Els meus avis
Avui he decidit parlar dels meus avis.
Tinc el iaio Jordi i la iaia Maite. Són els pares de la mama. Sóc la seva primera néta i ja us podeu imaginar que estant com a bojos amb mi. El Jordi a part de ser el meu avi és el meu padrí, i ja només nèixer li vaig fer el millor regal que li han fet mai. Vaig nèixer el mateix dia que ell. Això el fa està molt content, i li fa pensar continuament que d’aquí a 100 anys encara hi haurà algú que podrà recordar quin dia va nèixer l’avi (coses d’ell).
La Maite també està com boja. Revivint amb mi el que és un nadó (que ja quasi no se’n recordava).
Els veig poc, per que treballen tot el dia. Però amb comunico amb la iaia via mail a diari, amb intercanvi de fotos, de cançons que ens dedica…
Per l’altra banda, tinc la iaia Angelina. La mare del meu papa. L’Angelina és vídua de fa molts anys, ja que l’avi Josep (qui vetlla per mi des del cel) va morir de malaltia. La iaia Angelina és més gran que els altres iaios. Acostuma a venir a casa a veurem una o dues tardes a la setmana i jo vaig a dinar a casa seva un dia a la setmana (normalment els divendres). Allà coincidim amb la meva tieta Rosa i els meus cosins: el Daniel i el Francesc (els qui ja tenen moltíssimes ganes de que intereccioni més amb ells).
Però, això no és tot. Tinc més avis…
La meva besàvia (sí, sí…..una besàvia de 73 anys…jove, oi?) que es diu Teresa. Ella viu lluny de nosaltres, però com és molt marxosa ve de tan en tan amb el seu 4×4 (sí, sí) i es queda a dinar. Ella és vídua de fa poc. El meu besavi, que es deia Antoni, va morir quan jo era un petit embrió. Ell va arribar a saber de la meva existència i estava molt content (segur que també vetlla per mi des del cel)
A part, per la part del papa, hi ha el Sidro i la Ramona, que són tiets, però són també com avis.
A tots ells els hi envio un petó molt gran per fer-me sentir tan estimada!
Les fotos estant penjades amb l’ordre de qui he anat parlant.
Poso la cançó que avui ens ha dedicat la iaia Maite. Posem una versió rumbera i la lletra.
Qualsevol nit pot sortir el sol
Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum. 
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.
Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.
En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.
A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.
Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.
Edna