Vampira catalana
Article publicat al diari Avui del dia 28/06/08, per Ramon Palomeras
Jack l’Esbudellador és considerat un dels assassins més famosos de la història. Però a casa nostra no ens hem quedat curts. A finals de febrer del 1912 va ser detinguda a Barcelona Enriqueta Martí Ripollès. Prostituta, alcavota, estafadora, corruptora de menors, pederasta, bruixa, lladre, pidolaire, segrestadora i assassina, va rebre el nom popular de la Vampira del carrer Ponent. Utilitzava sang -que també bevia-, greix, ossos i vísceres dels infants per elaborar ungüents i cataplasmes que venia a gent rica com a medecines i productes de bellesa.
Marc Pastor (1977), diplomat en criminologia i membre de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, ha novel·lat el cas de l’Enriqueta a La mala dona (La Magrana), un llibre guardonat amb el 1r premi Crims de Tinta. Amb el protagonisme de Moisès Corvo, un investigador una mica bevedor, puter i resolutiu quan cal, Pastor recorre els baixos fons barcelonins i entra en prostíbuls, casinos de joc, tavernes, teatrins, consultes de metges un pèl sonats i cases d’allò més tronades per donar fe que “malgrat que sembla que a Catalunya no hi hagi una mitologia del crim com en altres països, també som escabrosos i morbosos. Tenim una part fosca brillantíssima”, raona Pastor.
‘Rara avis’
El cas d’Enriqueta ho demostra. “És un cas excepcional, un cas únic digne d’estudi”. “El 90 per cent de les psicopaties són masculines. Però l’Enriqueta, a banda d’actuar sibil·linament, com una dona, també adoptava comportaments agressius masculins. Era un rara avis. I no estava boja ni era un monstre. Era dolenta. Sabia en tot moment què feia”. Amb tot, de casos esgarrifosos la premsa actualment encara en va plena. “Però ara són notícies fast food. Sempre hi ha un altre fet impactant que substitueix l’anterior. El paral·lelisme existent entre una època i l’altra és que la gent necessita creure en rumors i conspiracions, amb base real o no”.