Nova web a www.montecristo.cat

26 01 2010

Finalment sembla que he trobat un disseny que m’agrada per a la web, així que continuaré postejant allà. Per a qualsevol dubte, pregunta o petició, podreu enviar-la des d’allà o al mail que figura en el contacte.

http://www.montecristo.cat



The Bad Woman

24 07 2009



…para todos los lectores amantes de los libros potentes.

30 03 2009

Per Xènia Bussé, Diari de Tarragona (28/03/09)



Cap d’any!

30 12 2008

 

 

No actualitzo amb la regularitat amb que m’agradaria fer-ho, cert. Però aquí un petit recull de les novetats més importants d’aquests darrers mesos.

 El 21 de novembre vaig xerrar una estona amb els estudiants de l’IES Milà i Fontanals. Es dóna la circumpstància que aquest institutes troba just a l’edifici on hi havia la presó de dones del carrer de la Reina Amàlia, que és on va morir l’Enriqueta.

El Josep Camprubí s’ho va treballar de valent, i va organitzar al teatre una trobada amb els nanos (d’entre 15 i 18 anys), amb la lectura d’un fragment de la representació que els mateixos estudiants van fer sobre la vampira, i tot de fotografies de l’época. Va fer flyers i tot!

Em va fer moltíssima il·lusió veure com, si bé al principi eren vergonyosos, els noies i noies que van assistir-hi es van anar animant i van acabar fer una bona tertúlia sobre l’Enriqueta i sobre la novel·la. Preguntes interesantíssimes, de l’estil “L’Enriqueta estava malalta o tenia un trastorn del comportament?” o “T’ha servit El alienista de Caleb Carr com influència a l’hora d’escriure la novel·la?“. Estic molt agraït al professor Camprubí i als estudiants que van venir. De veritat, de vegades perdem el món de vista i tendim al pessimisme. Ells em van fer tenir molta esperança una altra vegada.

 

Com també m’ho vaig passar d’alló més bé amb les jornades que el Sebastià Bennassar va muntar a Mallorca. Lloseta Negra només necessita d’una mica més de promoció per part del govern balear i d’una mica menys de pluja de tardor per convertir-se en un referent. Entre el 28 i el 29 de novembre vaig poder gaudir de la companyia d’experts en gènere negre amb qui vaig aprendre un munt. La xerrada, després de visionar el documental de La zona fosca, va ser força emocionant, i vaig poder dir algunes cosetes que no gaire gent sap sobre l’origen de la novel·la. Per a més, el Tià ho reflecteix en el seu blog, Calamars a la Catalana, amb especial referència a La Mala Dona.

 

Vaig dir-li a en Pere Viladot que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona podia ser molt bon escenari per a una novel·la. Aprofito per remarcar-ho: no descarto emprar-lo algun dia, i segur que el Pere serà un bon personatge. Aprofitant l’exposició Assassinat al Museu (molt recomanable, per cert), i dins el cicle “El club dels llunàtics“, em van convidar a parlar una estona sobre “Novel·la negra, gènere històric” a la biblioteca que hi ha sobre la sala dels animals dissecats del Museu. Malauradament, també plovia, però l’ambient era força adient per resucitar l’Enriqueta una estona. Va ser el 18 de desembre, poc abans de Nadal, i vam fer un repàs a la història de la novel·la negra en paral·lel a la història de la criminologia.

Un petó molt gran per a la Beatrice, la divertidíssima traductora a l’italià de la novel·la. Segur que trobarem un títol que hi encaixi!

El passat diumenge va sortit un reportatge a La Vanguardia sobre escriptors Sub-40, on apareixo inclós sota l’epígraf “Género Abierto”.

El Blog Ausente, referent de la cultura pulp i freak a internet fa una fantabulosa ressenya sobre la novel·la. No us la perdeu! Gràcies, Absencito!

Próximanent, notícies sobre l’edició en castellà, que està més a prop del que sembla…

 I last but not least, ja ha sortit  a la venda la tercera edició de La Mala Dona!

 Bon Any 09 a tothom!



Traducció a l’alemany i l’italià

29 10 2008

L’«efecte Frankfurt» continua impulsant traduccions a altres llengües

«La mala dona», de Marc Pastor, a l’alemany i a l’italià

V.G.. Barcelona
La cultura catalana torna a ser present a la Fira del Llibre de Frankfurt, que es va inaugurar dimecres, un any després d’haver estat la convidada d’honor i que els agents literaris continuen enllestint traduccions com ara La mala dona, de Marc Pastor, premi Crims de Tinta, que es traduirà a l’alemany i a l’italià. Armand Puig és un altre dels autors que desperta interès.


+ Un cartell del nobel Orhan Pamuk vetlla els visitants de la fira de Frankfurt. / Foto: EFE

Un any després d’haver ocupat la plaça d’honor de la fira del llibre més important del món, l’efervescència al voltant de la cultura catalana no s’ha esvaït a Frankfurt. Així ho posen de manifest les traduccions que s’estan enllestint aquests dies a la fira i els diversos actes organitzats al voltant de la literatura catalana. Una de les darreres traduccions ja acabades és La mala dona, de Marc Pastor, premi Crims de Tinta. L’editorial La Magrana n’ha venut els drets d’autor a l’alemany i l’italià.

