Racó Poètic
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua
[garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Súnion és una elegia de Carles Riba. Carles Riba va exiliar-se a França l’any 1939 i va estar quatre anys exiliat. Va abandonar la seva cultura i mostra un sentiment de buit emotiu. Utilitza la metafísica per referir-se als seus sentiments. Pot tenir dues lectures: la política (per la seva estada a l’exili) i la religiosa. El ritme de tòniques i àtones dels dístics, dóna al poema una dimensió oral, musical.
L’autor exposa el seu sofriment personal per la trista realitat en què es troben sotmesos ell i el seu poble després de la Guerra Civil. El poeta evoca Súnion amb qui se sent identificat pel seu estat ruinós i pels valors que representa (la democràcia i una cultura clàssica que encara hi és). En el temple descobreix la imatge protectora i enlluernadora del far que guia el mariner que ha perdut el seu rumb que atrau el qui se sent embriagat per la saviesa d’aquest poble i condueix l’exiliat desitjós de retornar a la seva pàtria, amb el record de Súnion com si fos una aparició fantasmal que fa que el poeta recobri la felicitat perduda.
Per exemple, en el vers “feliç de sal exaltada”, es contrasta amb les seves precarietats.
Falta el comentari formal, ja ho comentarem