El 7 Ciències

La productora Bcn-Tv  està preparant un nou programa per a TVE d’anècdotes i històries de tota classe:
Coincidències, casualitats, històries increïbles,…etc.
I de qualsevol gènere: amor, família, amistat, laboral, etc.
Aquestes històries han de estar basades en vivències personals, fets d’aquells que ocorren i després serveixen per a comentar i recordar en les reunions familiars o amb els amics.
Per a això els urgeix la col·laboració de tots nosaltres i per aquest motiu s’han posat en contacte amb mi.
Necessiten que aquells que tingueu una anècdota peculiar que explicar, que us hagi succeït tant a vosaltres com a algú que conegueu, l’his feu arribar a través d’un correu electrònic.
Dóna igual que sigui una història de riure, misteri, un drama… l’important és que sigui una anècdota que faci desitjar escoltar el final i deixi a tots bocabadats.
Els únics requisits són que el fet sigui real i que el seu protagonista estigui localitzable per a explicar-la.
Ja sabeu, si teniu una història sorprenent que explicar és la vostra oportunitat.
Podeu enviar les vostres anècdotes i històries a: anecdotari@bcn-tv.com

M’han fet arribar un parell d’històries a manera d’exemple:

A UN PAS DE LA TRAGÈDIA
Com cada divendres, el meu marit va ser al treball en transport públic i em va deixar el cotxe per a fer la compra. Vaig recollir als quatre nens en el col·legi (tres meus i la filla d’una amiga) i directament ens vam anar cap al supermercat. A mig camí, l’avalot en el seient de darrere era insuportable i vaig pensar en com seria fer la compra amb ells en un gran hipermercat. Vaig decidir que podria comprar en el poble on passàvem el cap de setmana i vaig donar mitja volta. Poc després d’arribar a casa va començar a sonar el telèfon: el meu marit, la meva mare, amistats… Tots preguntaven si estàvem bé. Era el 19 de juny de 1987 i el centre al que al principi em dirigia era el HIPERCOR de Barcelona. Si no hagués donat mitja volta, a les quatre i deu minuts hauríem estat en el pàrking. L’hora i el lloc que va esclatar la bomba col·locada per ETA.
Pilar T. Barcelona

MARES I FILLES
Les nostres filles tenien 6 anys, anaven a la mateixa classe i es van fer amigues. Per extensió, nosaltres, les mares, també. Amb el temps, vam descobrir que les nostres vides estaven plenes de les mateixes casualitats. Carmen i jo proveníem de l’interior i havíem estat casades amb dos homes que van emmalaltir greument de ronyó. No vam tenir fills. Després de l’absència dels nostres respectius cònjuges, havíem refet les nostres respectives vides en la mateixa ciutat de la costa. Els nostres actuals marits eren molt més joves que nosaltres, ens havíem quedat embarassades passats els quaranta i vam donar a llum a les nenes en la mateixa clínica, en el mes d’agost i per cesària. Es poden donar més casualitats en dues persones que no es coneixien per endavant? Per descomptat, la nostra amistat dura i la de les nostres filles també.
Maria Teresa R. Alacant