Nova web a www.montecristo.cat

26 01 2010

Finalment sembla que he trobat un disseny que m’agrada per a la web, així que continuaré postejant allà. Per a qualsevol dubte, pregunta o petició, podreu enviar-la des d’allà o al mail que figura en el contacte.

http://www.montecristo.cat



Una cullerada de ficció

24 07 2008

 

La Mala Dona no tracta nomès sobre l’Enriqueta Martí. Podria haver estat un recull d’antecedents criminals, i hauria estat una novel·la prou sucosa.

Però m’interessava crear una història de ficció entrecreuada amb la real. En la línia d’Asesinato por decreto (Murder by decree), de Bob Clark, on era Sherlock Holmes qui investigava els assassinats comesos per Jack l’Esbudellador.

En aquesta pel·lícula hi ha una de les meves escenes preferides. Sherlock està menjant un plat de pèsols mentre parla amb Watson sobre els crims. Quan només queda un pèsol al plat, Sherlock el persegueix amb la forquilla, i aquest se li resisteix. Watson, impacient, li pren la forquilla de les mans i esclafa el pèsol. Así es más fàcil, diu, oferint-li el puré. Sí, pero quería cogerlo yo mismo!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/JJIRu2pDE3I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Western

5 07 2008

Cada dissabte que em quedava a casa dels meus avis veia pel·lícules de l’oest. D’indios i vaqueros, deien ells. El meu avi fins i tot m’havia arribat a fer un fuerte amb fusta per a jugar-hi amb els ninos.

 

Es pot dir que La Mala Dona és aquell fuerte, les tardes del cap de setmana, el sofà antic però còmode veient com en Jon Baine o el Gueri Cúper s’enfrentaven contra tothom amb dues pistoles al cinto.

 

Amb el temps, he après a gaudir tant del clasicisme de John Ford com de l’estilització bruta de Sergio Leone. I els he volgut retre homenatge amb La Mala Dona. Indis, duels i cavalls, el western és la lluita de l’individu, els ideals defensats fins a les últimes conseqüències, la dualitat enfrontada sota el sol del migdia.

El western és el millor i el pitjor de l’home, els extrems en conflicte, la frontera, el canvi, l’evolució, la mort.



M, el vampir de Düsseldorf

26 05 2008

MPoc abans de començar l’escriptura de La Mala Dona vaig veure M. El vampir de Düsseldorf. Tenia molt clar que ambdós casos compartien molts aspectes: la pedofília del protagonista, l’ambient d’una societat a punt d’esclatar, les investigacions policials que només condueixen a carrerons sense sortida… Peter Kürten és un reflexe distant d’Enriqueta Martí. Però la vampira del carrer Ponent va anar un pas més enllà en muntar una xarxa de prostitució infantil i tot el tema dels ungüents i pomades. En Kürten volia la inocència de les criatures per a ell (com un dels personatges de La Mala Dona, en Bernat Argensó), mentre que per a l’Enriqueta els infants eren només un instrument.

És esgarrifós que les dues històries fossin coètanies.

El film de Fritz Lang és una absoluta obra mestra que cal ser revisitada sovint. Per a la novel·la vaig quedar-me amb l’ambient noir, els policies frustrats i certes escenes de caça. És una llàstima que no hi pogués incloure el característic xiulet entre les pàgines de La Mala Dona.

 

Em trec el barret davant Peter Lorre, monumental.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/VEASJtbMu0M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Segundo Chomón i Ferdinand Zecca

9 05 2008

segundo chomónEls inicis del cinema van ser una experimentació continua. Els efectes especials eren l’estrella de la funció, i les pel·lícules (d’un rotllo de cinc minuts, aproximadament) vorejaven el terreny fantàstic. També hi ha la col·lecció de pel·lícules pornogràfiques d’Alfons XIII, però és una altra història…

L’espanyol Segundo de Chomón en va ser un dels principals directors, amb una imagineria fascinant. Aquí teniu les dues pel·lícules que apareixen a La Mala Dona. L’Hotel Elèctric (1908) és una fantasia animada on els objectes d’un hotel actuen sols per acomodar els clients, usant el pas de maneta de forma magistral. Els Kiriki, acròbates japonesos (1907) , aprofita un angle de càmera cenital per donar la sensació d’ingravidesa dels actors. Totes dues representen una realitat falsejada, una mentida sostinguda i acceptada pels espectadors, que és la base del cinema.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/up9JJOaWZE4" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/InOf93gc3r8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ferdinand Zecca va ser el principal director de La Pathé-Frères, la productora més important d’abans de la Gran Guerra. El seu fascinant Història d’un crim em va semblar perfecte per als passatges finals de La Mala Dona, per a mostrar el reflexe de la realitat en la ficció i viceversa. Per a mi, el millor moment de Hamlet és quan para la trampa al padrastre amb els comediants escenificant l’assassinat del rei de Dinamarca. És la definició perfecta del teatre, la literatura, el cinema, el còmic o els videojocs. Aquí en teniu la pel·lícula.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/4fzObxlvOC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]