Lluís LLach i punt
Com tots sabeu, el dissabte passat va fer l’últim concert a Verges. Ens hagués agradat anar-hi, però jo encara sóc un pèl petita i, a més a més, les entrades es van esgotar rapidíssimament.
Tot i la meva curta edat, en aquestes setmanes ja he escoltat moltes cançons d’ell. Com us podeu imaginar als meus pares els hi agrada. Tenen moltes cançons que els han acompanyat al llarg de la seva vida. Per què en el que molts estereu d’acord, és que les lletres i les músiques et fan remoure emocions. I això, a nosaltres ens agrada.
Em sap greu pensar que mai el podré escoltar en un concert (ja que les cançons sempre són més intenses).
Avui us dedico, amb tota la tendresa del món, un parell de cançons ( de les que més ens agraden) a tots i a totes els qui us vingui de gust escoltar-les.
Cançons que per nosaltres són imprescindibles en les nostres vides. N’hi ha més, però ens hem decidit per aquestes.
Edna
Hola Edna, feliçitats per el que has penjat avui al bloc
He de dir-te que la persona que em va fer adicta a Lluis Llach i a altres com, Raimon, Paco Ibañez, Facundo Cabral etc… va ser la tieta-àvia ( MARIA-LLUÏSA)
Ella va fer que sigues concient del que deien i perqué ho deien .
Per tant desde sempre m´han omplert el cor.
Després vaig coneixer al Jordi i varem coincidir plenament, ell també em va fer coneixer la música dels Beatles etc.
Nosaltres creiem que la canço que realment ens acompanya en el nostre trajecte de vida plegats és ” viatge a Ìtaca”
ÌTACA expresa d´arrel , totes les nostres il-lusions, pensaments i el que realment val la pena en la vida.
A Palma de Mallorca al juny de 76( en plena lluna de mel) varem poder assitir a l´estrena) i per nosaltres es i serà sempre la nostra música .
Escoltar-la suposa un nus a la gola i una petita llágrima als nostres ulls, per l ´emoció i per el que significa..
I et deixo la lletra penjada perqué puguis compendre el que t´ estic explicant.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
…..konstantino kavafis (música Lluís Llach)
Un petonet
Maite
Comment by MAITE — 26 March 2007 @ 5:22
Hola Edna! Tens una familia molt emotiva! Si seguim aquest ritme, quan sàpigues llegir…tindràs feina per una bona estona. Una abraçadeta.
Comment by tieta-besàvia — 27 March 2007 @ 10:10