Fer cagar el Tió
Enviat per el7ciencies el dia Desembre 16th, 2007
A Catalunya tenim una antiga tradició que se celebra en aquestes dates de Nadal, és el “Caga Tió” o “Fer Cagar el Tió”.
Consisteix en un tronc al que se li han dibuixat uns ulls, unes celles, incorporant dues potes davanteres i un nas, és coronat amb la típica “Barretina” catalana i vestit amb una flassada perquè no agafi fred.
Durant els dies previs al solstici d’hivern (ja que és una tradició pagana que ha acabat incorporant-se a les festes nadalenques) els més petits de la casa li van donant per a menjar, com més millor, perquè així serà més generós. Normalment els nens li donen per a menjar el que ha anat sobrant dels seus plats (bona excusa per a deixar-se una mica), encara que en algunes comarques el Tió és alimentat de restes de fruites, peles, etc, allò que no s’ha menjat el Tió és retirat pels pares. En els seus orígens, la nit de Nadal, després del sopar i abans d’anar a la “Missa del Gall” (com marcava la tradició) la família es col•locava al voltant del Tió i aquest era copejat per un bastó, mentre es cantava una cançó popular.
De sota la flassada el Tió anava “cagant” petits regals (normalment dolços, neules, torró, etc) els quals deixarien bé assortits als nens per a totes les festes.
El Tió era originàriament un tronc que cremava en la xemeneia de la casa i regalava calor, llum i, simbòlicament, tot el necessari per a la celebració (els dolços).
Avui dia aquest sentit és molt més materialista. El seu nom prové de del llatí titio.
Conten que en una masia del terme de Sant Quintí de Mediona (Penedès), els mossos que s’escalfaven en la llar van escoltar una veu que sorgiria de la xemeneia que deia: -”Ai, que baixo! Ai, que baixo!” i els mossos, fent-se els valents van contestar que baixés d’una vegada. Immediatament cau un gruix tió per la xemeneia. Això es repeteix cinc vegades i els mossos aparten cada vegada el tió caigut. AL caure l’últim, els cinc troncs, es converteixen en un petit home vell amb aspecte de tronc que indica a l’amo de la masia el lloc on hi ha un tresor que ha de lliurar a una captaire que cridarà l’endemà al matí. Així ho va fer i a la masia li va somriure la fortuna per sempre.
Algunes cançons que es canten al Tió:
Caga tió
ametlles i torró
no caguis arengades
que són salades
caga torrons
que són més bons.
Caga tió
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!
****
El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons.
La guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.
Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!
****
Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d’avellana,
torrons de pinyó…
Caga tió!
****
El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons.
La guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.
Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!
Desembre 17th, 2007 a les 15:07
De non rotllo i sense ínfules d’antropòleg. Això de vestir el tió és una “moda” que no va més enllà de deu o quinze anys i en ambients molt urbanites (suposo que en realitat deuria sortir al voltant de l’escola). A més posar-li barretina és apropiar-se una tradició extensa a tot els Pirineus i reduir-la a una dimensió “regional”.
El Tió és un tió = un tronc d’arbre per llençar al foc. La paraula es ben viva encara arreu, no cal remetre’s al llatí, home. Una altra cosa: el nom del costum no seria “cagar el tió” sinó simplement el Tió, o en tot cas el Tió de Nadal, i aquest tió caga llepolies.
Molt divertida la llegendeta del el tió.
Desembre 19th, 2007 a les 1:08
El fet de fer cagar el Tió es remet a l’estona que havia entre el sopar i la missa del gall, d’alguna manera havien de mantenir la canalla desperta. El Tió cagava torrons i dolços i els nens contents. A les Terres de l’Ebre se’l coneix com Tronc, concretament al meu poble es canta:
Tronc de Nadal
caga torrons
i pixa vi blanc
i una botella de xampany
Desembre 20th, 2007 a les 8:48
Al meu poble, a Cornudella de Montsant, diem “fer cagar la baga”
Desembre 23rd, 2007 a les 4:09
hola!!!
estic fora de cat i no sé si per anyorança o que, em vaig decidir a fer un tió. Vaig anar a buscar un tronquet aquí sota de casa, vaig cosir la barretina i etc. ara no puc enganxar les potetes!!!! però sigui com sigui el faré amb els companys de pis.
per cert jo el tió sempre el feia a la Franja, amb la mateixa cançó que has penjat de:
no caguis arengades
que són salades
caga torrons
que són més bons.
però dient tronaca de nadal… ja tens una més!
besets!