…para todos los lectores amantes de los libros potentes.

30 03 2009

Per Xènia Bussé, Diari de Tarragona (28/03/09)



La pesadilla olvidada de Barcelona

26 03 2009

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nZ8nO0ggkeM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



La dona vampir

14 03 2009

D’El Periódico:

 Un grup d’arqueòlegs i investigadors italians han trobat les restes d’una dona vampir del segle XVI (foto) a la petita illa veneciana de Lazzaretto Nuovo, al nord d’Itàlia. L’interès se centra en el crani d’una dona amb un totxo a la boca, cosa que es correspon amb les supersticions de l’època, quan els habitants d’aquesta zona d’Itàlia acostumaven a exorcitzar així els presumptes vampirs. Segons les llegendes populars, en temps de pesta els vampirs fingien que estaven morts i, una vegada enterrats a les fosses comunes, extreien la sang als altres cadàvers. Per impedir-ho, els camperols de la zona introduïen un totxo a la boca dels cadàvers sospitosos.



La mala mujer arriba aquest març…

6 03 2009

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3jkbMau3DBU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



BCNegra 09

3 03 2009

 

Resulta curiós que en tan poc espai de temps s’hagin concentrat diferents visions sobre l’Enriqueta Martí.
Si qui va obrir la veda va ser Pierrot i el seu (injustament oblidat) Los Diarios de Enriqueta Martí, l’aparició entre el 2008 i el 2009 de La mala dona, El misterio de la calle Poniente i El cielo bajo sus pies confirma l’eclosió del mite.

 

A BCNegra 09, jornades que vaig viure com mai, ens vam reunir els tres autors dels llibres per parlar de l’enfoc de les nostres respectives novel·les.
Fernando Gómez em va sorprendre. Només en tenia referències per una petita entrevista de fa uns mesos en que deia que el personatge l’havia fascinat. El seu llibre és curt i directe, i té l’encert d’aplegar diferents punts de vista per construir un personatge polièdric. Vam coincidir uns minuts abans de la taula rodona dedicada a la vampira del carrer Ponent, i em va fer riure de gust.  Sota l’aparença d’home circumspecte s’hi amaga un paio amb un gran sentit de l’humor amb qui, a més, comparteixo una mateixa visió sobre els fets que va protagonitzar la nostra particular serial-killer.

 

Elsa Plaza defensa la teoria que Enriqueta és una víctima dels homes, que va ser manipulada i utilitzada com a cap de turc, i que la premsa va inflar el seu currículum. Tot i que divergim considerablement en els nostres posicionaments (i al final va aportar menys proves de les que creia que tenia), va ser força interessant escoltar la seva exposició.

 

Rosa Ribas va conduir espléndidament una taula rodona que se’m va fer curta, i que m’hagués agradat que tingués més participació del públic en el torn de preguntes, escapçat pel programa mil·limetrat de BCNegra.

 

Dissabte, en la trobada d’autors i lectors a la Llibreria Negra y Criminal, vaig poder parlar amb qui sentia curiositat sobre la història, en un carrer de la Sal ple a vessar.