Marc’s works

Cada dissabte que em quedava a casa dels meus avis veia pel·lícules de l’oest. D’indios i vaqueros, deien ells. El meu avi fins i tot m’havia arribat a fer un fuerte amb fusta per a jugar-hi amb els ninos.

Es pot dir que La Mala Dona és aquell fuerte, les tardes del cap de setmana, el sofà antic però còmode veient com en Jon Baine o el Gueri Cúper s’enfrentaven contra tothom amb dues pistoles al cinto.

Amb el temps, he après a gaudir tant del clasicisme de John Ford com de l’estilització bruta de Sergio Leone. I els he volgut retre homenatge amb La Mala Dona. Indis, duels i cavalls, el western és la lluita de l’individu, els ideals defensats fins a les últimes conseqüències, la dualitat enfrontada sota el sol del migdia.

El western és el millor i el pitjor de l’home, els extrems en conflicte, la frontera, el canvi, l’evolució, la mort.

Poc abans de començar l’escriptura de La Mala Dona vaig veure M. El vampir de Düsseldorf. Tenia molt clar que ambdós casos compartien molts aspectes: la pedofília del protagonista, l’ambient d’una societat a punt d’esclatar, les investigacions policials que només condueixen a carrerons sense sortida… Peter Kürten és un reflexe distant d’Enriqueta Martí. Però la vampira del carrer Ponent va anar un pas més enllà en muntar una xarxa de prostitució infantil i tot el tema dels ungüents i pomades. En Kürten volia la inocència de les criatures per a ell (com un dels personatges de La Mala Dona, en Bernat Argensó), mentre que per a l’Enriqueta els infants eren només un instrument.

És esgarrifós que les dues històries fossin coètanies.

El film de Fritz Lang és una absoluta obra mestra que cal ser revisitada sovint. Per a la novel·la vaig quedar-me amb l’ambient noir, els policies frustrats i certes escenes de caça. És una llàstima que no hi pogués incloure el característic xiulet entre les pàgines de La Mala Dona.

Em trec el barret davant Peter Lorre, monumental.

Els inicis del cinema van ser una experimentació continua. Els efectes especials eren l’estrella de la funció, i les pel·lícules (d’un rotllo de cinc minuts, aproximadament) vorejaven el terreny fantàstic. També hi ha la col·lecció de pel·lícules pornogràfiques d’Alfons XIII, però és una altra història…

L’espanyol Segundo de Chomón en va ser un dels principals directors, amb una imagineria fascinant. Aquí teniu les dues pel·lícules que apareixen a La Mala Dona. L’Hotel Elèctric (1908) és una fantasia animada on els objectes d’un hotel actuen sols per acomodar els clients, usant el pas de maneta de forma magistral. Els Kiriki, acròbates japonesos (1907) , aprofita un angle de càmera cenital per donar la sensació d’ingravidesa dels actors. Totes dues representen una realitat falsejada, una mentida sostinguda i acceptada pels espectadors, que és la base del cinema.

Ferdinand Zecca va ser el principal director de La Pathé-Frères, la productora més important d’abans de la Gran Guerra. El seu fascinant Història d’un crim em va semblar perfecte per als passatges finals de La Mala Dona, per a mostrar el reflexe de la realitat en la ficció i viceversa. Per a mi, el millor moment de Hamlet és quan para la trampa al padrastre amb els comediants escenificant l’assassinat del rei de Dinamarca. És la definició perfecta del teatre, la literatura, el cinema, el còmic o els videojocs. Aquí en teniu la pel·lícula.