“La música transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions”; Pau Casals
Dissabte passat vam anar al Vendrell a visitar la Vil.la Casals (a Sant Salvador), el museu de Pau Casals
És una visita molt recomanable.
A través d’un circuit per la seva casa , i mitjançant fotografies, audiovisuals…es pot conèixer una mica més com ell va despertar la seva sensibilitat per la música, el recorregut que va fer pel món, el seu compromís vers la societat, i gaudir de les seves interpretacions amb el violoncel, i la bellesa de la casa.
Tot això emmarcat en uns jardins ben cuidats i amb precioses vistes al mar.
Amb paraules de Pau Casals: “aquesta casa és l’expressió i la síntesi de la meva vida de català i d’artista”
Una altra de les frases dites per ell, extretes del museu i que ens va agradar (per això l’he posat de títol : “la música..transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions”
Va ser la meva primera trobada amb la platja i la meva primera entrada a un museu.
Penjo l’emocionant discurs que va fer a les Nacions Unides parlant de Catalunya, l’any 1971, on se li va concedir la medalla de la Pau, i el “vibrant” cant dels ocells.
Recordeu, feu un sol click
Edna, amb molt d’amor
Avui he pensat penjar una canço de bressol, contes en vers
Tal i com va dir la Isabel.Clara Simó ho feu amb veu alta i llegint el texte tot seguit i suau
Segur que us agradarà molt aquest exercici .
CANÇO DE BRESSOL
Els ocellets, fillet meu, es bressolen
amb el va-i-ve dels florits barnquillons.
Els ocellets que a l’hivern es condolen
no tenen mare que els faci petons.
Riu, tendre infant, quan jo et faci manetes;
riu com els àngels que juguen al cel,
que la marona sap fer-ne festetes
dolces, més dolces que bresques de mel.
Sobre ma falda, on e vetllo encisada,
jo et bressaré fins que et vegi adormit,
com bressa l’aire les flors de la prada
quan es desperten del son de la nit.
Quan siguis gran i jo sigui velleta,
guia’m com ara jo et guio a tu:
les meves ales d’humil ocelleta
sense un costat no em podrien pas dur.
Les pobres mares llurs àngels bressolen
tot refilant les més dolces cançons.
Els ocellets que a l’hivern en condolen
no tenen mare que els faci petons.
Amb carinyo Maite
——————————————————————————–
Comment by MAITE — 4 April 2007 @ 2:16
A on podría escoltar aquesta cançó de bressol?
La meva mare en cantava una estrofa i voldría aconseguir un disc a on hi fos.
Saps qui es l’autor o qui la pot cantar o haver cantat?
Gràcies.
Jesús giner
Comment by jesús Giner — 16 January 2008 @ 16:45