La societat enteranyinada
Jaume Cabré va escriure una novel·la ambientada en els volts de la Setmana Tràgica, que narrava les lluites de poder dins una familia burgesa de l’época.
Sincerament, coneixia els primers anys de segle XX barcelonins del que vaig aprendre a l’escola, i recordo que tot era molt abstracte, amb explicacions massa polítiques. No tinc la impressió que arribés a entendre com era i com vivia la gent en aquells temps convulsos.
Afortunadament, la literatura està per explicar-nos allò que els llibres de text només apunten, i La teranyina, de Jaume Cabré, va ser una esplèndida porta d’entrada a la primera dècada del XX.
La teranyina es llegeix com un glop. És una novel·la magistral d’un dels millors autors contemporanis en la nostra llengua (i en qualsevol altre, què diantres), i em va transportar a uns indrets i uns sentiments que d’una altra manera haurien estat inaccessibles. Vaig arribar a plantejar-me d’incloure el personatge del Mercader com un cameo a La Mala Dona, però al final ho vaig descartar.
Tot i així, poc vaig aprofitar de l’ambientació de la novel·la, perquè les dues històries passen en dos móns diferents. Hi havia detalls de l’estil de Cabré que sí vaig voler adaptar per a la història de l’Enriqueta, sobretot en alguns diàlegs i certs tics populars en la forma de narrar.
13 de Agost, 2008 - 18:53
Hola, Marc Pastor,
he llegit “La mala dona” i ara estic acabant “Montecristo” - i ja tens una altra fan. Tot i així, espero que em permetis una observació crítica.
Sóc traductora del català a l’alemany (entre altres autors, he tingut el plaer i l’honor de traduir “Les veus del Pamano” de Jaume Cabréi m’alegro molt que recomanis aquest autor aquí) i acabo de recomanar “La mala dona” vivament a una editorial alemanya. M’ha agradat moltíssim - bé, potser “agraïr” no és la paraula adequada, diguem que m’ha fascinat. Ara mateix estic llegint “Montecristo” i també m’agrada, però no em puc deixar de comentar-te una cosa (ja saps com som, els alemanys …): M’emprenya profundament que un 99% de les paraules alemanyes que surten en aquesta novel.la (i mira que en surten …) estiguin mal escrites.
Potser ni tan sols t’ho comentaria si fos la primera vegada que em passa, però el problema és que passa amb gairebé tots els llibres catalans i espanyols on surten noms alemanys. De fet, n’hi ha prou amb llegir “El País” i veure el que fan dels noms alemanys … He arribat al conclusió que deu ser un problema de la gent qui fa el maquetatge, no dels autors, si no, no m’ho explico. Sembla ser que passen olímpicament de fer un mínim esforç, pensant que és culpa nostra - per què hem de tenir uns noms i unes paraules tan estrafolaris!
És una autèntica llàstima perquè en els ulls del lector alemany prejudica seriament una novel.la interessant i ben documentada com la teva. Fa temps vaig fer un informe sobre un llibre que tractava dels camps d’extermini i en el qual el nom d’Auschwitz sortia mal escrit de cinc o sis maneres diferents - però sempre mal escrit. És clar que els editors alemanys el van rebutjar perquè deien que una autora qui ni sabia com s’escrivia del camp d’extermini valia més que no digués res sobre el tema.
No sé exactament com funciona aquí, si en un nou tiratge hi pots interferir i fer millores (ortogràfiques, vull dir). Crec que un llibre com “Montecristo” s’ho mereix.
A veure si els lectors alemanys aviat podran llegir-te en el seu idioma tan estrafolari … M’encantaria que fos així - tant per tu com per al públic alemany.
Ben cordialment
Kirsten brandt
14 de Agost, 2008 - 8:47
Em fa moltíssima il·lusió el teu comentari, Kirsten.
La veritat és que en escriure Montecristo vaig intentar reproduir paraules i noms en alemany tan fidelment com vaig poder, però també he de confessar que el meu coneixement de l’idioma és escàs (l’any passat hi vam anar una setmana de vacances, i vam poder aprendre algunes parauletes de supervivència). Reenvio el teu comentari a Proa i La Magrana.
Repeteixo: estic que dono salts d’alegria de llegir-te!
A la teva disposició,
Marc