cròniques d'una recent nascuda

Avui faig un any

edna — Tue, 05 Feb 2008 19:52:18 +0000

Doncs sí, amics i amigues, i família. Avui ja faig un any. Un any intens i divertit. Un any on tot són aprenentatges continuos. Moltes emocions. Tan per part meva, com per part dels papes.

Hola, som el Xavi i la Mònica, dir-vos que estem contents d’haver fet aquest pas de tenir l’Edna. És una experiència molt maca, i de les que ens sentim molt orgullosos.

Aquesta nena que ha anat canviant tant. Va creixent, i va aprenent. I cada vegada sembla que es fa estimar més (si és que això pot ser). Ara llegim el blog i ens emociona, recordar tots aquests moments que hem passat junts: des del naixement, la lactància, el primer somriure, el grup de mares, els banys a la piscina, les excursions, el primer dia de la llar d’infants, disfresses, festes….

Avui hem fet la teva primera festa infantil, i ens ho hem passat molt bé. Ets un sol, i t’estimem molt. Avui has estrenat una samarreta que et va regalar la Laura, on hi posa escrit: m’agraden molt els papis que m’han tocat. De fet, els he escollit jo…. Esperem que això sigui veritat.

Gràcies per totes les vostres felicitacions!!! I gràcies per anar mantenint aquest blog amb tots els vostres comentaris.

No podem posar cap foto actualitzada per que el sistema ja no ens ho permet. Però, com us podeu imaginar, l’Edna està tan guapa com sempre!

EL Nadal també ha arribat a la piscina

edna — Sun, 30 Dec 2007 19:37:47 +0000

Us poso noves fotos fetes a la piscina. Són molt mones. A la segona estic amb la Jana, una amiga meva. I la tercera és una nova immersió.

Feliç any nou!

Edna

Bones Festes!!!

edna — Sun, 16 Dec 2007 09:04:56 +0000

Hola a tota i totes!

Ja sé que fa molts dies que no hem actualitzat el blog, però estem immersos en el dia a dia, en el qual no ens queda massa temps per tot. Des de que la mama ha començat a treballar tot ha canviat una mica.

Us donem les gràcies per totes les felicitacions vostres que hem rebut i nosaltres dues us posem les nostres pròpies felicitacions.

Us desitgem molt Bon Nadal! i amb general molt bones festes!

Us posem la felicitació de cada una.

Per veure la de la mama heu de entrar en el link.

Petons

Edna i Mònica

http://www.elfyourself.com/?id=1446201194

Marató amb nadons

edna — Fri, 19 Oct 2007 15:17:02 +0000

El dia 7 d’octubre vam anar a una marató amb nadons. En aquesta marxa es reivindicava la millora de les condicions de la criança: permisos més llargs per les mares i pares, més places i més flexibilitat en el sistema d’escoles bressol, polítiques de conciliació laboral i familiar.

Si teniu més curiositat:

www.gratisweb.com/maratoambnado

maratoambnado.blogspot.com

A més a més, jo i el meu pare vam sortir per la tele, pq un càmara de TVE ens va gravar i vam sortir a les notícies del migdia d’aquell mateix diumenge.

Edna

Hem anat a l’ermita de les puces

edna — Thu, 04 Oct 2007 17:45:37 +0000

Hola, hola, hola…quants dies sense escriure…..

Es nota que a nosaltres dos se’ns ha acabat la bona vida i ara ja estem immerses en la rutina diària del treballar i de la llar d’infants.

Dit així sona bastant malament, però que dir…tampoc no està malament.

Per sort anem trencant el dia dia amb sortidetes i altres coses (tipus torneig de frontón, sopars, dinars…).

Però avui us volem explicar que el cap de setmana passat vam quedar amb amics meus i els seus pares per anar a fer una mini-excursió a l’Ermita de les puces, que la trobem situada en el bosc entre Gallifa, Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. La veritat es que no sé a quin municipi pertany.

Va ser molt xula i gràcies al Xavi (el pare del Marc) ara en tenim un petit video que us el penjo pq pugueu veure com va anar.

