cròniques d’una recent nascuda

Informació treta de la web de MSF

La película, producida por Javier Bardem con el apoyo de Médicos Sin Fronteras, retrata cinco historias sobre cinco crisis olvidadas dirigidas por Wim Wenders, Isabel Coixet, Fernando León de Aranoa, Mariano Barroso y Javier Corcuera. El film se podrá ver a partir del 9 de marzo en los cines Yelmo Cineplex Ideal y Verdi en Madrid, y en los Casablanca-Gràcia y Verdi en Barcelona. En Valladolid, el documental estará en los cines Broadway a partir del viernes 16 de marzo.

Invisibles son aquellos a los que no queremos ver, pero que acaban apareciendo detrás de nuestros miedos y aprensiones, entre otras cosas porque nunca dejaron de existir. Son las víctimas de cinco crisis olvidadas, dos epidemias mudas y tres conflictos armados que no reciben la atención mediática que les corresponde: la enfermedad del Chagas, la enfermedad del sueño, los niños soldado de Uganda, la violencia sexual contra civiles en el Congo y los campesinos desplazados de Colombia.

Coincidiendo con el vigésimo aniversario del inicio de sus actividades en España, Médicos Sin Fronteras  quiere rendir justicia a esas personas que han sido olvidadas por gobiernos, empresas, instituciones y ciudadanos. Quiere darles voz a través de la mirada de cinco cineastas europeos. 

Invisibles es una película en la que se combina documento y ficción, en la que el talento de cineastas como Isabel Coixet y Mariano Barroso se da cita para hablar de esas epidemias mudas que son el Chagas en Bolivia con “Cartas a Nora” y la enfermedad del sueño en la República Central Africana en “El sueño de Bianca”. Por su parte, Fernando León de Aranoa da voz a los civiles convertidos en objetivo de guerra en Uganda en “Buenas Noches, Ouma”, Javier Corcuera muestra las secuelas de la violencia en Colombia con “La voz de las piedras” y Wim Wenders habla de las agresiones sexuales en la República Democrática del Congo. 

Todas estas historias pertenecen a los conflictos olvidados en los que actúa de manera permanente Médicos Sin Fronteras. El actor Javier Bardem a través de su productora Pinguin Films en colaboración con Reposado PC ha llevado a cabo la producción de esta película documental con el apoyo de Médicos Sin Fronteras. 

Si voleu més informació: http://www.msf.es/noticias/noticias_basicas/2007/Invisiblesencines.asp

Crec que serà emès el 12 d’abril per C33 i Tve, però millor anar al cinema (no estic segura de la data d’emisió)

Mònica

Avui he decidit parlar dels meus avis.  

Tinc el iaio Jordi i la iaia Maite. Són els pares de la mama. Sóc la seva primera néta i ja us podeu imaginar que estant com a bojos amb mi. El Jordi a part de ser el meu avi és el meu padrí, i ja només nèixer li vaig fer el millor regal que li han fet mai. Vaig nèixer el mateix dia que ell. Això el fa està molt content, i li fa pensar continuament que d’aquí a 100 anys encara hi haurà algú que podrà recordar quin dia va nèixer l’avi (coses d’ell).

La Maite també està com boja. Revivint amb mi el que és un nadó (que ja quasi no se’n recordava).

Els veig poc, per que treballen tot el dia. Però amb comunico amb la iaia via mail a diari, amb intercanvi de fotos, de cançons que ens dedica… 

Per l’altra banda, tinc la iaia Angelina. La mare del meu papa. L’Angelina és vídua de fa molts anys, ja que l’avi Josep (qui vetlla per mi des del cel) va morir de malaltia. La iaia Angelina és més gran que els altres iaios. Acostuma a venir a casa a veurem una o dues tardes a la setmana i jo vaig a dinar a casa seva un dia a la setmana (normalment els divendres). Allà coincidim amb la meva tieta Rosa i els meus cosins: el Daniel i el Francesc (els qui ja tenen moltíssimes ganes de que intereccioni més amb ells).

Però, això no és tot. Tinc més avis…

La meva besàvia (sí, sí…..una besàvia de 73 anys…jove, oi?) que es diu Teresa. Ella viu lluny de nosaltres, però com és molt marxosa ve de tan en tan amb el seu 4×4 (sí, sí) i es queda a dinar. Ella és vídua de fa poc. El meu besavi, que es deia Antoni, va morir quan jo era un petit embrió. Ell va arribar a saber de la meva existència i estava molt content (segur que també vetlla per mi des del cel)

A part, per la part del papa, hi ha el Sidro i la Ramona, que  són tiets, però són també com avis.

A tots ells els hi envio un petó molt gran per fer-me sentir tan estimada!

Les fotos estant penjades amb l’ordre de qui he anat parlant.

Poso la cançó que avui ens ha dedicat la iaia Maite. Posem una versió rumbera i la lletra.

Qualsevol nit pot sortir el sol
Fa una nit clara i tranquil·la,                                          
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Aquets dissabte passat  la Mireia em va fer un regal molt especial.

Ella està apunt de fer 4 anys i té dos xumets que l’acompanyen a tot arreu i que a ella li agraden molt. Però, com s’està fent gran, va decidir passar el seu preuat tresor a les dues més petitones.  Ens va regalar un xumet a la Laia i un a mi. A la Laia li va tocar el de color blau i a mi el vermell.

