Les serps i la hipnosi
Enviat per el7ciencies el dia Octubre 31st, 2007
“Mira’m als ulls; als dos ulls a la vegada”… Amb aquestes paraules la serp Kaa cerca desesperadament hipnotitzar a Mowgli a la pel·lícula “El llibre de la selva” (al llibre no, Mowgli és l’únic animal que Kaa no pot hipnotitzar).
Doncs bé, això és erroni, no el que Kaa intentés hipnotitzar a Mowgli, sinó que en realitat cap serp no és capaç d’hipnotitzar les seves preses com es creu, en realitat, la majoria ni tan sols poden veure-les bé.
La raó d’aquesta mirada tan “especial” que sembla estar controlant la voluntat de l’animal que té davant és una de molt més natural: les serps manquen de parpelles, no poden parpellejar, la qual cosa els obliga a mantenir els ulls sempre oberts.
Aquesta és també l’explicació per la qual les serps sembla que sempre estan despertes i no dormen mai, però sí que ho fan, però clar, dormen amb els ulls oberts ja que en mancar de parpelles no els poden tancar.
Un altre mite és el dels “encantadors de serps”, tan típic en zones com l’Índia. També és fals que aquests hipnotitzin la serp. En realitat, les serps són sordes. Llavors com poden ser hipnotitzades pel so d’una flauta?…
Les serps no es calmen per la música de la flauta, sinó pel moviment suau de l’instrument. L’encantador de serps mou d’un costat a un altre la flauta lentament, i la serp segueix aquest moviment amb el cap, “en aparença hipnotitzada”, però en realitat és la forma en la qual una serp observa millor a un objecte en moviment i que pot ser-li potencialment perillós. En no percebre un perill immediat, l’animal no ataca, però per precaució segueix amb la vista el moviment de la flauta.







Abril 6th, 2008 a les 21:51
Molt interessant aquesta entrada. Si no tens cap problema, l’aprofitaré perquè aprenguin això tan interessant els meus alumnes de 3r d’ESO.
Juliol 26th, 2008 a les 9:58
No és que no tinguin parpelles, és que les tenen soldades i són transparents. Si mireu una muda, veureu que no hi ha forat als ulls, sinó pell.
No són sordes del tot, perceben el so que circula pel terra, no tant per l’aire com nosaltres.