Equip A

Equip B

Equip C

Equip D

Ronda 1     Ronda 2     Ronda 3     Ronda 4     Ronda 5     Ronda 6     Ronda 7     Ronda 8

Josep Manera (Figueres) - 1er Classificat

Alain Homs (12 Castells) - 1er sub-16

Ronda 1     Ronda 2     Ronda 3     Ronda 4     Ronda 5     Ronda 6     Ronda 7     Ronda 8

1er: Nemesi Suita - Santa Eugenia

2on: Ramon Dorca - 12 Castells

3er: Eugeni Cros - 12 Castells

4art: Angel Cuevas - Figueres

5è: Antoni Martin - C.E.R. L’Escala

El Sopar

Simon Mogro - Club d’Escacs Figueres - 1er classificat

Gerard Cano - Club d’Escacs Santa Eugènia - 1er classificat sub 16

Ronda 1     Ronda 2     Ronda 3     Ronda 4     Ronda 5     Ronda 6     Ronda 7     Ronda 8

poble de aprendre a jugar a escacs. Enguany les classes han estat força animades 

i cada dissabte hem tingut l’assistència d’uns quants nens i nenes, uns amb més 

ganes que altres, però lo interessant es que coneguin el joc i després cada nen 

o nena ja veurà si li agrada o no. Es important no força la maquina, perquè els 

escacs no es com el futbol, que la majoria, sobretot pel cantó masculí, els hi 

agrada anar darrera la pilota, els escacs son més complexos i a vegades poden 

ser considerats molts avorrits per la mainada.

El nostre Club, amb aquestes classes, intentar donar a conèixer aquest joc a la 

mainada i que tinguin una oportunitat de practicar-lo. Ens agradaria tenir més 

gent disposada a donar classes, i dividir les classes per diferents nivells, 

perquè hi mainada que avança més despresa una que altra, però els nostres 

mitjans son limitats i fins aquí podem arribar. 

Ens sentim orgullosos al menys de donar la primera empenta, encara que desprès 

a lo millor no podem arribar més lluny que lo que desitjaríem.

L’any passat vam obsequiar als nostres alumnes amb una xocolatada i un record 

de les classes, i aquest any ho hem repetit amb un valor afegit, també han 

vingut nens i nenes de l’escola de Boadella, on l’Albert Vaqué hi dona classes. 

Tot plegat ha començat amb un partit amistós entre Llers i Boadella, on no 

importava el resultat sinó la germanor. Després s’han embrutit els morros de 

xocolata i en Josemi, l’anima d’aquestes classes juntament amb l’Edurne, els 

ha fet jugat al mocador.

Tot plegat molt gratificant, perquè la mainada es encantadora, no tenen malícia 

i moltes vegades ens fan recordar moltes coses que els adults hem oblidat al 

llarg dels anys.

Josep Vilanova Pi

Un any més, el nostre amic i jugador Noli Guzmán, ens ha obsequiat amb un esplèndid dinar. Només veient els preparatius, la il·lusió que hi posà, l’organització tan meticulosa perquè no faltés cap detall, i sobretot la cara de satisfacció quan tot s’acabà i tothom quedà satisfet, es mereix un  reconeixement de tots els jugadors i socis del nostre Club.La feina començà el dissabte, on en Noli, l’Eulogio i amb l’ajuda desinteressada d’en Simón, jugador del Figueres, que també ens donà un copa de ma, començaren a preparar petites coses necessàries perquè el diumenge tot anés sobre rodes. I el diumenge de bon matí, un altra cop en Noli estava el peu del canó, ajudat molt professionalment per l’Edurne, en Jaume Prada i un servidor fent viatges amunt i avall buscant estris i condiment d’última hora. Més tard vingueren altres ajudes, la Sra. Gil, la mare d’en Pol, l’Eugeni i potser algú més que em deixo al tinter.El dia començà assolellat i la carpa que ens protegia dels raigs solar, acabà protegint-nos de la pluja. Però res pertorbà  l’eficiència d’en Noli, mica a mica, poc a poc, sense pausa anà preparant els plats. De primer una amanida de color verd intens, algunes aletes de pollastre desossades i fregides, uns escamarlans embolicats amb un tall de bacon i fregits, uns deliciosos “rollitos” farcits de verdura, gambes i rap. De segon una vedella amb bolets, estil filipí, i per finalitzar la traca final, unes peres al vi acompanyades de dues boles de gelat, que sincerament es fonien a la boca.Faltaven els regals, i aquest any hem regalat amb el “logo” del Club, un cendrer a en Gonzalo, capità del primer equip, una tassa a en Jesús, capità del tercer equip, una tassa en Josemi i un estoig de manicura a l’Edurne, per tenir tanta paciència amb els nens i nenes que venen a classes, i finalment un davantal al nostre xef, en Noli. A taula érem 26, potser pocs, però com que en Noli diu que màxim pot cuinar per 30, el número fou l’adequat. Hi havia jugadors, jugadores, parelles de jugadors, col·laboradors, quelcom d’infiltrat d’altres Clubs, joves promeses del Club i sobretot bona unió que va servir perquè passéssim una vetllada molt agradable que esperem repetir l’any que ve.

Josep Vilanova Pi

i