Retrat robot d’una perillosa criminal
Dimarts, 29/07/2008 (11:22)
Aquesta mala dona està actuant des de fa aproximadament un mes. Se l’ha vist en llibreries. I atrapa cada cop més gent. Si la veieu, agafeu-la abans no sigui massa tard.

Aquesta mala dona està actuant des de fa aproximadament un mes. Se l’ha vist en llibreries. I atrapa cada cop més gent. Si la veieu, agafeu-la abans no sigui massa tard.
Ha estat una setmana ben moguda. De Tarragona a La Seu d’Urgell, passant per Girona. La Mala Dona Tour ha estat tota una experiència.
Quan vaig fer la presentació a la Negra y Criminal duia un paperet amb tot el que volia dir ben apuntat, cinc o sis idees esquemà tiques que no volia que em passessin per alt. Estava nerviós, la primera presentació, i no sabia per on tirar. L’experiència va ser molt i molt positiva, i em va donar més calma per a les següents. Això, més el fet que en les entrevistes es pot besllumar què és el que més interessa de la novel·la, han anat polint el discurs.
Han estat unes presentacions una mica a l’estil Van Morrison: depenent del públic (tan en quantitat com en tipologia) orientava més la xerrera cap a un costat o un altre. Va ser el cas d’ahir a Girona (La Llibreteria), on hi havia força policies, i la conversa va decantar-se més per la vessant d’investigació de la novel·la. A La Seu (Consell Comarcal, amb una gran quantitat de cartells per tota la vila) tot va girar més al voltant de l’Enriqueta i les seves accions. A Tarragona (Llibreria La Capona)hi va haver una aproximació més general, sense acabar d’anar a cap punt en concret.
L’Andreu MartÃn i el Carles QuÃlez es van interessar per la novel·la a L’hora L (Rà dio Barcelona) i en Jordi Cervera va fer una ressenya magnÃfica per a iCat Fm.
No es pot dir que no haguem passejat l’Enriqueta!
Podria ser una campanya viral per a La Mala Dona: No compréis la sangre de los niños esclavos.

D’altra banda, gran ressenya de Montse Serra per a Vilaweb.
Porto un parell de dies fent entrevistes a l’Hotel Casa Fuster, i ja m’hi començo a sentir a gust. El proper pas és demanar un camerino particular i una banyera plena d’Evian a 38º, dos koales de baralla vestits com hawaians i un projector de cinema digital amb una pantalla de tamany multisala.
 M’han disparat tantes fotos que m’estic plantejant fer-me un book (noti’s la ironia amb la recent aparició del llibre al mercat).
HavÃem anat a buscar unes samarretes adients per a les fotografies (les que tinc estan molt gastades, i la que vam fer per a la presentació s’ha cascat a la primera rentada…) i m’ho he passat d’allò més bé xerrant de l’Enriqueta i de la novel·la. Les sensacions han estat bonÃssimes, i serveixen per agafar forces per a la següent setmana, la de La Mala Dona Tour.
 Per cert, no demaneu un aperitiu al menjador de l’hotel. Segons la carta per quatre escopinyes i dues olives et claven 84 euros. I visiteu els lavabos, amb tot automatitzat, tovalloletes enrotllades individuals i temptadors paquetets de kleenex de l’hotel a disposició del visitant. Us sentireu com Paco MartÃnez Soria a La ciudad no es para mi!
 I de propina, aquest post està il·lustrat amb un parell de fotografies de la pel·lÃcula que va inspirar la primera escena de La Mala Dona.

19 de juny a les 19:30 h. a la llibreria Negra y Criminal (c/ de la sal 5).

A les llibreries a partir del 19 de juny.
Sembla ser que la història de l’Enriqueta Martà ha guanyat el primer Premi Crims de Tinta convocat per la Conselleria d’Interior i l’editorial La Magrana.
Encara que és ara quan començo a païr-ho, se’m fa estrany llegir els retalls de premsa, o veure-m’hi en fotografies. Tot plegat és rar, com si els premis sempre els guanyessin els altres. Em deleixo per veure la novel·la a les llibreries.
I ara, una mica de recull de premsa per inflar l’ego:
Després que l’antic fòrum creat per als lectors de Montecristo fés figa (i encara no sé per què), anem sobre segur.
En aquest blog hi podeu deixar els comentaris que volgueu sobre la novel·la, aixà com les preguntes que us sorgeixin.