La presentació
La Negra y Criminal feia molta patxoca. Plena de gom a gom, entre familia, amics, companys i tot de gent que no coneixia.
En Paco i la Montse atents com sempre, i en Josep Martí preguntant sobre certs aspectes de la novel·la en una presentació atípica.
A pràcticament totes les presentacions de novel·les a que he assistit (tres?), el torn de preguntes és incomodíssim, perquè la gent es queda en silenci com quan a classe el professor preguntava: ¿alguien tiene alguna pregunta?
Em va sorprendre que el dijous no va ser així ni de lluny. No sé quantes preguntes hi va haver, però van ser moltes i molt variades. Sobre els personatges, sobre els escenaris, sobre el vocabulari, sobre la fina línia entre realitat i llegenda… És on em vaig trobar més a gust, perquè l’interés del públic era sincer, i em va agradar poder respondre a tot allò que anés sortint.
Especialment emotiu va ser quan les besnetes de la germana de l’Angelina van intervenir, i a més d’un i de dos se’ls van posar els pèls de punta.
A l’hora de signar, no tinc cap dedicatòria estàndar pensada, aixi que vaig intentar personalitzar-les al màxim. Potser l’excel·lent vi que van repartir (i algun que altre molt adeqüat bloody mary) hi van ajudar.
I, a més, puc dir que vaig fer un nou i des de ja molt bon amic.
Bon Sant Joan a tots!