El 7 Ciències

La primera emissió dels senyals horaris en la ràdio va ser el 5 de febrer de 1924 per la BBC. Aquestes es van introduir després de l’èxit de la retransmissió de les campanades del Big Ben a l’inaugurar l’Any Nou de 1924 .

A la fi de 1923, Frank Dyson, Astrònom Reial de la Royal Greenwich Observatory, havia visitat a John Reith, Director General de la BBC, per a debatre la idea d’emetre uns senyals acústics per a indicar les hores en punt. Aquests “pitus” serien per als segons 55,56,57,58,59,00.
L’idea original va ser elaborada pel propi Dyson en col·laboració amb Frank Hope-Jones, inventor del rellotge de pèndol lliure. La idea d’aquest últim eren cinc pitus coincidint amb els cinc últims segons de cada hora. Dyson li va afegir l’última pitada, una mica més llarga, que havia d’identificar al primer segon de la nova hora.
L’Observatori Reial de Greenwich vetllava per l’hora oficial del país, cosa molt important per a sincronitzar la navegació dels vaixells i el retransmetre els senyals horaris va facilitar moltíssim el treball.
A partir de la segona guerra mundial aquest costum es va estendre a la majoria d’emissores desplegades per tot el món.