cròniques d’una recent nascuda

Ja ha passat St Jordi, i per mi ha sigut una experiència agradable.

A casa el vivim d’una manera una mica diferent. M’explicaré: la meva tieta-besàvia, la Maria-Lluïsa, juntament amb la Núria i la Emilia, ha tingut durant temps una llibreria. Això vol dir, que el dia de St Jordi, la família hi anem a ajudar. Per tant, passem el dia darrera la “parada” dels llibres…per vendre.

És un dia que acabem cansats, però ens ho passem molt bé.

Doncs, jo he seguit amb la tradició. Així que tot el dia darrera la parada….tot i que encara no he pogut vendre llibres!

Al final del dia a mi m’han regalat 4 contes: La petita història de Sant Jordi, Nens del món i dos de les tres bessones bebés. Està molt bé aquesta tradició, oi?

Aprofito per felicitar el meu iaio-padrí, per que es diu Jordi (un petó)

Poso un parell de fotos d’ahir.

Edna

 Si teniu ganes de veure el polèmic "documental", aquí us el penjo.

Jo que no tinc encara 30 anys i que he estudiat sempre a Catalunya,"hablo perfectamente el castellano", "lo hablo, lo leo, lo escribo...es decir..lo entiendo"...

Deu ni do el que s'ha de sentir!

Hola a tots i totes! Estic flipada per que m’he descobert la mà dreta. M’agradaria fer la pipa,i faig moltíssims esforços, i encara no ho aconsegueixo del tot. Em passo mig dia practicant; primer em miro el meu puny molta estona, a continuació el vaig babejant. Vaig intentant desplegar el dit gros i posar-me’l a la boca, però tinc un problema de coordinació: quan aconsegueixo estirar el dit el tinc lluny de la boca, i quan me l’apropo el torno a acongir….i així continuament.

Bé, segurament a base d’anar provant aconseguiré fer-ho, però de moment seguiré practicant. Quant porto força estona m’empipo i al final aconsegueixo que em posin el xumet….però com us deia, seguiré amb les meves pràctiques.

Edna

Com us deia fa uns dies, el faran avui a les 23′10h. Val la pena veure’l…

Per fi els meus pares s’han decidit per un mòbil i me n’han regalat un. Els hi ha costat per que no els hi agradaven els que veien: els colors, el què penjava, la música….però, finalment…i no us ho perdeu…buscant per internet (com no), van trobar una marca que no havíen sentit mai, i els hi va agradar.
Finalment m’han comprat el de la marca Tiny Love. El mòbil té tres ninos penjant ben divertits, amb colors bàsics i molt vius, i com a música pots escollir entre Mozart, Bach i Bethoven (durant 15 minuts). Si als 15 minuts no el toques, s’apaga.

A mi m’ha agradat molt i em fa molta gràcia. Els pares volen que m’hi adormi amb això, però…je,je….res de res, a mi ja em poden posar mòbil o el que vulguin, que o em posen en braços o no m’adormo (diuen que això s’acabarà d’aquí a poc, però ja ho veurem…je,je)

Us poso una foto amb el meu súper mòbil nou!!!

Edna

PD: és el mòbil més car, però val la pena. Nosaltres al vam comprar en una jugueteria que es diu Drim (és una cadena), també hi ha pàgina web on pots veure els diferents models http://www.tinylove.com

Estem en plena Pasqua, i com no, nosaltres hem seguit amb les tradicions.

Els meus padrins són l’Anna i el Jordi, i estem molt contents d’ells, ja que els hi fa tantíssima il.lusió, i a més a més, se’ls hi nota i s’hi esmeren tant….que nosaltres encantats.

Doncs, com deia…tal i com marca la tradició la padrina m’ha regalat la palma, i el padrí la mona (que l’hem hagut d’avançar un dia per que demà anirem a celebrar el 30 anys d’una amiga, de la Meritxell).

Avui penjo les fotos que tinc amb ells dos i els seus regals.

Moltes gràcies, i us estimo molt

Edna

Dissabte passat vam anar al Vendrell a visitar la Vil.la Casals (a Sant Salvador), el museu de Pau Casals

 És una visita molt recomanable.

 A través d’un circuit per la seva casa , i mitjançant fotografies, audiovisuals…es pot conèixer una mica més com ell va despertar la seva sensibilitat per la música, el recorregut que va fer pel món, el seu compromís vers la societat, i gaudir de les seves interpretacions amb el violoncel, i la bellesa de la casa.

 Tot això emmarcat en uns jardins ben cuidats i amb precioses vistes al mar.

Amb paraules de Pau Casals: “aquesta casa és l’expressió  i la síntesi de la meva vida de català i d’artista”

Una altra de les frases dites per ell, extretes del museu i que ens va agradar (per això l’he posat de títol : “la música..transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions”

Va ser la meva primera trobada amb la platja i la meva primera entrada a un museu.

Penjo l’emocionant discurs que va fer a les Nacions Unides parlant de Catalunya, l’any 1971, on se li va concedir la medalla de la Pau, i el “vibrant” cant dels ocells.

Recordeu, feu un sol click

Edna, amb molt d’amor