cròniques d’una recent nascuda

Hola, sóc la Mònica, la mare de l’Edna. 

Del tema de la lactància, dir que jo tenia molt clar que volia fer una lactància materna. Només li trobo avantatges: se sap que és més bo pels infants (per la salut i pel vincle amb la mare), comoditat (no cal preparar biberó, sempre en tens accés), i és molt més econòmic. Però, com ja es sap, en aquesta vida no tot va com una ho té planejat.

Quines dificultats vaig tenir?

1) la nena va nèixer essent molt petita i no feia una succió gaire forta ni continua, per tant, als 3 dies de nèixer (com ja us vam explicar) va fer una pèrdua de pes de més del 10%, per tant, en el mateix hospital van començar a donar-li suplements amb el biberó (conegut popularment com el bibi). Allà a l’hospital ja vam començar a agafar una rutina: primer l’havia de despertar (per que estava molt adormida) i oferir-li el pit, seguidament li donavem el suplement del bibi, i posteriorment em treia la llet amb el tirallet que tenen en el mateix hospital.  La llet que podia extreure, la donavem a la següent presa.

2) la segona dificultat va ser la poca quantitat de llet que tenia. Tot i el tirallets, tenia poca quantitat de llet (parlo de quantitats entre 0′5 i 2 ml en cada extració que feia). I no només amb això era rarota, sino que només em sortia aquesta mica d’un pit, de l’altre res de res. Em van tranquilitzar molt dient que era el calostre i que segurament amb uns dies tindria la pujada de la llet.

Per tant, enfront d’això, un cop a casa hem seguit amb el mateix ritual. Jo en dic lactància mixta, tot i que sóc conscient que la base de l’alimentació és l’artificial. Ja no és un suplement com era el previst.  Tot i això, jo no he volgut renunciar a la poca lactància materna que li puc oferir. Per tant, segueixo el mateix pla: ofereixo el pit, i m’extrec llet. Actualment surt una mica més, però no el suficient. M’extrec entre 30-50 ml/dia. No he arribat a fer la famosa pujada.  I l’Edna mama més o menys 3 vegades al dia, uns 20′ cada vegada.

Voldria fer un apunt i recomanar un tirallets: he provat un manual i un d’elèctric, i si el necessiteu per que teniu problemes de “pujada de la llet”, us recomano l’elèctric. Jo tinc un de la marca medela, per extreure en un pit (també existeixen amb 2 extractors, però és més gran i més car), i aquest individual pot anar amb piles o a la corrent. Va molt bé, i si el necessiteu per portar a la feina, és pràctic i petit. Fa una mica de soroll, això sí. A mi em va costar 88 E)

 Bé, seguint, com veieu ens hem hagut d’adaptar als ”imprevistos” i als canvis, i no hem pogut seguir el pla que teniem.

Llet artificial?

Un bon embolic són les llets artificials que existeixen. Nosaltres vam començar amb la Nidina (de la marca Nestlé) i posteriorment la de la Hero (composició pràcticament igual i més econòmica), però des de la visita amb l’equip de pediatria ens les han desaconsellat i l’ última que he comprat és una de farmàcia que es diu Blemil plus. S’ha de dir que val més del doble que les altres, i això és el que ens produeix l’embolic. Ens diuen que és el millor per ella, que és la millor llet, però tampoc ens han explicat per què, però és clar, acabes fent el que et diuen “que és el millor”, no fos cas….

Ara que ja hem agafat el ritme de preparar els bibis: esterilitzar, tenir aigua bullida, tenir les dosis de la llet en pols preparada….també li trobo avantatges (adaptar-se o morir, oi?). Aquí entre en joc el pare. Pot tenir un paper molt important, ja que pot col.laborar, i molt, a l’hora d’alimentar-la. Això ens permet, per exemple, que l’última toma del dia li dongui el Xavi (el pare de l’Edna) i jo vaig a dormir, així puc fer 4 hores d’una tirada i em llevo a la matinada més descansada.

També et trobes que pots deixar-la unes horetes amb els avis i anar a comprar o a fer algun encàrrec (ells també la poden alimentar!!).

I el vincle què?

Per treballar el tema del vincle (mare-filla) el que he fet és disfrutar del poc temps que mama. Donar-li el bibi amb una posició molt enganxada al cos (sobretot al  pit) i moltes vegades amb el contacte directe de la meva pell. També vaig canviant en cada presa la mà amb la que li donc, així seguim una mica la dinàmica del pit (primer un i després l’altre) i ….que més dir….fer-li mostra de tot el meu amor.

Bé, això és un breu resum de tota la nostra aventura amb la “lactància mixta”

Fins la pròxima

Mònica

PD: per cert, avui ja faig 20 dies!!! i l’últim pes meu era de 3′030 Kg!!!

Edna

Hola, sóc la Mònica, la mare de l’Edna. I m’agradaria clarificar tots els tràmits que s’han de fer quan es té un petitó. Són diverses coses i per això he pensat que podria ser d’ajuda el fet d’unificar-ho tot.