Ens ha semblat un gest preciós per part d’ella el compartir (i despendre’s alhora dels xumets) per que nosaltres ens puguem sentir tan bé  com ella s’ha sentit amb ells. 

Segurament molts adults haurien d’apendre de les accions dels més petits. La solidaritat amb els altres moltes vegades comença amb el qui tenim més aprop. No us sembla?

Una gran i dolça lliçó de vida que ens va donar,

Moltes gràcies Mireia.

Poso una foto de la Mireia amb el xumet blau i una meva amb el vermell.

Edna

Consell: per escoltar la cançó feu un sol click (no el doble que fem habitualment)

Tot i ser tan petitona, ja començo a tenir una bona colla d’amics. Avui vull penjar unes quantes fotos d’ells i elles.

La Núria, l’Elmo, la Rut, l’Ivan i l’Anna, el Marc, la Marta, la Mireia, el Dani, el Francesc i la Laia (que ja la coneixeu). Avui poso les fotos de quasi tots ells, ja que tots ells són una monada!! Hem passat i passarem molts bons moments.

Us estimem!

Edna

Com tots sabeu, el dissabte passat va fer l’últim concert a Verges. Ens hagués agradat anar-hi, però jo encara sóc un pèl petita i, a més a més, les entrades es van esgotar rapidíssimament.

Tot i la meva curta edat, en aquestes setmanes ja he escoltat moltes cançons d’ell. Com us podeu imaginar als meus pares els hi agrada. Tenen moltes cançons que els han acompanyat al llarg de la seva vida. Per què en el que molts estereu d’acord, és que les lletres i les músiques et fan remoure emocions. I això, a nosaltres ens agrada. 

Em sap greu pensar que mai el podré escoltar en un concert (ja que les cançons sempre són més intenses).

Avui us dedico, amb tota la tendresa del món, un parell de cançons ( de les que més ens agraden)  a tots i a totes els qui us vingui de gust escoltar-les.

Cançons que per nosaltres són imprescindibles en les nostres vides. N’hi ha més, però ens hem decidit per aquestes.

Edna

Ep nois! Felicitats pels vostres 30 anys! Avui ens ho hem passat molt bé celebrant-ho amb tots a la granota.

Per tant, us faig aquest petit homenatge. Molts petons.

Edna

Bona dia Edna, sóc la mama. T’escric en al teu blog per que quedi constància de que estem molt contents. Per fi ens ha arribat l’esperada rialleta.

És veritat, que des de que vas nèixer sempre has fet rialletes, però les feies en el moment en que t’estaves dormint, és a dir quan estaves més relaxada. Però, un somriure, que el podriem definir com a dirigit, encara no ens l’havies fet. Teniem moltíssimes ganes, per que tot i que siguis una monada i que se’ns caigui la baba, només donar-te bibis, canviar bolquers i intentar que t’adormis és una mica monòtom.

El que ahir em va fer més enveja és, que després de que tu i jo passem pràcticament les 24 hores del dia juntes, el teu primer somriure, va, i li dediques a ton pare, ahir al migdia quan va venir a dinar. Però, serà possible!!! (això vaig pensar i vaig dir), però quan avui a les 5′30h estavem al llit i jo et donava el bibi….,va, i davant una moixana meva em somrius!!! Ha sigut espectacular. Estava tan contenta que he despertat a ton pare per que et veiés, però coses teves, ja no n’has fet més. Ben al contrari, ràpidament t’has posat a plorar per que seguís amb el tema del menjar.

M’ha agradat tant que no t’estranyis si a partir d’ara, en les estonetes que estiguis desperta, em veus fer coses rares: carotes, sorollets…per que el meu objectiu serà aconseguir una altre regalet del teus.

Bé, nineta del meus ulls…això és el principi d’una gran història d’amor.

Mònica

Ho he extret de la web de la generalitat:

A partir del divendres 23 de març es podrà iniciar el tràmit per demanar les prestacions i ajuts a les famílies. El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, convoca les prestacions econòmiques i els ajuts per a les famílies amb infants a càrrec per al 2007. La convocatòria, publicada avui al DOGC, obrirà el tràmit per demanar la prestació o l’ajut demà dia 23 de març i fins el 31 de desembre de 2007. Les convocatòries es refereixen a les prestacions de caràcter universal per infants a càrrec i per part, adopció o acolliment múltiple; així com als ajuts segons la renda familiar per adopció internacional i per part, adopció o acolliment múltiple.

Mònica

Avui comença la primavera, la meva primera primavera! I avui és el primer dia que m’han posat bambes. Són molt mones: petitones, de color blaves amb 2 ratlletes blanques al lateral i amb cremallera. Me les ha deixat una altre nena que és uns mesos més gran que jo i que es diu Lucía. (gracies!)

Edna

Marxo a domir, però he decidit escriure dues línies. Avui he tingut un dia mogudet. He anat a conèixer una possible llar d’infants on hi hauré d’anar a partir del setembre. Els meus pares els hi ha agradat força, però ara estem pendents de quan obrin el periode de inscripció.

A més a més, avui hem anat a que em pesin i als meus 42 dies de vida ja he arribat a 4′250 Kg. Començo a tenir unes bones galtones!!

Bé, com deia al principi……que tingueu molt bona nit!

Edna