cròniques d’una recent nascuda

Volia aconsellar l’us de les motxiles portabebés o bandoleres o fulars. Tot el que existeix per portar el teu bebé penjat del cos. A part de que és molt pràctic: el pes es distribueix bé per l’esquena, et queden les mans lliures…resulta que amb l’Edna té un efecte hipnòtic. Al moment es queda dormidíssima. Li agrada el contacte, el moviment i l’escalfor. I res a dir del plaer de dur la teva filla enganxada al teu cos.

Jo he provat la bandolera i una motxila i les dues coses van molt bé. El fular no l’he provat, però conec persones que el tenen i també en parlen meravelles.

M’agrada molt més que el cotxet. Fixeu-vos la de vegades que veus parelles passejant: una porta el cotxet, i l’altre la criatura! Si us hi fixeu veureu que passa més d’una vegada aquesta situació.

Nosaltres vivim en un poble amb carrers estrets, pujades i baixades molt pronunciades i anar amb el cotxet és bastant difícil. Per tant, sempre la porto penjadeta. A més a més, aprofito ara que encara no pesa els 5 Kg, per que no sé fins a quin pes la podré portar jo.

Jo crec que a la nena li recorda la sensació d’estar dins la panxa.

Aquets cap de setmana hem fet moltíssimes coses amb ella penjada: divendres vam anar a una conferència de la Isabel-Clara Simó (i ella amb nosaltres i ben dormideta). L’escriptora li va dedicar un llibre, la qual cosa ens va fer molta il-lusió. El llibre: carta al meu nét sobre nacionalisme. La conferència va ser molt interessant: “el plaer de llegir, el gust d’escriure”. Es nota que és docent, per que té una facilitat de paraula i una gràcia. Nosaltres vam quedar encantats.                             Això era una activitat que havia organitzat la biblioteca.

Bé, seguint amb el tema, dissabte al matí vam anar a una festa de barri: 2 concerts, gegants, castells ….i ella, dormideta a la motxila!!! Nosatres parlant, cantant, ballant, fent fotos….

I diumenge una fira d’artesans i el mateix!! I imagineu-vos la fira ben plena de gent, carrers estrets (casc antic)…les persones que anavan amb cotxet tenien les seves dificultats!

Bé, si heu de ser pares o heu de fer un regal a uns nous pares, aquest és un dels més pràctics.

Jo tinc la motxila de Baby Bjorn i estic encantada!

Si us interessa el tema de les bandoleres i fulars: www.crianzanatural.com; hi trobareu articles i productes. T’ho expliquen força bé i els vénen. També molts altres productes naturals. És interessant.

No només utilitzo aquests sistemes per anar pel carrer, si no que per casa, gran part del dia la porto penjada. Em permet fer moltes més activitats que si haig d’estar pendent del bressolet, a on us asseguro que plora molt més.

Bé, si em diuen que les motxiles són màgiques, jo m’ho crec!

Mònica  

Hem tingut la gran sort que l’Edna és una nena tranquila, dormilega, que menja bé i que més podem dir, és un sol.  Però, en l’última setmana està una mica més queixosa. Imaginem que deu tenir algun d’aquests famosos “còlics”, i això fa que estigui amb un plor poc controlable i inconsolable alguns minuts seguits.

L’Edna té un mes i mig, i estavem molt ben acostumats. Avui hem passat una nit crítica. Ha dormit i ha plorat, i ha plorat i ha plorat. Ha plorat constanment, i jo, justament avui, no tenia gens d’esma per despertar-me. He passat la nit amb l’Edna al llit, i ho he viscut com si estigués dins d’un somni. Li he donat de menjar, li he donat el xumet, li he canviat el bolquer i tot estant molt i molt adormida.

A l’hora de llevar-me estava feta pols: cansada, irritable… i l’Edna pel matí ha seguit plorant. Finalment al migdia ja s’ha adormit profundament com fa normalment.

Bé, podria dir que ha sigut la nostra primera (i esperem que última) nit i matí de crisi.

