comandat pel capità G. I. Mustard i que realitzava la ruta Ámsterdam-Ginebra-Madrid-Lisboa, de la companyia holandesa KLM i amb 25 passatgers a bord, va sentir un estrany soroll, el qual va creure que es tractava de la vibració d’alguna part de l’avió, però poc després va poder comprovar a través de la finestreta que molt proper a l’ala de babord es trobava un avió de caça Messerschmitt, comprenent que el soroll escoltat provenia de ràfegues llançades per les metralladores d’aquest avió. El pilot del caça va fer un gest perquè l’avió holandès prengués terra. El Douglas DC-3 C-47 holandès va aterrar de manera dificultosa en el camp d’aviació de Martís, la pista de la qual era extremadament curta per a l’aterratge d’avions d’aquesta envergadura i més quan no estava asfaltat i el sòl era de terra abatuda. Van haver moments de tensió en els quals ningú s’entenia, degut al fet que ni els espanyols parlaven Holandès o Anglès i els holandesos no sabien paraula alguna en espanyol. Finalment després d’identificar-se el vol de la companyia KLM i comprovar-se el seu origen i destí i destinació es va decidir deixar-lo marxar. L’Estat Espanyol, després de l’incident, va donar com explicació al succeït el següent:

Davant el “desviament“ de la seva ruta, de l’avió holandès, el pilot del caça espanyol va tractar d’indicar-li la ruta correcta llançant-li unes ràfegues amb la metralladora, canalitzant-li així al seu rumb correcte.

Informació obtinguda arran de la visita guiada al Refugi antiaeri de la Casanova de Traver (Serinya) i al llibre “El camp d’aviació de Martís, 1938-1960” de Joaquim EJarque Montesano i Miquel Rustullet Moguer. Agraïments per les seves explicacions al guia Xavier Marcó

La productora Bcn-Tv  està preparant un nou programa per a TVE d’anècdotes i històries de tota classe:
Coincidències, casualitats, històries increïbles,…etc.
I de qualsevol gènere: amor, família, amistat, laboral, etc.
Aquestes històries han de estar basades en vivències personals, fets d’aquells que ocorren i després serveixen per a comentar i recordar en les reunions familiars o amb els amics.
Per a això els urgeix la col·laboració de tots nosaltres i per aquest motiu s’han posat en contacte amb mi.
Necessiten que aquells que tingueu una anècdota peculiar que explicar, que us hagi succeït tant a vosaltres com a algú que conegueu, l’his feu arribar a través d’un correu electrònic.
Dóna igual que sigui una història de riure, misteri, un drama… l’important és que sigui una anècdota que faci desitjar escoltar el final i deixi a tots bocabadats.
Els únics requisits són que el fet sigui real i que el seu protagonista estigui localitzable per a explicar-la.
Ja sabeu, si teniu una història sorprenent que explicar és la vostra oportunitat.
Podeu enviar les vostres anècdotes i històries a: anecdotari@bcn-tv.com

M’han fet arribar un parell d’històries a manera d’exemple:

A UN PAS DE LA TRAGÈDIA
Com cada divendres, el meu marit va ser al treball en transport públic i em va deixar el cotxe per a fer la compra. Vaig recollir als quatre nens en el col·legi (tres meus i la filla d’una amiga) i directament ens vam anar cap al supermercat. A mig camí, l’avalot en el seient de darrere era insuportable i vaig pensar en com seria fer la compra amb ells en un gran hipermercat. Vaig decidir que podria comprar en el poble on passàvem el cap de setmana i vaig donar mitja volta. Poc després d’arribar a casa va començar a sonar el telèfon: el meu marit, la meva mare, amistats… Tots preguntaven si estàvem bé. Era el 19 de juny de 1987 i el centre al que al principi em dirigia era el HIPERCOR de Barcelona. Si no hagués donat mitja volta, a les quatre i deu minuts hauríem estat en el pàrking. L’hora i el lloc que va esclatar la bomba col·locada per ETA.
Pilar T. Barcelona

