Club d’Escacs Dotze Castells

Dinar de fi de temporada

Enviat per dotzecastells el dia Juny 18th, 2009

Un any més, el nostre amic i jugador Noli Guzmán, ens ha obsequiat amb un esplèndid dinar. Només veient els preparatius, la il·lusió que hi posà, l’organització tan meticulosa perquè no faltés cap detall, i sobretot la cara de satisfacció quan tot s’acabà i tothom quedà satisfet, es mereix un reconeixement de tots els jugadors i socis del nostre Club.La feina començà el dissabte, on en Noli, l’Eulogio i amb l’ajuda desinteressada d’en Simón, jugador del Figueres, que també ens donà un copa de ma, començaren a preparar petites coses necessàries perquè el diumenge tot anés sobre rodes. I el diumenge de bon matí, un altra cop en Noli estava el peu del canó, ajudat molt professionalment per l’Edurne, en Jaume Prada i un servidor fent viatges amunt i avall buscant estris i condiment d’última hora. Més tard vingueren altres ajudes, la Sra. Gil, la mare d’en Pol, l’Eugeni i potser algú més que em deixo al tinter.El dia començà assolellat i la carpa que ens protegia dels raigs solar, acabà protegint-nos de la pluja. Però res pertorbà l’eficiència d’en Noli, mica a mica, poc a poc, sense pausa anà preparant els plats. De primer una amanida de color verd intens, algunes aletes de pollastre desossades i fregides, uns escamarlans embolicats amb un tall de bacon i fregits, uns deliciosos “rollitos” farcits de verdura, gambes i rap. De segon una vedella amb bolets, estil filipí, i per finalitzar la traca final, unes peres al vi acompanyades de dues boles de gelat, que sincerament es fonien a la boca.Faltaven els regals, i aquest any hem regalat amb el “logo” del Club, un cendrer a en Gonzalo, capità del primer equip, una tassa a en Jesús, capità del tercer equip, una tassa en Josemi i un estoig de manicura a l’Edurner, per tenir tanta paciència amb els nens i nenes que venen a classes, i finalment un davantal al nostre xef, en Noli. A taula érem 26, potser pocs, però com que en Noli diu que màxim pot cuinar per 30, el número fou l’adequat. Hi havia jugadors, jugadores, parelles de jugadors, col·laboradors, quelcom d’infiltrat d’altres Clubs, joves promeses del Club i sobretot bona unió que va servir perquè passéssim una vetllada molt agradable que esperem repetir l’any que ve.

Josep Vilanova Pi