 Mònica

Ara fa un any, encara no existia l’Edna i nosaltres estavem a Cuba amb uns amics: el David, la Sílvia, el Sergio, la Maite i nosaltres dos. Tres parelles. Ens ho vam passar molt bé. Vam decidir fer el viatge una mica més alternatiu que els packs que ofereixen les agències. Total que vam estar dormint en habitacions llogades a gent cubana i ens moviem amb una furgoneta. Va ser totalment una aventura.

Les altres dues parelles ja tenen fills (els quals es van quedar amb els avis). La Sílvia i el David, tenen el Marc i  la Marta. I el Sergio i la Maite el Francesc. Nosaltres no enteniem cap.

En aquets viatge una santera ens va dir que tindriem fills, la sorpresa va ser que a la Maite li va dir que bessons!! Com vam riure….però, sí que és veritat que tornant de Cuba tant la Maite i el Sergio com nosaltres ens posavem “manos a la obra” per embarassar-nos.

Finalment, en data de 12 de març (ha passat un any), ja tenim amb nosaltres l’Edna i la Laia.

Avui l’hem anat a conèixer i és molt mona. Menudeta, morena, amb molt de cabell. Al costat d’ella, l’Edna sembla gran i tot (i no ho és, en les corves de creixement està amb un percentil de 25).

Bé, des del nostre blog,  volem felicitar-los: al Sergio i a la Maite, per haver-ho fet tan bé, al Francesc, per que és un encant i segur que cuidarà molt a la seva germaneta i principalment a la Laia, a qui també li direm: benvinguda al món!!

Com es pot deduir, al final no hi ha hagut bessonada, és una llàstima, per que ens vam dir que si la santera ho encertava tots tornavem a Cuba. Ara no sé si ho repetirem o no….el temps dirà. Potser tornem algun dia amb tota la “trup” de canalla!

Us he penjat un video del che amb una cançó que ens agrada!

Mònica

Com tots sabeu existeix el gran fantasma de la depressió post part. A mi em feia por passar-la, ja que conec a noies que l’han tingut i ho han passat força malament. Es diu que les causes són diverses: la inexperiència de cuidar un nadó, la inseguretat, el poc descans i …com no…. l’efecte hormonal.  A tot això suma-li que quan una mare passa per la depre es sent malament, ja que és sabut que t’hauries de sentir molt contenta quan tens un fill (parlo de situacions de fills buscats i desitjats).

Doncs com dic en el títol, he tingut la gran sort de no patir dita depressió.

A la meva parella i a mi el que ens ha anat molt bé és agafar-s’ho tot amb humor i optimisme. Abans de parir ja ens vam mentalitzar de que les primeres sis setmanes serien una mica dures, però vam fer el canvi de “xip” per que no ens efectés.

Ens riem de nosaltres mateixos quan ens trobem enfront de novetats amb la nostra nena: canvi de bolquers i de roba, els primers banys, les estones d’insomni, el rotet….clar està, que de tot no en sabem…..però és un aprenantatge continuo.

Ens ha ajudat el  estar units com a parella, per mi  és un punt clau.

Ja que la mare (normalment) és la que passa tot el dia amb la criatura i el pare és fora treballant: disfruteu i compartiu les estones que estigueu junts a casa. Les dones moltes vegades volem ser i ens autoexigim ser super-womans i què voleu que us digui…penso que no cal…que no som perfectes. I no ho volgueu acaparar tot, ja que els pares també els encanta participar en les cures del seu nadó.

Què quan fas el canvi de bolquer se’t pixa a sobre….o just després de canviar-la del tot es fa caca….o que no s’adorm a les 4 de la matinada…o ha passat 20′ i no hi ha rotet……doncs, bona cara (sigui l’hora que sigui) i endavant!! això és el que toca.

Un altre tema que pot ser difícil al principi és que casa vostra sembla la rambla de Barcelona….tothom i desfila…i és clar, és normal, per que les persones que us rodegen volen conèixer el vostre bombonet. Nosaltres, per fer-ho més entretingut vam decidir fer fotos de la nostra nena amb cada visita que ha vingut i després ens hem dedicat a enviar-les per mail. A la gent això li ha agradat molt!!!

Bé, espero que pugueu compartir alguna experiència…i si sou de les que heu patit la depre….anims i que no passa res (ni ets millor ni pitjor mare)…..bé, és la meva opinió.