MARES I FILLES
Les nostres filles tenien 6 anys, anaven a la mateixa classe i es van fer amigues. Per extensió, nosaltres, les mares, també. Amb el temps, vam descobrir que les nostres vides estaven plenes de les mateixes casualitats. Carmen i jo proveníem de l’interior i havíem estat casades amb dos homes que van emmalaltir greument de ronyó. No vam tenir fills. Després de l’absència dels nostres respectius cònjuges, havíem refet les nostres respectives vides en la mateixa ciutat de la costa. Els nostres actuals marits eren molt més joves que nosaltres, ens havíem quedat embarassades passats els quaranta i vam donar a llum a les nenes en la mateixa clínica, en el mes d’agost i per cesària. Es poden donar més casualitats en dues persones que no es coneixien per endavant? Per descomptat, la nostra amistat dura i la de les nostres filles també.
Maria Teresa R. Alacant

Amb una planxa de fer gofres. D’aquí va sortir la sola que revolucionaria els anys 70. De la màquina casolana de la dona de Bill Bowerman. A l’aleshores entrenador d’atletisme de la Universitat d’Oregon se li va acudir un bon dia ficar plàstic a la planxa. Va retallar els gofres de goma i els va enganxar a les soles de les sabatilles. I a córrer.

Solen assolir-se uns 20 graus més que en l’exterior. El que manté calent el iglú no és el gel en si, sinó la borsa d’aire que queda atrapada en el seu interior. El gel, per la seva densitat, és un magnífic aïllant, així que n’hi ha prou que s’escalfi l’estada amb la calor corporal i es tanqui amb alguna pell l’entrada perquè l’aire interior, que ja està calent, no surti. Tanmateix, la temperatura no sol pujar dels 7ºC, encara que dintre es faci foc. El fred exterior impedeix que es fongui l’estructura.

La paraula pesseta procedeix del català peceta (en castellà piececita), diminutiu de peça, nom amb què es coneixia des del segle XV a algunes monedes de plata.
En 1869 s’adopta aquesta unitat monetària en substitució als reals i “escuts” que circulaven pel país. Un decret del 19 d’octubre de 1868 crea la pesseta, per tal d’agilitzar l’economia i el comerç i impulsar el sistema financer.
El valor de la nova moneda es va fixar llavors en 0′290 grams d’or fi, uns 27 euros d’avui.

Marco Licinio Craso, un prestamista i senador de l’època del dictador Sila pot considerar-se com el precursor dels bombers, encara que això sí, d’una manera bastant interessada.Quan un edifici romà començava a cremar Marco Licinio es presentava al lloc i ,una vegada comprat al propietari de l’immoble, posava en marxa les bombes d’aigua i apagava l’incendi. Si el propietari no accedia al pagament deixava que l’edifici cremés en flames.

Si calgués, pagar el treball de les abelles per hores, la mel seria un dels productes més cars del món, perquè cada insecte recorre 200.000 quilòmetres i es posa en 6 milions de flors per fabricar un quilo de mel.

El 1923 una barra de pa a Berlín costava 140 mil milions de Marcs.
Durant la inflació alemanya que va sobrevenir després de la primera Guerra Mundial, el govern va emetre bitllets d’alta denominació per alleugerir el problema de transport dels diners. Tanmateix, la inflació va continuar, i cap a 1923 podien comprar-se quatre milions d’aquests bitllets amb un dòlar nord-americà. Les parets de les habitacions es cobrien amb els bitllets nets, i el preu d’un diari eren de 200 mil milions de marcs, els nens feien cometes amb els bitllets de baixa denominació ja que tenien menys valor que el paper en el qual estaven impresos. Els viatgers que visitaven Alemanya amb moneda estrangera podien viure luxosament per pocs diners.