Retrat robot d’una perillosa criminal

29 07 2008

enriqueta mart

Aquesta mala dona està actuant des de fa aproximadament un mes. Se l’ha vist en llibreries. I atrapa cada cop més gent. Si la veieu, agafeu-la abans no sigui massa tard.



Una cullerada de ficció

24 07 2008

 

La Mala Dona no tracta nomès sobre l’Enriqueta Martí. Podria haver estat un recull d’antecedents criminals, i hauria estat una novel·la prou sucosa.

Però m’interessava crear una història de ficció entrecreuada amb la real. En la línia d’Asesinato por decreto (Murder by decree), de Bob Clark, on era Sherlock Holmes qui investigava els assassinats comesos per Jack l’Esbudellador.

En aquesta pel·lícula hi ha una de les meves escenes preferides. Sherlock està menjant un plat de pèsols mentre parla amb Watson sobre els crims. Quan només queda un pèsol al plat, Sherlock el persegueix amb la forquilla, i aquest se li resisteix. Watson, impacient, li pren la forquilla de les mans i esclafa el pèsol. Así es más fàcil, diu, oferint-li el puré. Sí, pero quería cogerlo yo mismo!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/JJIRu2pDE3I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Retrat de la vampiressa

16 07 2008

Dibuixat per al (fantàstic) reportatge del Telenotícies sobre La Mala Dona. Cliqueu sobre la foto per veure’l.



Makaroff Makarov

14 07 2008

Quan escrivia Montecristo va aparèixer un personatge d’avantpassats russos un xic xulesc que amagava el nom d’Esteban Larreina sota un malnom directe i contundent. Necessitava un nom rus.

 I el primer en què vaig pensar va ser Makaroff.

 Sergio Makaroff és el cantant argentino-barceloní per excel·lència. En tenia dos discos i havia anat a uns quants concerts, i m’agradava aquest aire entre bohemi i disbauxat que desprenia. Un paio capaç de compaginar un coneixement musical enciclopèdic amb un immens sentit de l’humor.

Gràcies a Montecristo vaig poder conèixer el Sergio, i la meva percepció original s’ha vist reforçada. Talent i bon tarannà junts en un caràcter que podríem qualificar d’excèntric. Fabulosament excèntric.

Per això, en part, vaig rescatar el personatge de Balshoi Makarov, l’avi d’Esteban Larreina. Me’l podia imaginar ajudant l’inspector Corvo pels carrers del Raval. Si algun dia es fa la pel·lícula, no hi hauria ningú millor que ell per a interpretar l’il·lusionista!

 

Per cert, Sergio Makaroff acabava d’editar a iTunes el seu darrer disc, Número Uno. És boníssim.



Què has de dir, Robert Mugabe?

6 07 2008

Pots amanyar unes eleccions, pots ser un dictador capritxòs, pots deixar-te un bigotet ridícul… però no tens un semàfor verd, Robert!



Western

5 07 2008

Cada dissabte que em quedava a casa dels meus avis veia pel·lícules de l’oest. D’indios i vaqueros, deien ells. El meu avi fins i tot m’havia arribat a fer un fuerte amb fusta per a jugar-hi amb els ninos.

 

Es pot dir que La Mala Dona és aquell fuerte, les tardes del cap de setmana, el sofà antic però còmode veient com en Jon Baine o el Gueri Cúper s’enfrentaven contra tothom amb dues pistoles al cinto.

 

Amb el temps, he après a gaudir tant del clasicisme de John Ford com de l’estilització bruta de Sergio Leone. I els he volgut retre homenatge amb La Mala Dona. Indis, duels i cavalls, el western és la lluita de l’individu, els ideals defensats fins a les últimes conseqüències, la dualitat enfrontada sota el sol del migdia.

El western és el millor i el pitjor de l’home, els extrems en conflicte, la frontera, el canvi, l’evolució, la mort.



La Mala Dona Tour

5 07 2008

Ha estat una setmana ben moguda. De Tarragona a La Seu d’Urgell, passant per Girona. La Mala Dona Tour ha estat tota una experiència.

Quan vaig fer la presentació a la Negra y Criminal duia un paperet amb tot el que volia dir ben apuntat, cinc o sis idees esquemàtiques que no volia que em passessin per alt. Estava nerviós, la primera presentació, i no sabia per on tirar. L’experiència va ser molt i molt positiva, i em va donar més calma per a les següents. Això, més el fet que en les entrevistes es pot besllumar què és el que més interessa de la novel·la, han anat polint el discurs.

Han estat unes presentacions una mica a l’estil Van Morrison: depenent del públic (tan en quantitat com en tipologia) orientava més la xerrera cap a un costat o un altre. Va ser el cas d’ahir a Girona (La Llibreteria), on hi havia força policies, i la conversa va decantar-se més per la vessant d’investigació de la novel·la. A La Seu (Consell Comarcal, amb una gran quantitat de cartells per tota la vila) tot va girar més al voltant de l’Enriqueta i les seves accions. A Tarragona  (Llibreria La Capona)hi va haver una aproximació més general, sense acabar d’anar a cap punt en concret.

L’Andreu Martín i el Carles Quílez es van interessar per la novel·la a L’hora L (Ràdio Barcelona) i en Jordi Cervera va fer una ressenya magnífica per a iCat Fm.

No es pot dir que no haguem passejat l’Enriqueta!



Primeres impressions

2 07 2008

 

Para los que sientan curiosidad, La mala dona es uno de los libros más recomendables de entre las novedades literarias. Escrito con nervio, la trama engancha de manera poderosa, con un lenguaje y una recreación del ambiente y de la ciudad de gran potencia.

 Xènia Bussé, Diari de Tarragona