Aquesta setmana es parla de la novel·la a “El racó literari d’Edgar Allan Poe”

20 09 2008

Al cèlebre programa literari presentat per l’escriptor de Boston s’hi ha fet una bona ressenya de La Mala Dona. Em plau enllaçar-vos el video des de Ouija TV.

 [kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/rv7kPp46EJE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Reaccions

13 09 2008

xalet del moro

Una fotografia del Xalet del Moro, en plena dècada dels setanta, quan va reconvertir-se en taller de reparacions de vehicles. La foto pertany a Jordi Ardanuy, i per a més informació podeu llegir el seu article a Documentant.

La Mala Dona es deixa sentir per la xarxa. Aquí, un recull de les impressions des de diferents blogs:

Vampiria De Profundis

De culo a boca

Racó del calçasses

El vertigen del trapezista

Endogàmia virtual

Más que palabras (més una entrevista de la Celia)

I ara, què?

Així i tot

Maelstrom

Terra de llibres

I la ressenya del TimeOut BCN, online.

Moltes gràcies a tots!



Segona edició!

1 09 2008

mala dona segona edició

Avui he conegut la senyora Maria Lourdes. Ha tornat a comissaria i hem pogut xerrar una estona, just després que ahir fés la crida a l’entrevista del Via Lliure perquè em vingués a recollir la seva novel·la. No la va sentir, però el fet és que ha aparegut.

Ha estat fascinant. És la segona persona que conec que té relació amb una víctima de l’Enriqueta… i han passat gairebé cent anys!

 M’ha explicat que la seva sogra, l’Agustina, era una nena de rínxols daurats, que aquell any 1912 jugava pel carrer Aragó amb Balmes fer girar una anella. Anava pel costat de les vies del tren, que perforaven el carrer, i tenia el seu pare uns metres enrere, caminant distret.

Una dona esprimatxada i pàl·lida se li va acostar i li va dir: “Vols caramels, nena? Vols venir amb mi? Vine, vine…”. Quan el pare de l’Agustina ho va veure va fotre un crit dels que resonen per sobre el soroll dels vagons, i la dona va sortir cames ajudeu-me, fugint com una rata.

El dia que va sortir la fotografia de l’Enriqueta al diari, com la dona que havia segrestat la Teresina Guitart, l’Agustina la va assenyalar amb el dit i va dir: “Mira, papa, la senyora dels caramels”.

Moltíssimes gràcies, Maria Lourdes.