Nova web a www.montecristo.cat

26 01 2010

Finalment sembla que he trobat un disseny que m’agrada per a la web, així que continuaré postejant allà. Per a qualsevol dubte, pregunta o petició, podreu enviar-la des d’allà o al mail que figura en el contacte.

http://www.montecristo.cat



Punts de llibre

31 05 2009

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/k819lOmgjY0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Tornar a néixer

12 10 2008

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/aoapgqd6L-w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Retrat de la vampiressa

16 07 2008

Dibuixat per al (fantàstic) reportatge del Telenotícies sobre La Mala Dona. Cliqueu sobre la foto per veure’l.



No compréis la sangre de los niños esclavos

30 06 2008

Podria ser una campanya viral per a La Mala Dona: No compréis la sangre de los niños esclavos.

niños esclavos

D’altra banda, gran ressenya de Montse Serra per a Vilaweb.



Vampira catalana

28 06 2008

 

Article publicat al diari Avui del dia 28/06/08, per Ramon Palomeras

Jack l’Esbudellador és considerat un dels assassins més famosos de la història. Però a casa nostra no ens hem quedat curts. A finals de febrer del 1912 va ser detinguda a Barcelona Enriqueta Martí Ripollès. Prostituta, alcavota, estafadora, corruptora de menors, pederasta, bruixa, lladre, pidolaire, segrestadora i assassina, va rebre el nom popular de la Vampira del carrer Ponent. Utilitzava sang -que també bevia-, greix, ossos i vísceres dels infants per elaborar ungüents i cataplasmes que venia a gent rica com a medecines i productes de bellesa.

 

Marc Pastor (1977), diplomat en criminologia i membre de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, ha novel·lat el cas de l’Enriqueta a La mala dona (La Magrana), un llibre guardonat amb el 1r premi Crims de Tinta. Amb el protagonisme de Moisès Corvo, un investigador una mica bevedor, puter i resolutiu quan cal, Pastor recorre els baixos fons barcelonins i entra en prostíbuls, casinos de joc, tavernes, teatrins, consultes de metges un pèl sonats i cases d’allò més tronades per donar fe que “malgrat que sembla que a Catalunya no hi hagi una mitologia del crim com en altres països, també som escabrosos i morbosos. Tenim una part fosca brillantíssima”, raona Pastor.

 

‘Rara avis’

 

El cas d’Enriqueta ho demostra. “És un cas excepcional, un cas únic digne d’estudi”. “El 90 per cent de les psicopaties són masculines. Però l’Enriqueta, a banda d’actuar sibil·linament, com una dona, també adoptava comportaments agressius masculins. Era un rara avis. I no estava boja ni era un monstre. Era dolenta. Sabia en tot moment què feia”. Amb tot, de casos esgarrifosos la premsa actualment encara en va plena. “Però ara són notícies fast food. Sempre hi ha un altre fet impactant que substitueix l’anterior. El paral·lelisme existent entre una època i l’altra és que la gent necessita creure en rumors i conspiracions, amb base real o no”.



Entrevistes Deluxe

27 06 2008

lladres de cossosPorto un parell de dies fent entrevistes a l’Hotel Casa Fuster, i ja m’hi començo a sentir a gust. El proper pas és demanar un camerino particular i una banyera plena d’Evian a 38º, dos koales de baralla vestits com hawaians i un projector de cinema digital amb una pantalla de tamany multisala.

 M’han disparat tantes fotos que m’estic plantejant fer-me un book (noti’s la ironia amb la recent aparició del llibre al mercat).

Havíem anat a buscar unes samarretes adients per a les fotografies (les que tinc estan molt gastades, i la que vam fer per a la presentació s’ha cascat a la primera rentada…) i m’ho he passat d’allò més bé xerrant de l’Enriqueta i de la novel·la. Les sensacions han estat boníssimes, i serveixen per agafar forces per a la següent setmana, la de La Mala Dona Tour.body snatchers

  Per cert, no demaneu un aperitiu al menjador de l’hotel. Segons la carta per quatre escopinyes i dues olives  et claven 84 euros. I visiteu els lavabos, amb tot automatitzat, tovalloletes enrotllades individuals i temptadors paquetets de kleenex de l’hotel a disposició del visitant. Us sentireu com Paco Martínez Soria a La ciudad no es para mi!

