El 7 Ciències

El 30 de juny de 1941 a les 9 de la nit va començar les seves emissions la WNBT de Nova York (avui dia WNBC) amb un combat de boxa amateur des del Jamaica Arena. Només havien 4.000 aparells de televisió que podien sintonitzar-la. La WNBT va ser la primera emissora amb llicència comercial per a la programació de televisió. A l’endemà, el 1 de juliol de 1941 a la 1:29 del migdia va començar les seves emissions de forma regular. A les 2:30 es va emetre el partit de beisbol que enfrontava als equips Brooklyn Dodgers i Philadelphia Phillies. Durant la retransmissió del partit, es va produir el primer anunci emès per TV de la història. Durant 10 segons, en la part inferior dreta dels televisors, va aparèixer un cartell anunciant els Rellotges Bulova, mentre que una veu en off llegia un text. L’empresa anunciant va pagar per aquest espai publicitari la quantitat de 9 dòlars (4 $ per l’anunci i altres 5 $ per l’ús de les instal·lacions).

La imatge correspon al cartell que anunciava la programació de la WNBT. Per a veure’l ampliat clica sobre ell.

El canadenc James I. Naismith treballava com professor d’educació física en l’Escola d’Entrenament de l’Associació Internacional de Joves Cristians (YMCA) en Massachussets. A causa del fred i mal temps que sofrien a l’hivern per la zona, el 15 de desembre de 1891, va pensar en una activitat esportiva a cobert. Per a les seves classes, va decidir inventar-se un joc sense pensar mai que en el futur el seu invent seria considerat un dels esports més importants de tota la Història; clavant dos cistells de recol·lectar préssecs en els extrems oposats d’una balconada d’un gimnàs i preparant algunes regles simples va crear el bàsquet. Va ser un gran èxit entre els seus estudiants i al gener de 1892 es van enviar les regles a les escoles cristianes de tot els Estats Units. A principis del Segle XX el bàsquet ja era un esport internacional.

Va ser inventat en 1936 per Sylvan N. Godman, propietari de la cadena d’ultramarins Standard/Piggly-Wiggly, en Oklahoma (EE UU). Aquest es va adonar que els clients es dirigirien a les caixes registradores amb les borses de paper a mitj omplir, perquè es trencaven i impedien caminar amb tranquil·litat pel supermercat. Per a facilitar les compres, va idear un carro consistent en una cadira plegable a la qual li va afegir unes rodes i una cistella de filferro. Arran del gran èxit que va collir, Godman, al costat del mecànic Fred Young, va fundar en 1947 una fàbrica de carros per a la compra que va batejar com Folding Carrier.

Prové dels començaments de la boxa, quan les baralles no es realitzaven dintre d’un quadrilàter com els que coneixem avui. Els seus marges eren molt més prosaics, ja que els púgils amidaven les seves forces limitats per dues modalitats de línies. La primera consistia a marcar una ratlla amb guix en el sòl, de manera que els combatents quedessin a un costat i a l’altre. Havien de mantenir un peu avançat a la vora de la marca sense poder moure’l i molt menys traspassar-lo, així que la baralla transcorria gairebé estàticament. La fi del combat es decidia quan un dels contendents traspassava la ratlla. La segona modalitat obligava als boxejadors a barallar-se dintre d’un cercle –ring en anglès– pintat amb guix o conformat pels propis espectadors. En l’actualitat, encara existeixen aquests rings circulars en les baralles clandestines, però estan delimitats pels cotxes dels espectadors des d’on, amb la finalitat d’escapar ràpidament en cas de redada, veuen la baralla. També de l’àmbit pugilístic prové l’expressió “llençar la tovallola”. Quan l’entrenador observava que el seu pupil estava rebent un càstig massa fort, llençava una tovallola a l’aire que havia de caure dintre del ring. Aquest acte significava la rendició del seu combatent.

El bulletí d’informació municipal i ciutadana de Parets del Vallès “Parets al dia”, localitat on resideixo, m’ha fet una entrevista aprofitant la meva col-laboració amb un espai quinzenal sobre curiositats al programa magazine “Carrer 107” en l’emissora de ràdio RAP 107. L’entrevista ha estat publicada en el seu darrer número.
A continuació us la transcric. Si cliqueu sobre la imatge podreu llegir una copia de l’original.