Per cert, tenim noticies noves: el Quico i la Rak esperen una criatura (nen o nena?..encara no se sap) i la Meritxell i el Toni esperen bessonada (uff! que heavy, eh!) Felicitats a tots i ànims.

Edna

Avui he començat la Llar d’Infants

edna — Wed, 12 Sep 2007 13:17:46 +0000

Sí, sí…12 de setembre i començo la Llar d’Infants. M’ha portat el papa amb bicicleta i després a vingut la mama a recollir-me.

He estat tranquila. M’ho he passat bé, i el matí ha passat ràpid.

A la classe som 8 nens, 4 ja ens coneixíem.

Les meves mestres es diuen Gemma i Montse, i són molt agradables.

Que tots els nens i nenes tinguem un bon curs!!

Edna

La història d’en Lluís

edna — Fri, 31 Aug 2007 19:37:09 +0000

El Lluís és un noi de 30 anys. Aquest estiu va anar a Lleida per baixar el riu amb canoa. Va passar allò que ningú mai imagina. Un remolí va ser més fort que la canoa en la que anaven ell i un amic seu. L’amic va sortir disparat i el Lluís va ser engolit pel riu.

Passat un angoixosos minuts, en els quals els encarregats dels esports d’aventura van iniciar la búsqueda ràpidament, el seu cos va aparèixer flotant. Els monitors li van realitzar els primers auxilis, va ser portat amb ambulància i helicòpter a l’hospital de Lleida. El pronòstic no era bo. Però passats uns dies… recupera la consciència i …estava molt bé.

Ahir vam sopar amb ell. No recorda res d’aquell dia. Es troba molt bé. De moment es cansa un mica més del normal quan fa un exercici més intens.

Ha hagut de cancelar un viatge que tenia organitzat per anar al Brasil. Però està bé. Està viu.

Aquests dies que ha estat a l’hospital, amb la incertesa…uff, hem patit molt.

No t’ho vols creure, i només de pensar en la possible mort d’aquella persona que vas veure fa poc, amb qui has passat bons moments….Ni imaginar-me com ho va passar la família!

Bé, la història té un final feliç i el mateix Lluís va fer una agraïment públic amb una carta que es va publicar el diari Segre. Li van publicar en la carta del dia. Us la poso a continuació.

Amb 31 anys, torno a néixer

a Lleida

LA CARTA DEL DÍA

LLUÍS BADOSA PASCUAL

SR. DIRECTOR:

A través d’aquestes línies, vull agrair la segona oportunitat que la vida m’acaba de donar.

I ho vull escriure a través d’aquest mitjà de comunicació lleidatà, perquè és aquí on

he tornat a néixer.

Vaig patir un accident al riu Llavorsí. No va ser provocat per cap negligència, tan sols la

manca d’experiència dalt d’una canoa. Calculen que vaig estar entre 4 i 6 minuts ofegat

després de ser absorbit per un remolí d’aigua. La ràpida actuació de l’empresa a la

qual vaig contractar al servei junt amb la seva gran professionalitat van ser claus, i és per

a ells les meves primeres línies d’agraïment. Gràcies Chus, Silvio…

La rapidesa del trasllat, primer en ambulància i després en helicòpter, va ser un factor

també determinant. I ja a l’hospital Arnau deVilanova de Lleida, el seu equip de I’UCI són els que realment m’han tornat a la vida. Diuen que vaigestar 5 dies en coma, diuen que des del primer moment van creure i lluitar per tal que tot sortís de manera positiva, però sempre amb extrema prudència.

Un cop vaig anar recuperant la consciència, vaig poder observar des de primera línia,

com funciona I’UCI; quan els veia treballar, dins meu pensava: “Lluís, envoltat d’aquest

equip tot ha de sortir bé”. Realment tant la doctora, doctors, infermeres, zeladors… tots

ells anaven mostrant el seu costat més professional i humà prop meu. I això, creieu-me,

en un estat com en el que jo em trobava va ser clau. Sense dir-me res concret, em van

anar transmetent tota l’energia necessària perquè jo mateix recuperés les ganes de tornar

a viure.