 I de propina, aquest post està il·lustrat amb un parell de fotografies de la pel·lícula que va inspirar la primera escena de La Mala Dona.



La presentació

22 06 2008

La Negra y Criminal feia molta patxoca. Plena de gom a gom, entre familia, amics, companys i tot de gent que no coneixia.

En Paco i la Montse atents com sempre, i en Josep Martí preguntant sobre certs aspectes de la novel·la en una presentació atípica.

negra y criminal

A pràcticament totes les presentacions de novel·les a que he assistit (tres?), el torn de preguntes és incomodíssim, perquè la gent es queda en silenci com quan a classe el professor preguntava: ¿alguien tiene alguna pregunta?

Em va sorprendre que el dijous no va ser així ni de lluny. No sé quantes preguntes hi va haver, però van ser moltes i molt variades. Sobre els personatges, sobre els escenaris, sobre el vocabulari, sobre la fina línia entre realitat i llegenda… És on em vaig trobar més a gust, perquè l’interés del públic era sincer, i em va agradar poder respondre a tot allò que anés sortint.

Especialment emotiu va ser quan les besnetes de la germana de l’Angelina van intervenir, i a més d’un i de dos se’ls van posar els pèls de punta.

A l’hora de signar, no tinc cap dedicatòria estàndar pensada, aixi que vaig intentar personalitzar-les al màxim. Potser l’excel·lent vi que van repartir (i algun que altre molt adeqüat bloody mary) hi van ajudar.

I, a més, puc dir que vaig fer un nou i des de ja molt bon amic.

Bon Sant Joan a tots!



Un fet extraordinari

19 06 2008

Fa un segle dels crims de l’Enriqueta Martí. Quan escrivia la novel·la, tenia al cap els personatges com a ficció. És una de les porques llicències que et pots permetre per jugar amb ells perquè, en cas contrari, la vergonya i la por d’equivocar-te no et deixarien marge de maniobra.

Ahir, quan sortia de l’entrevista amb el Basté a RAC1 (quin crack, el Basté), la Marta de recepció em va dir que tenia una trucada, que si la volia agafar. Té relació amb l’Enriqueta.

Vaig estar parlant una bona estona amb la noia que havia telefonat. Deia que anava conduïnt i escoltant la ràdio, i que havia hagut d’aturar el cotxe, que s’havia quedat glaçada. La història de la mala dona l’havia sentida moltes vegades a casa, perquè una germana de la seva àvia era una de les nenes segrestades per l’Enriqueta.

Em va explicar que, des de petites, a ella i les seves germanes les avisaven que no parlessin amb desconeguts pel carrer, que no pugessin al cotxe de ningú, etc… perquè la mala dona podia segrestar-les.

 No sé per què he trucat, continua, ha estat un impuls.

Després d’escriure Montecristo vaig conèixer algunes persones amb avis morts a Mauthausen, i m’hi aturava a xerrar i interesar-me per la seva història. Però saber que encara hi ha gent afectada emocionalment per uns crims de fa cent anys em sorprèn tant com m’esgarrifa. Estic descobrint que La Mala Dona va deixar un pòsit molt més important que el simple fet d’uns assassinats o uns segrestos puntuals. Estic descobrint que, en certa manera, l’Enriqueta representa el malson amagat de Barcelona.



Entrevista a La Vanguardia

16 05 2008

El escritor y criminólogo dels Mossos d’Esquadra , Marc Pastor, ha ganado recientemente el premio de novela negra Crims de Tinta por su obra La mala dona. La novela, que será publicada en junio por la editorial La Magrana, relata los crímenes que cometió la asesina en serie Enriqueta Martí en la Barcelona de principios del siglo XX.

