DELS ESCACS I DE LA CUINA

Sembla que no sigui possible barrejar escacs amb cuina però ben rumiat ambdues activitats tenen molts punts en comú. Una de les primeres similituds seria que tant els escacs com la cuina són universals, es pot jugar amb jugadors d’arreu del món i gaudir de la cuina de qualsevol nació sense parlar la seva llengua. D’altra banda ambdues activitats són un exemple del treball en equip, així si d’una banda el jugador necessita les peces per a poder acomplir el seu objectiu, el cuiner també necessita una sèrie d’estris i components per a realitzar la seva tasca. Totes dues activitats tenen com a finalitat el plaer, en el cas del jugador el plaer de guanyar, en el cas del cuiner el plaer de menjar. I si mesurem aquest gaudi, també trobem que hi ha semblances perquè per arribar al plaer de la victòria hi ha tot el llarg i lent procés reflexiu d’una partida, i per arribar a menjar hi ha el llarg i lent procés de la preparació i cocció dels diferents plats d’un àpat. Una altra analogia és la creativitat, si d’una banda la cuina té una creativitat només limitada per la física i la química,  el joc dels escacs també és creatiu encara que limitat per normes humanes . En darrer lloc cal mencionar el paral·lelisme de les regles i les tècniques necessàries tant per a jugar com per a cuinar i del temps que tot ho emmarca i tal com hi ha partides ràpides, hi ha “fast food” és a dir “menjar ràpid”, partides convencionals de campionat o plats elaborats de festa major i partides indefinides per correu o conserves elaborades per a guardar al rebost d’una estació per una altra. En quant a diferencies, cal destacar en primer lloc que així com els escacs és un joc sense prejudicis religiosos, polítics o culturals, la cuina està sotmesa a prejudicis religiosos i culturals. En anglès hi ha una dita que defineix aquesta característica que diu : “One man’s meat i another man’s poison” que ve a dir “el que per un home és carn, per un altre és verí”. Un segon fet diferencial és que per regla general el joc dels escacs té com a finalitat el gaudi personal en canvi la cuina té com a finalitat el gaudi col·lectiu. I finalment, subratllar que els escacs és un joc individual i silenciós tant en el seu desenvolupament com en el seu final, mentre que cuinar és normalment una activitat individual  (encara que pot ser realitzada en grup), i alhora de menjar és pràcticament sempre una activitat col·lectiva, alegre i compartida tal i com es va demostrar en la trobada gastronòmica del club del mes passat durant la qual varem gaudir d’una àpat exòtic, realitzat per un equip de peons sota la direcció d’un magistral rei de cerimònies anomenat Noly provinent d’una cultura totalment diferent a la nostra que ens va fer degustar uns excel·lents plats amb uns sabors,textures i combinacions desconegudes i exquisides en companyia de tots els que en varem participar. 

Carme i Dani