L’Alfred López col•labora a RAP 107 des de l’octubre de l’any passat. Cada dos divendres emet un espai al magazine Carrer 107 titulat les Efemèrides i Curiositats de 18:15 a 18:45. El programa analitza les efemèrides de la setmana i curiositats que publica en algun del seus blocs. Té 42 anys i ha canviat recentment el barri de l’Eixample de Barcelona per venir a viure a Parets. Sent curiositat per la majoria de temes, per això va decidir fer un bloc titulat Ya está el listo que todo lo sabe, un altre, El 7 Ciències, un sobre cinema, El cinéfilo curioso i un altre de videoblogs.

Què és el que podem escoltar al teu espai a RAP 107?
A l’hora de plantejar el programa se’m va ocórrer fer-lo en dos blocs. Un va ser recuperar les efemèrides, un apartat que fa uns anys estava en molts espais radiofònics i que s’ha anat perdent. En la majoria de programes que donen les efemèrides, aquestes expliquen les dates del naixement o mort de la gent famosa. Però durant la història s’han succeït moltíssimes coses importants i per això una part important de la meva secció està dedicada a aquests fets. El segon apartat està dedicat a curiositats que vaig trobant i publicant en algun dels meus blocs.

De moment com ha estat la teva experiència?
Tenia moltes ganes de col•laborar en una ràdio. Des del principi em va enganxar aquesta participació en Carrer 107. En ser una secció quinzenal i de poca durada no es torna pesat per als oïdors. Fa molts anys vaig fer alguna cosa en ràdio, però en el terreny que més m’he mogut ha sigut en el del teatre. Durant uns anys vaig estar dirigint un petit grup de teatre amateur, també vaig donar classes d’iniciació per a nens en un parell d’escoles i col•laborava en la revista Mondo Sonoro a la secció d’espectacles, fent critica teatral i articles.

Com és que vas decidir fer totes aquestes bitàcores?
Sempre he estat una persona molt curiosa. M’han atret les dades i anècdotes que han ocorregut al llarg de la història. Quan estudiava era molt més fàcil per mi quedar-me amb un fet concret que amb tot els aspectes generals. Vaig començar a col•leccionar aquelles curiositats i anècdotes que anava trobant en revistes, llibres i diaris i, com no, a Internet. A l’hora de decidir crear aquest bloc vaig pensar que aquests temes agradarien a la gent.

Tens moltes visites?
Déu n’hi do! No em puc queixar. Tinc més visites de les que m’esperava quan vaig començar. Els meus blocs han anat creixent al llarg del temps, sobretot ‘Ya está el listo que todo lo sabe’. En aquesta, que podríem dir que és bitàcora mare, tinc una mitjana de mil visites diàries. No són números exactes ja que depèn de l’entrada que publiqui puc tenir fins i tot 10.000 visites en un mateix dia. Entre els articles que més èxit han tingut hi ha el de com David Copperfield va fer desaparèixer l’Estàtua de la Llibertat o per què som més alts pels matins que per la nit. També n’hi ha hagut altres entrades que parlaven de les
consoladores sexuals de l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial o què passaria si poséssim sucre al dipòsit de benzina del cotxe.

Carles Font

James Dean va morir en un tràgic accident automobilístic el 30 de setembre de 1955, atribuït a un excés de velocitat. Després, quan les restes del Porsche eren traslladats a un garatge, al aixecar-lo el motor es va desprendre caient sobre un mecànic al que va trencar les dues cames.

El motor una vegada reparat fou comprat per un doctor en medicina afeccionat a les carreres, que el va posar en un prototipus que el mateix pilotava. Durant la carrera el cotxe que pilotava el doctor es va estavellar contra una paret en prendre una corba a massa velocitat. Durant aquesta mateixa carrera també va morir d’accident un altre conductor que s’havia instal·lat la palanca de canvis del cotxe de Dean.

Posteriorment el cotxe de Dean fou traslladat a un garatge amb intenció de reconstruir-lo. Aquella mateixa setmana el garatge desapareixia víctima d’un incendi.

Al cap d’un temps el Porsche de Dean fou exhibit a Sacramento, però incomprensiblement va caure del pedestal on estava situat sobre un noi que l’estava contemplant, al qual li va causar ferides d’importància.

Més tard quan era traslladat a Oregon, el camió que transportava el cotxe va patinar i es va estavellar contra la façana d’una botiga, on va causar ferides de consideració a dues persones.

Finalment a l’any 1959, es va trencar en onze trossos mentre estava recolzat en una sòlida base d’acer, sense que ningú hagués pogut trobat una explicació.

Anècdota trobada en el programa de televisió “Anecdotari”.