Aquestes traduccions se sumen als 53 títols que es van publicar l’any passat, 14 dels quals corresponen a llibres clàssics i 39 són de temàtica contemporània. Alguns han assolit un gran èxit entre el públic teutó, com ara Tota una vida, d’Ada Castells, que ja suma la tercera edició, o Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, i L’estiu de l’anglès, de Carme Riera.

D’altra banda, El millor dels mons, de Quim Monzó, acaba de sortir en italià, segons informa Quaderns Crema, i Mil cretins s’està traduint al grec, l’alemany, al romanès i al gallec. Armand Puig, autor de Jesús, un perfil biogràfic, és un altre escriptor, segons es diu des de Proa, que ha despertat l’interès ferm d’una editorial americana.

Els 53 títols traduïts l’any passat han rebut una subvenció del Llull. Gràcies als ajuts, el 2003 es van traduir 44 títols en català a 17 idiomes; l’any següent van ser 57 a 12 dotze idiomes, i el 2005 van arribar a ser 59 a 12 idiomes.

Font: Vilaweb – El Punt



Reaccions

13 09 2008

xalet del moro

Una fotografia del Xalet del Moro, en plena dècada dels setanta, quan va reconvertir-se en taller de reparacions de vehicles. La foto pertany a Jordi Ardanuy, i per a més informació podeu llegir el seu article a Documentant.

La Mala Dona es deixa sentir per la xarxa. Aquí, un recull de les impressions des de diferents blogs:

Vampiria De Profundis

De culo a boca

Racó del calçasses

El vertigen del trapezista

Endogàmia virtual

Más que palabras (més una entrevista de la Celia)

I ara, què?

Així i tot

Maelstrom

Terra de llibres

I la ressenya del TimeOut BCN, online.

Moltes gràcies a tots!



Crítica a Time Out Barcelona

28 08 2008

la mala dona time out



Què has de dir, Robert Mugabe?

6 07 2008

Pots amanyar unes eleccions, pots ser un dictador capritxòs, pots deixar-te un bigotet ridícul… però no tens un semàfor verd, Robert!



Primeres impressions

2 07 2008

 

Para los que sientan curiosidad, La mala dona es uno de los libros más recomendables de entre las novedades literarias. Escrito con nervio, la trama engancha de manera poderosa, con un lenguaje y una recreación del ambiente y de la ciudad de gran potencia.

 Xènia Bussé, Diari de Tarragona



Exhumant Enriqueta

8 05 2008

Premsa Enriqueta Mart�

El criminólogo de los Mossos d’Esquadra Marc Pastor ha ganado el premio de novela negra creado por el citado cuerpo policial con la obra La mala dona. El relato se inspira en un personaje barcelonés, Enriqueta Martí (1868-1912), de la dimensión criminal de Jack el Destripador, pero con menos pompa y tinta.

Como era de esperar, este premio policial recae en una historia en la que el criminal fue detenido. En este caso por el empeño de un brigada municipal, porque el gobernador civil de la época, Portela Valladares, sumiso a las conveniencias de algunos prohombres, estaba particularmente interesado en negar “la habladuría populachera” de que en Barcelona había una plaga de secuestros infantiles en los barrios pobres. Martí fue finalmente detenida y acusada del secuestro y asesinato de varios niños cuya sangre utilizaba para pócimas que, supuestamente, devolvían la juventud a sus acaudalados clientes.

El personaje es tan importante como para tener una entrada en la Wikipedia en inglés, aunque ahí se asegura que terminó ejecutada, mientras que Pedro Costa, en un documentado artículo en este diario, de 31 de diciembre de 2005, afirma que Martí falleció en el patio de la cárcel linchada por sus compañeras. “Se especuló que antes de ser golpeada ya estaba muerta, envenenada por encargo de alguien interesado en su desaparición”. Lo único cierto es que aquella noche más de uno durmió tranquilo.

La obra de Pastor no es la primera sobre el tema. Por Internet, puede localizarse un libro de Pierrot, Los diarios de Enriqueta Martí, de 2006 (Morales i Torres), y otro de Fernando Gómez (El misterio de la calle Poniente, editada por Huerga y Fierro). El personaje, además, por el lado vampírico merece la atención de muchas webs dedicadas a los misterios esotéricos. Es más, se han abierto páginas bajo su invocación como enriquetamarti.wordpress.com/ (que se define atrevidamente como “un lloc de trobada per a gent de Barcelona”) o www.enriquetamarti.com/ (pariente de la otra y que reivindica el nombre de una barcelonesa injustamente olvidada). Ambas no demuestran ninguna actividad.

Un dato aportado por www.documentant.net: uno de los traperos a los que supuestamente Martí vendía sacos con los huesos de sus víctimas fue Joan Amades, futuro y célebre costumbrista. Obviamente, Amades nunca mercadeó con este material, sólo le había comprado bolsas de pan seco.

Está bien que los Mossos den un premio literario para fomentar el imaginario de su oficio. Ahora sólo falta que en alguna serie de TV-3 o película nos muestre un mosso malo. Las mejores policías tienen un brillante lado oscuro en la ficción. En TV-3, sin embargo, hay una enorme indulgencia narrativa con los mossos. Hubo uno psicópata muy malo, en Ventdelplà, pero lo expulsaron del cuerpo.

Article de Tomàs Delclós a El País, el 05/05/2008.