Si teniu ganes de veure el polèmic "documental", aquí us el penjo.
Jo que no tinc encara 30 anys i que he estudiat sempre a Catalunya,"hablo perfectamente el castellano", "lo hablo, lo leo, lo escribo...es decir..lo entiendo"...
Deu ni do el que s'ha de sentir!
Hola a tots i totes! Estic flipada per que m’he descobert la mà dreta. M’agradaria fer la pipa,i faig moltíssims esforços, i encara no ho aconsegueixo del tot. Em passo mig dia practicant; primer em miro el meu puny molta estona, a continuació el vaig babejant. Vaig intentant desplegar el dit gros i posar-me’l a la boca, però tinc un problema de coordinació: quan aconsegueixo estirar el dit el tinc lluny de la boca, i quan me l’apropo el torno a acongir….i així continuament.
Bé, segurament a base d’anar provant aconseguiré fer-ho, però de moment seguiré practicant. Quant porto força estona m’empipo i al final aconsegueixo que em posin el xumet….però com us deia, seguiré amb les meves pràctiques.
Edna
Com us deia fa uns dies, el faran avui a les 23′10h. Val la pena veure’l…
Per fi els meus pares s’han decidit per un mòbil i me n’han regalat un. Els hi ha costat per que no els hi agradaven els que veien: els colors, el què penjava, la música….però, finalment…i no us ho perdeu…buscant per internet (com no), van trobar una marca que no havíen sentit mai, i els hi va agradar.
Finalment m’han comprat el de la marca Tiny Love. El mòbil té tres ninos penjant ben divertits, amb colors bàsics i molt vius, i com a música pots escollir entre Mozart, Bach i Bethoven (durant 15 minuts). Si als 15 minuts no el toques, s’apaga.
A mi m’ha agradat molt i em fa molta gràcia. Els pares volen que m’hi adormi amb això, però…je,je….res de res, a mi ja em poden posar mòbil o el que vulguin, que o em posen en braços o no m’adormo (diuen que això s’acabarà d’aquí a poc, però ja ho veurem…je,je)
Us poso una foto amb el meu súper mòbil nou!!!
Edna
PD: és el mòbil més car, però val la pena. Nosaltres al vam comprar en una jugueteria que es diu Drim (és una cadena), també hi ha pàgina web on pots veure els diferents models http://www.tinylove.com
Estem en plena Pasqua, i com no, nosaltres hem seguit amb les tradicions.
Els meus padrins són l’Anna i el Jordi, i estem molt contents d’ells, ja que els hi fa tantíssima il.lusió, i a més a més, se’ls hi nota i s’hi esmeren tant….que nosaltres encantats.
Doncs, com deia…tal i com marca la tradició la padrina m’ha regalat la palma, i el padrí la mona (que l’hem hagut d’avançar un dia per que demà anirem a celebrar el 30 anys d’una amiga, de la Meritxell).
Avui penjo les fotos que tinc amb ells dos i els seus regals.
Moltes gràcies, i us estimo molt
Edna
Dissabte passat vam anar al Vendrell a visitar la Vil.la Casals (a Sant Salvador), el museu de Pau Casals
És una visita molt recomanable.
A través d’un circuit per la seva casa , i mitjançant fotografies, audiovisuals…es pot conèixer una mica més com ell va despertar la seva sensibilitat per la música, el recorregut que va fer pel món, el seu compromís vers la societat, i gaudir de les seves interpretacions amb el violoncel, i la bellesa de la casa.
Tot això emmarcat en uns jardins ben cuidats i amb precioses vistes al mar.
Amb paraules de Pau Casals: “aquesta casa és l’expressió i la síntesi de la meva vida de català i d’artista”
Una altra de les frases dites per ell, extretes del museu i que ens va agradar (per això l’he posat de títol : “la música..transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions”
Va ser la meva primera trobada amb la platja i la meva primera entrada a un museu.
Penjo l’emocionant discurs que va fer a les Nacions Unides parlant de Catalunya, l’any 1971, on se li va concedir la medalla de la Pau, i el “vibrant” cant dels ocells.
Recordeu, feu un sol click
Edna, amb molt d’amor
Informació treta de la web de MSF
La película, producida por Javier Bardem con el apoyo de Médicos Sin Fronteras, retrata cinco historias sobre cinco crisis olvidadas dirigidas por Wim Wenders, Isabel Coixet, Fernando León de Aranoa, Mariano Barroso y Javier Corcuera. El film se podrá ver a partir del 9 de marzo en los cines Yelmo Cineplex Ideal y Verdi en Madrid, y en los Casablanca-Gràcia y Verdi en Barcelona. En Valladolid, el documental estará en los cines Broadway a partir del viernes 16 de marzo.
Invisibles son aquellos a los que no queremos ver, pero que acaban apareciendo detrás de nuestros miedos y aprensiones, entre otras cosas porque nunca dejaron de existir. Son las víctimas de cinco crisis olvidadas, dos epidemias mudas y tres conflictos armados que no reciben la atención mediática que les corresponde: la enfermedad del Chagas, la enfermedad del sueño, los niños soldado de Uganda, la violencia sexual contra civiles en el Congo y los campesinos desplazados de Colombia.