-La mala dona mezcla el género histórico con el negro pero también hay dosis de fantasía. ¿Cómo surgió la idea de escribir esta historia?
-Me enteré a través de la radio escuchando un programa de misterio por la noche. Hablaron sobre este caso y me sorprendió que existiera una asesina en serie en Barcelona en una época convulsa en principios de siglo y no sé supiera nada. Estaba a punto de acabar mi anterior novela, Montecristo, y pensé que la historia era interesante.

-¿Cómo ha ido el proceso de documentación?
-El proceso de documentación ha sido el más largo de la novela. Me gusta mucho la historia y empecé a buscar en libros, bibliotecas especializadas de aquella época, hemerotecas…extraje mucha documentación y me gustó mucho esta tarea porque soy investigador y era un poco como llevar una investigación de hace un siglo. También paseé muchas de las calles en las que sucedía la novela y estuve sumergiéndome en la época.

-¿Qué ha conseguido destapar de aquel período?
-En aquella época se mezclaba mucho la información y la opinión y si había un rumor se plasmaba en los medios y luego ya se desmentiría. Esto era costoso porque tenía que diseccionar la información y cuando tuve una base comencé la novela.

-¿Desde el punto de vista de un criminólogo se puede llegar a comprender un personaje como la Enriqueta Martí, la protagonista de la novela?
-También hay mucha leyenda sobre su historia. Es como nuestro Jack el Destripador pero en su versión femenina. La mayoría de psicópatas o asesinos en serie suelen ser hombres y en muy contadas ocasiones son mujeres. En el caso de la Enriqueta era una psicópata, una asesina en serie con todas de la ley. Era mala de nacimiento y todo lo que le puede venir es un agravante como el hecho de que en un principio vivió en una situación de pobreza aunque después tuvo dinero y distintos pisos por Barcelona a raíz de sus negocios.

-Otro de los personajes principales de La mala dona es el inspector Moisés Corvo. ¿Cómo era la policía de aquella época?
-Era completamente diferente a la actual. Es cierto que había gente con mucha voluntad y otra no tanto como pasa ahora pero los medios que tenían no eran los mismos que los de hoy en día y ahora también tenemos una mayor preparación.

-¿Cómo ha facilitado su aspecto profesional de investigador policial para escribir esta novela?
-Lo que más me ha gustado es aplicar los conocimientos de mi trabajo. A veces cuando leo novela negra falla un poco la investigación ya que se toca de forma de cliché y muy de película excepto algunos escritores que se documentan mucho en el tema investigación. Con esta novela también tenía la intención mostrar las dificultades que conlleva realizar una investigación. Además quería hacer una obra con tintes de western ya que los policías se comportan como vaqueros.

-¿Qué escenarios y ambientes de aquella época quedan en la Barcelona de hoy en día?
-La mayoría están desaparecidos. Es curioso como ha estado prácticamente ignorada o tapada una parte de la ciudad por la Barcelona moderna. Hay muchos escenarios que en la época estaban de moda y ahora están olvidados como el Casino de la Rabassada o El Xalet del Moro…

-¿La novela podría ser digna de una ruta por estos escenarios?
-Creo que sí. Todas las ciudades lo hacen. En Londres está la ruta del Jack el Destripador y también hay rutas de novela negra en Praga o en Edimburgo. Barcelona tiene un potencial enorme por descubrir y la novela negra barcelonesa vive un momento dulce.

-¿El lector qué se puede encontrar en La mala dona?
-Quiero que el lector disfrute con los personajes y que descubra una Barcelona que a lo mejor no conocía en aquel momento.

-¿Y qué dicen tus colegas de profesión?
-¡Disfrutan! Son los primeros fans.

-Ahora prepara una novela de terror…
-Estoy en fase de documentación. Tengo desarrollada la estructura pero todavía se tiene que construir.

Per Jesús Sancho