Els dimarts a les 21:30 hores per La 2

Des de la pàgina Recerca en Acció (www.recercaenaccio.cat) s’està fent el seguiment online d’una expedició científica a l’Àrtic encapçalada per el científic Carles Pedrós-Alió. Aquest escriurà un bloc durant la seva estada al vaixell Amundsen.
El bloc es va començar a publicar el dijous dia 24 d’abril i es clourà el dia 5 de juny.
He rebut la següent informació, sobre aquesta expedició, per correu:

Membres de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, participen en un projecte multidisciplinar anomenat Circumpolar Flaw Lead System Study liderat per científics canadencs i que incorpora més de 200 investigadors de 15 països. A partir del 24 d’abril, el portal Recerca en Acció (www.recercaenaccio.cat ) fa el seguiment de l’estada d’un grup d’investigadors catalans a bord del vaixell trencaglaç CCCG Amundsen, situat a la Mar de Beaufort. Es tracta d’un equip liderat per Carles Pedrós Alió (autor del llibre Desert d’Aigua. Crònica d’un científic varat a l’Àrtic).
Els investigadors hi romandran unes 6 setmanes per tal d’estudiar diversos aspectes de la vida al gel, en especial la vida microbiana. Al llarg d’aquest període coneixerem quina vida fan els investigadors i descobrirem com és l’Àrtic en una època en que hi han més hores de llum i les temperatures mitjanes augmenten després dels 30 o 40 graus sota zero propis de l’hivern.
Recerca en Acció és un portal creat i finançat per la Direcció General de Recerca i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

Live Science va publicar una llista amb les 10 “coses dolentes”(*) que són “bones” per a la nostra salut sempre que s’usin amb moderació:
(en ordre invers del 10 al 1)
10- CERVESA La ingesta moderada de cervesa pot millorar la funció cardiovascular.
9- IRA Els estudis demostren que un atac d’ira en alguna ocasió és bo per a la salut. Romandre enutjat durant llargs períodes de temps sense fer saltar la ira pot tenir conseqüències negatives per a la nostra salut, arribant a sofrir alteracions en la pressió arterial, trastorns del somni i dany pulmonar. Això sí, els atacs d’ira han de ser només de tant en tant i sense abusar d’ells.

8- CAFÈ El cafè és una font important d’antioxidants en la nostra dieta i pot ajudar a reduir el risc de diabetis. Es creu que hi ha una mica en els grans del cafè que contribueix a alentir l’aparició de la cirrosis i la pancreatitis.

7- LSD Sense voler fomentar l’ús o consum d’estupefaents, Live Science, es fa eco d’un estudi amb 36 voluntaris en el qual s’ha demostrat que petites dosis de LSD han ajudat a eludir algunes etapes d’alcoholisme i evitar recaigudes.
6- SOL La perllongada exposició al sol pot provocar severes malalties en la pell i ser causant de càncer, però bé demostrat està que la llum solar ajuda en els processos de descoratjament i fins i tot en aquells llocs on es perllonga les jornades laborals fins a bé entrada la tarda. Si les oficines o comerços estan bé condicionats perquè entre la llum del sol, aquest ajuda als treballadors a evitar la somnolència i el baix rendiment.
5- CUCS Són fastigosos i esborronadors, però poden salvar vides. Des de l’any 2003 la FDA va donar el vistiplau per al seu ús medicinal. Unes larves són col•locades sobre les ferides i els cucs imiten la seva manera de viure salvatge “menjant-se” les bacteri i el teixit mort, estimulant la cicatrización i ajudant a prevenir infeccions.
4- MARIHUANA De forma terapèutica i sota control facultatiu, la marihuana està recomanada per a millorar els símptomes de la quimioteràpia en el tractament de certs càncers i fins i tot per a evitar la forma definitiva de la pèrdua de memòria com la malaltia de Alzheimer (segons estudis realitzats fins al moment només amb ratolins).
3- VI NEGRE Un ingredient essencial en les millors dietes del món, entre elles una de les més saludables que és la dieta mediterrània. Formidable vasodilatador, el vi negre ha estat des de fa molt temps un potent preventiu contra el càncer. Alguns estudis indiquen que és a causa de un antioxidant trobat específicament en la pell dels raïms del vi negre, cridat resveratrol.
2- XOCOLATA Estudi després d’estudi tots afavoreixen i parlen dels quantiossos beneficis de la xocolata. Aquest està replet d’antioxidants que prevenen certs tipus de càncer i ajuden a evitar l’obstrucció de les artèries. Aquestes potents substàncies químiques poden fins i tot augmentar el flux de sang al cervell i allunyar la demència. Això sí, la xocolata que hem de prendre ha de tenir un alt contingut de cacao, ja que la xocolata repleta de sucres no ajuda per res a la salut.
1- SEXE Procreació a part, tots podem gaudir de la notícia que tenir relacions sexuals és una manera fàcil de reduir la tensió, el colesterol i millorar la circulació en tot el cos. Una excusa més per a practicar-lo més freqüentment.