Diuen que després de les característiques de l’accident, no és normal que tot hagi anat

tan ràpid i de manera tan satisfactòria. Però el resultat és aquest.

Segons P. Coelho, “un lluitador aprofita els moments en què el temps s’atura, per equipar-

se millor”. Crec que aquesta és la lectura que n’haig de fer.Ara més que mai tinc ganes de continuar vivint.Ara més que mai tinc forces renovades per seguir lluitant.Ara més que mai i per sempre: gràcies Lleida, tens un fill més!

I si em permeteu, les darreres línies d’agraïment han de ser per als meus pares,

germans i tota la família i amics que m’han demostrat amb el seu suport que la vida mereix ser viscuda estimant.

Sense paraules,

Lluís estem contents de veure’t tan bé, un petó

Mònica

Els amics de Sant Feliu

edna — Sat, 25 Aug 2007 19:39:10 +0000

Ahir vam anar a sopar a casa la Meritxell i el Toni per que celebravem els 30 anys del Toni (aquest any anem de celebració en celebració dels 30…és el que toca). Doncs ens van regalar una foto de tots que ens haviem fet a casa seva, el mes d’abril, quan vam anar a celebrar els 30 de la Meritxell.

La foto ens ha agradat moltíssim per que hi sortim gairebé tots, i a més a més, tots hem sortit molt guapos.

A mi no se’m veu, per que estic embolicada en una manteta en braços de la mama, al mig de la foto. Llavors tenia just 2 mesos.

Us enviem un petó a tots i a totes! Gràcies per mimar-me tantíssim!!

Edna

Ens ha faltat poc per anar a “Els matins” de TV3

edna — Fri, 24 Aug 2007 09:34:14 +0000

Ostres! mireu quin missatge més xulo vam rebre en el blog:

“Hola, t’escric des de TV3… ens agradaria convidar-te al programa Els Matins divendres dia 24 pq ens parlessis del teu weblog….Serà una tertulia on es parlarà de Internet. El meu telèfon és el #########. No és cap broma! Gràcies”

La llàstima ha sigut que ho hem llegit massa tard, però tot i això estem molt contentes. Us ho imagineu? En una altra ocasió serà!

Ara mateix estem mirant aquesta tertúlia!

Edna i Mònica

Hem estat de vacances!

edna — Mon, 20 Aug 2007 19:58:17 +0000

Fa casi tres setmanes que no escribia. Això és per “culpa” de les vacances.

Hem estat a un petit poble de l’Empordà que es diu Galliners. Està entre Banyoles, Figueres i Girona. Hem anat a una casa de turisme rural on hi vam estar molt bé. Es diu mas guitart. Si voleu veure la pàgina web www.masguitart.com . Vam anar a l’allotjament llevant que es el de 5 persones. Vam poder veure l’allotjament de 2 persones, i tot i que el preu estar molt millor, si podeu agafeu el de 5. Ja que el de 2 és realment molt petit i ja que surts potser ve més d’agust una mica d’espai, no?

Vam voltar per tots el voltant. Un dels dies vam anar a Girona i aprofitem per recomanar un restaurant on vam dinar que és una passada. Es diu Cal Ros i l’adreça: c/cort Reial, 9. El telefon 972.21.91.76. El local preciós i molt ben situat. El tracte impecable. I el menjar….mmm.sense paraules. Vam menjar un arròs negre brutal!!! i de postres gelat de pa amb xocolata…no es pot descriure!!! Si podeu aneu-hi…que val la pena!

A Banyoles vam donar la volta a l’estany. Són 8 Km a peu pla, i és un passeig molt agradable.

A Figueres el museu del joguet. A Empúries les ruines, i a Besalú el pont.

Una mica de turisme català. Que també tenim molt per veure.

Després hem passat uns dies a Cerler on no hi haviem anat mai. També preciós. Muntanyes espectaculars.

Bé, com sempre les vacances són genials!

A veure si agafo el ritme d’anar escribint de nou.