El 7 Ciències

Després d’uns dies de vacances en la Costa Blanca em trobo de nou per aquí disposat a postejar curiositats que, espero, siguin del vostre grat.
Estant en la platja vaig poder observar com una mare cridava, a crits des de la tovallola, al seu fill a la manera de
Jonathan no et fiquis a l’aigua que et donarà un tall de digestió!!
Immediatament em va venir al cap el tòpic de si realment cal esperar 2 hores per a fer la digestió abans de poder-nos donar un capbussó.
Posat en contacte amb l’especialista en Gastroenterología Dr. Fermín Mearin, Director del Servei d’Aparell Digestiu del Centre Mèdic Teknon de Barcelona, li vaig realitzar la següent qüestió:
És cert que si et banyes o fas un esforç havent dinat pots tenir un “tall de digestió”?

El Dr. Mearin, molt amablement em va remetre la resposta a la meva pregunta que adjunto a continuació(*):

“Tall de digestió”: Mite o realitat?
Ha arribat l’estiu i els nens ja estan de vacances. És hora d’anar a la piscina i a la platja; és hora de divertir-se! No obstant això, per als pares es presenten algunes noves preocupacions: “no surtis sol”, “compte amb la bicicleta”, “no et banyis havent dinat”, … Recordo que quan era nen a alguns dels meus amics els deixaven banyar-se havent dinat mentre que a mi no m’ho permetien. Actualment segueix havent dos bàndols de pares: els quals creuen i els quals no creuen en “el tall de digestió”.
Però, això del “tall de digestió” és veritat o mentida?
La veritat és que el terme “tall de digestió” és erroni. Els problemes que poden ocórrer a l’introduir-se en l’aigua es relacionen més amb altres situacions que amb la digestió i l’aparell digestiu. El que sol ocórrer és que es produeix un síncope (pèrdua de coneixement) com a conseqüència de la diferència de temperatura entre la superfície del cos i l’aigua. Per això el “síncope de hidrocució” (forma científica de anomenar al “tall de digestió”) és més freqüent quan l’individu ha estat exposat durant molt temps al sol i s’introdueix bruscament en aigua freda; llavors, a causa de una constricció dels gots sanguinis de la pell, la sang es dirigeix a la xarxa circulatòria profunda, fonamentalment del tub digestiu, el que pot produir un aturament dels moviments respiratoris i cardíacs. El “síncope de hidrocució” també pot ser la conseqüència extrema d’un reflex que es produeix en condicions normals i que consisteix que, quan introduïm el cap sota l’aigua, disminueix la freqüència cardíaca; una resposta exagerada d’aquest reflex podria acabar en una aturada del cor. Potser per això, i en contra del que es pensa de forma generalitzada, són els ancians (amb tendència a una freqüència cardíaca baixa) – i no els nens - els més propensos a patir aquest tipus d’accidents. Per tot l’anteriorment dit, per a prevenir un “síncope de hidrocució” s’han d’evitar les exposicions perllongades al sol i els exercicis físics intensos abans del bany, el bany després dels menjars (especialment si han estat copioses o s’han ingerit begudes alcohòliques) i l’entrada brusca a l’aigua freda.
El convenient és entrar a poc a poc en l’aigua perquè el cos s’adeqüi progressivament a la nova temperatura. A més, una vegada dintre de l’aigua s’ha de sortir ràpidament o demanar ajuda si se sent mareig, calfreds, nàusees, visió borrosa o zumbits d’oïdes. Serveixi com resum dir que és la diferència tèrmica entre la pell i l’aigua el factor fonamental responsable del “síncope de hidrocució”, i no el procés de la digestió; que, desgraciadament, el quadre pot acabar en una aturada cardio-respiratòria i no dels moviments del tub digestiu; que no són els nens els més proclius a sofrir aquest tipus d’accidents; i que, encara que el terme “tall de digestió” sigui incorrecte, cal anar amb compte amb el bany en determinades situacions.
Cuidin-se vostès tant com vam cuidar als nens. Bon bany!!!
Dr. Fermín Mearin
Director del Servei d’Aparell Digestiu Centre Mèdic Teknon Barcelona.

El meu agraïment al Dr. Merain per la seva desinteressada col·laboració en la realització d’aquest post.
(*)El text titulat “Tall de digestió”: Mite o realitat? és el mateix que habitualment el Dr. Mearin fa arribar als diferents mitjans de comunicació, pel que és molt possible que alguns de vosaltres ho hàgiu pogut llegir anteriorment en altre lloc.