(*)Nota important: Evidentment el termini “coses dolentes” no és per que ho siguin, sinó per que en molts àmbits de la societat, tant moral, mèdica o religiosa estan considerats així.

AL nord de la població de Banyoles (Girona), en plena Guerra Civil Espanyola (1938) es va construir per part de l’Exercit Republicà el camp d’aviació de Martís. Una vegada acabada la guerra, el govern del General Franco va decidir utilitzar aquest camp d’aviació com punt estratègic per a la defensa aèria de la zona, creant en 1944 una esquadrilla de caça cridada “Batallón de Bañolas”. La seva missió era salvaguardar el pas a través dels Pirineus de qualsevol tipus d’avió no autoritzat per a sobrevolar la península ibèrica amb intenció d’atacar algun possible objectiu nacional. El 25 de setembre de 1946 va tenir lloc un seriós alhora que estrany (pel rocambolesc que va arribar a ésser) incident hispà-Holandès. A les 12 hores i 47 minuts el vol comandat pel capità G. I. Mustard i que realitzava la ruta Ámsterdam-Ginebra-Madrid-Lisboa, de la companyia holandesa KLM i amb 25 passatgers a bord, va sentir un estrany soroll, el qual va creure que es tractava de la vibració d’alguna part de l’avió, però poc després va poder comprovar a través de la finestreta que molt proper a l’ala de babord es trobava un avió de caça Messerschmitt, comprenent que el soroll escoltat provenia de ràfegues llançades per les metralladores d’aquest avió. El pilot del caça va fer un gest perquè l’avió holandès prengués terra. El Douglas DC-3 C-47 holandès va aterrar de manera dificultosa en el camp d’aviació de Martís, la pista de la qual era extremadament curta per a l’aterratge d’avions d’aquesta envergadura i més quan no estava asfaltat i el sòl era de terra abatuda. Van haver moments de tensió en els quals ningú s’entenia, degut al fet que ni els espanyols parlaven Holandès o Anglès i els holandesos no sabien paraula alguna en espanyol. Finalment després d’identificar-se el vol de la companyia KLM i comprovar-se el seu origen i destí i destinació es va decidir deixar-lo marxar. L’Estat Espanyol, després de l’incident, va donar com explicació al succeït el següent:

Davant el “desviament“ de la seva ruta, de l’avió holandès, el pilot del caça espanyol va tractar d’indicar-li la ruta correcta llançant-li unes ràfegues amb la metralladora, canalitzant-li així al seu rumb correcte.

Informació obtinguda arran de la visita guiada al Refugi antiaeri de la Casanova de Traver (Serinya) i al llibre “El camp d’aviació de Martís, 1938-1960” de Joaquim EJarque Montesano i Miquel Rustullet Moguer. Agraïments per les seves explicacions al guia Xavier Marcó

La primera emissió dels senyals horaris en la ràdio va ser el 5 de febrer de 1924 per la BBC. Aquestes es van introduir després de l’èxit de la retransmissió de les campanades del Big Ben a l’inaugurar l’Any Nou de 1924 .

A la fi de 1923, Frank Dyson, Astrònom Reial de la Royal Greenwich Observatory, havia visitat a John Reith, Director General de la BBC, per a debatre la idea d’emetre uns senyals acústics per a indicar les hores en punt. Aquests “pitus” serien per als segons 55,56,57,58,59,00.
L’idea original va ser elaborada pel propi Dyson en col·laboració amb Frank Hope-Jones, inventor del rellotge de pèndol lliure. La idea d’aquest últim eren cinc pitus coincidint amb els cinc últims segons de cada hora. Dyson li va afegir l’última pitada, una mica més llarga, que havia d’identificar al primer segon de la nova hora.
L’Observatori Reial de Greenwich vetllava per l’hora oficial del país, cosa molt important per a sincronitzar la navegació dels vaixells i el retransmetre els senyals horaris va facilitar moltíssim el treball.
A partir de la segona guerra mundial aquest costum es va estendre a la majoria d’emissores desplegades per tot el món.