1) anar al CAP al teu metge de capçalera per que et dongui 2 còpies del informe maternal (una és per l’empresa on treballes i l’altre per l’INSS)

2) anar al registre civil i apuntar el teu fill o filla (en els pobles moltes vegades ho fan en el propi ajuntament): allà us faran el llibre de família. Si sou una parella casada pot anar-hi qualsevol dels dos, si no esteu casats o ets mare soltera hi ha d’anar la mare

3) empadronar el nouvingut

4) Anar a l’oficina de l’INSS que us toqui per zona per tramitar dues coses: l’afiliació del teu fill i la baixa maternal (és important per cobrar):

  4.1 per la baixa maternal cal portar:

          - sol.licitut de maternitat (formulari que et pots imprimir d’internet i porta instruccions)

          -  certificat de la teva empresa per la sol.licitut de maternitat (model M1)

          -   model 145 (formulari): impuesto sobre la renta de las personas físicas. retenciones sobre r5endimientos de trabajo. comunicación de datos al pagador.

           4.2 afiliació SS. documentació personal (DNI, llibre familia, cartilla seg social) per inscriure el bebé a la seguretat social, a la cartilla d’algun pare. si el tràmit el fa algú altre, es necessita una autorització firmada.

5) Hisenda, per demanar l’ajut econòmic del govern central. model 140 (formulari): deducción por maternidad

6) inscriure el teu fill al CAP: cal portar:   - full del padró

                                                                         - llibre de familia

                                                                          - certificat que et donen a l’INSS on consta el nen com a beneficiari a la cartilla        

Et pots connectar a www.seg-social.es –> lo más visitado: maternidad. Hi trobaràs un esquema molt explicatiu.

7) ajuda econòmica de la generalitat: està atent de quan s’obre la convocatòria per sol.licitar-la. www.gencat.cat o al 012

desitjo que tot això serveixi d’ajuda a alguns pares novells com nosaltres.

ànims

Mònica

finalment ja he nascut. Poc després d’iniciar el blog, una mica abans del que em tocava.  Vaig nèixer el 5 de febrer del 2007. El meu signe aquari. Vaig nèixer a la una de la matinada després de passar 24 hores des de que la mama havia trencat aigües. Vam passar 12 hores dilatant i finalment vaig poder sortir, això sí, amb l’ajuda de les espàtules. La veritat és que va ser dur pels tres: per mi, per la mama i pel papa que es va passar totes les hores (sense dormir) fent-nos costat. No em van enganyar; va ser un treball en equip.

He nascut a Granollers ( a l’hospital general) i hem quedat molt contents dels professionals que ens han atès. Només em trobat a faltar un petit detall i és que ningú té per costum presentar-se. És difícil saber el nom de qui t’atèn i quin és la seva professió dins de l’equip, però bé, són coses que esperem que en el futur millorin. A part d’això, per part nostra tot són el.logis.

Vaig nèixer pesant 2700 g. Però, dificultats en agafar-me al pit van fer que baixés molt ràpid de pes, fins a 2315g. Per tant, l’equip de pediatria va considerar que m’havien d’ingressar a la uci de neonats. a més a més, vaig tenir ictericia (problemes amb la bilirrubina; tots deien que estava groga) i vaig passar unes hores a la incubadora i fent raig UVA.

Els papas no ho  van passar molt bé, però en va servir molt. Ens vam sentir mimats per les professionals que hi treballen i ens va servir per apendre certs hàbits (canvi bolquer, alletament, preparar biberó, extreure’s llet…) que un cop a casa ens han anat molt bé. Des del meu blog també les vull felicitar i vull desitjar als nens que estaven amb mi, que tot els hi hagi anat bé. Hi havia l’Aina, el Julen, La Noa, l’Ashly, la Diana Elena, el Xavier….i més que no recordo el nom.  Companys i companyes sort en aquesta vida, en la qual ja heu començat lluitant tant!! i sort als papis de tots ells!

Bé, ja tinc 10 dies . Ahir em va caure el melic. Estic a casa molt bé. Bastant tranquila. De moment tinc moltes visites que venen a donar-me la benvinguda i que m’estant omplint de regals.

Per això, he escollit aquest títol : benvinguda al món!! benvinguda a la vida!! (amb tot allò bo, i tot allò no tan bo que comporta).

Vull donar la benvinguda jo també a tots els nens i nenes que hauran nascut al mateix dia que jo o dies pròxims. S’està fornejant una nova generació!

Hola a tots i totes! Sóc l’Edna. Una nena que encara ha de nèixer. Estic a l’úter de la mare des de fa 37 setmanes i he pensat explicar la meva experiència del naixement en un blog.

Durant aquestes 37 setmanes, com ja sabeu, he anat canviant molt. Ara crec que ja estic formada pràcticament del tot. Ara m’estic preparant pel moment del part, junt amb els meus pares.

Sóc la primera filla d’ells.

Tots tres estem nerviosos per l’arribada d’aquest dia. Pero els pares només fan que repetir-me que no tingui por. La mare em diu que es un treball en equip i que no em deixaran sola. Jo no ho acabo d’entendre, però em refiaré del que em diuen i em deixaré portar pel dia a dia.

De moment jo estic molt bé. Tranquila. Acaronada constanment. Tot i que cada dia tinc menys espai dins d’aquest globus.

Com sembla ser que neixaré en poques setmanes, aprofitaré per explicar-vos com ha anat tot.

Volia que aquesta primera entrada fos la presentació, i a veure si em dóna oportunitat de conèixer algú més.

Bé, en pròxims dies us explicaré com em va tot!!

Fins aviat!

Edna