Coincidiendo con el vigésimo aniversario del inicio de sus actividades en España, Médicos Sin Fronteras quiere rendir justicia a esas personas que han sido olvidadas por gobiernos, empresas, instituciones y ciudadanos. Quiere darles voz a través de la mirada de cinco cineastas europeos.
Invisibles es una película en la que se combina documento y ficción, en la que el talento de cineastas como Isabel Coixet y Mariano Barroso se da cita para hablar de esas epidemias mudas que son el Chagas en Bolivia con “Cartas a Nora” y la enfermedad del sueño en la República Central Africana en “El sueño de Bianca”. Por su parte, Fernando León de Aranoa da voz a los civiles convertidos en objetivo de guerra en Uganda en “Buenas Noches, Ouma”, Javier Corcuera muestra las secuelas de la violencia en Colombia con “La voz de las piedras” y Wim Wenders habla de las agresiones sexuales en la República Democrática del Congo.
Todas estas historias pertenecen a los conflictos olvidados en los que actúa de manera permanente Médicos Sin Fronteras. El actor Javier Bardem a través de su productora Pinguin Films en colaboración con Reposado PC ha llevado a cabo la producción de esta película documental con el apoyo de Médicos Sin Fronteras.
Si voleu més informació: http://www.msf.es/noticias/noticias_basicas/2007/Invisiblesencines.asp
Crec que serà emès el 12 d’abril per C33 i Tve, però millor anar al cinema (no estic segura de la data d’emisió)
Mònica
Avui he decidit parlar dels meus avis.
Tinc el iaio Jordi i la iaia Maite. Són els pares de la mama. Sóc la seva primera néta i ja us podeu imaginar que estant com a bojos amb mi. El Jordi a part de ser el meu avi és el meu padrí, i ja només nèixer li vaig fer el millor regal que li han fet mai. Vaig nèixer el mateix dia que ell. Això el fa està molt content, i li fa pensar continuament que d’aquí a 100 anys encara hi haurà algú que podrà recordar quin dia va nèixer l’avi (coses d’ell).
La Maite també està com boja. Revivint amb mi el que és un nadó (que ja quasi no se’n recordava).
Els veig poc, per que treballen tot el dia. Però amb comunico amb la iaia via mail a diari, amb intercanvi de fotos, de cançons que ens dedica…
Per l’altra banda, tinc la iaia Angelina. La mare del meu papa. L’Angelina és vídua de fa molts anys, ja que l’avi Josep (qui vetlla per mi des del cel) va morir de malaltia. La iaia Angelina és més gran que els altres iaios. Acostuma a venir a casa a veurem una o dues tardes a la setmana i jo vaig a dinar a casa seva un dia a la setmana (normalment els divendres). Allà coincidim amb la meva tieta Rosa i els meus cosins: el Daniel i el Francesc (els qui ja tenen moltíssimes ganes de que intereccioni més amb ells).
Però, això no és tot. Tinc més avis…
La meva besàvia (sí, sí…..una besàvia de 73 anys…jove, oi?) que es diu Teresa. Ella viu lluny de nosaltres, però com és molt marxosa ve de tan en tan amb el seu 4×4 (sí, sí) i es queda a dinar. Ella és vídua de fa poc. El meu besavi, que es deia Antoni, va morir quan jo era un petit embrió. Ell va arribar a saber de la meva existència i estava molt content (segur que també vetlla per mi des del cel)
A part, per la part del papa, hi ha el Sidro i la Ramona, que són tiets, però són també com avis.
A tots ells els hi envio un petó molt gran per fer-me sentir tan estimada!
Les fotos estant penjades amb l’ordre de qui he anat parlant.
Poso la cançó que avui ens ha dedicat la iaia Maite. Posem una versió rumbera i la lletra.
Qualsevol nit pot sortir el sol
Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum. 
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.
Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.
En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.
A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.
Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.
Edna
Aquets dissabte passat la Mireia em va fer un regal molt especial.
Ella està apunt de fer 4 anys i té dos xumets que l’acompanyen a tot arreu i que a ella li agraden molt. Però, com s’està fent gran, va decidir passar el seu preuat tresor a les dues més petitones. Ens va regalar un xumet a la Laia i un a mi. A la Laia li va tocar el de color blau i a mi el vermell.
Ens ha semblat un gest preciós per part d’ella el compartir (i despendre’s alhora dels xumets) per que nosaltres ens puguem sentir tan bé com ella s’ha sentit amb ells.
Segurament molts adults haurien d’apendre de les accions dels més petits. La solidaritat amb els altres moltes vegades comença amb el qui tenim més aprop. No us sembla?
Una gran i dolça lliçó de vida que ens va donar,
Moltes gràcies Mireia.
Poso una foto de la Mireia amb el xumet blau i una meva amb el vermell.
Edna
Consell: per escoltar la cançó feu un sol click (no el doble que fem habitualment)
Tot i ser tan petitona, ja començo a tenir una bona colla d’amics. Avui vull penjar unes quantes fotos d’ells i elles.
La Núria, l’Elmo, la Rut, l’Ivan i l’Anna, el Marc, la Marta, la Mireia, el Dani, el Francesc i la Laia (que ja la coneixeu). Avui poso les fotos de quasi tots ells, ja que tots ells són una monada!! Hem passat i passarem molts bons moments.
Us estimem!
Edna
