David Olivera

05 Una cultura estrangera

davidolivera — Sat, 03 May 2008 11:10:55 +0000

En tot el món hi ha una amplitud de cultures però una de les més grans és la xinesa, és una cultura que potser en el món occidental no és gaire coneguda però té trets molt característics i interessants.
És una cultura amb molts anys d’història i té uns elements que no han evolucionat des que va formar-se. Un dels elements que la composen que més coneixement tenim són els seus estris per menjar, ja que no utilitzen els estris que la gran majoria de persones utilitzen sinó que ho fan amb bastons i tampoc utilitzen plats, utilitzen una mena de bols on fiquen el seu menjar, també menjen peix cru i diferents ingredients que nosaltres no estem acostumats a menjar habitualment.
Majorment aquesta és una de les diferències més notòria però hi ha d’altres com per exemple els vestits que porten que s’anomen “kimonos”, és un vestit que utilitzen per ocasions especials com per exemple celebracions o de vegades només per estar per casa. El seu idioma és el més parlat en el món ja que és el país més gran del món, tenen lletres que no són occidentals i penso que es pot apendre bastant d’aquesta cultura tan interessant.

04 Pròlegs, introduccions i presentacions

davidolivera — Sun, 20 Apr 2008 16:45:21 +0000

Els pròlegs, les introduccions i les presentacions són molt necessàries i importants en els textos d’avui dia. Els textos més característics on apareixen aquests tres elements són els textos explicatius.
Serveixen per explicar, presentar el text i per donar pas al tema del qual vulgui parlar, els pròlegs també solen trobar-se al començament dels llibres i sol aparèixer molta informació dins d’ells i tenen informació important.
Les presentacions són més explicatives de cara al lector perquè expliquen més coses i ho redacten de manera que les persones que ho llegeixen poden assabentar-se fàcilment del tema sense cap tipus de problema, també en els treballs de qualsevol tema són molt importants i pot saber-se la intenció de l’autor i la informació que es pot trobar, no han de ser ni molt llargues ni molt curtes, s’han d’adaptar al tipus de treball que es faci i de la intenció de l’autor.
Aquests tres elements també poden servir per informar al lector del tema que tracta o de quina finalitat s’ha fet el text, llibre o treball, etc. per tal que si una persona ho llegeix i no l’interessa no s’hagi de llegir tot el document o tot el text o tot el llibre sencer.

03 Principals característiques del gènere teatral

davidolivera — Sat, 12 Apr 2008 17:28:41 +0000

El gènere teatral és un gènere literari que es centra en el diàleg, en prosa o en vers, una característica més que té és que inclou la representació. Aquest gènere inclou el diàleg, el diàleg és la part representada i també pot ser un monòleg i de vegades pot tenir un narrador, també té acotacions de l’autor cap als actors o directors per aconsellar-los del funcionament de l’obra.
Els decorats i els contrastos de les llums són una característica més i és important en aquest gènere ja que aporten més dinamisme i més diversió de cara al públic i és un factor que la gent valora molt. La seva estructura es composa amb actes que poden donar lloc a diferents escenes, la majoria d’obres dramàtiques tenen tres actes, plantejament, nus i desenllaç encara que també hi ha obres de cinc actes, com per exemple les tragèdies neoclàssiques entre d’altres i obres d’un sol acte com les tragèdies clàssiques o la primera història d’Ester.
En el gènere teatral podem trobar la tragèdia, la comèdia i el drama, el drama es troba entremig de la tragèdia i de la comèdia, el principal element lingüístic que té és l’estil directe i el guió quan parla un personatge.

01 Gèneres periodístics

davidolivera — Mon, 07 Apr 2008 10:19:02 +0000

Els gèneres periodístics són una manera formal que serveix per explicar coses d’actualitat a través d’un mitjà de comunicació. En la premsa hi ha dos grans tipus de gèneres periodístics: l’informatiu i el d’opinió, cadascun amb les seves corresponents característiques.
El gènere informatiu es centra en notícies i reportatges objectius, sobretot d’actualitat, no inclou l’opinió de l’autor, el que dificulta dir l’opinió personal. Dintre del gènere informatiu es poden trobar la notícia i el reportatge.
El gènere d’opinió té dues parts, les editorials i els articles d’opinió, es publiquen opinions particulars referents a algun tema d’actualitat i tot el món pot dir la seva opinió.
Entre aquests dos gèneres es troba també el gènere interpretatiu, un gènere que barreja la informació objectiva d’alguna tema amb l’opinió i una mena de conclusió, per exemple seria la crítica.
Per tant, els gèneres periodístics ens ajuden a criticar, entendre i trobar la forma periodística que més ens agradi per informar-nos o informar a altres persones, es divideixen en informatius o d’opinió, i que un seria un gènere més objectiu per no donar l’opinió personal i l’altre seria més obert i més lliure a la subjectivitat, al que pensa cada persona.

02 Terra baixa

davidolivera — Fri, 04 Apr 2008 15:20:55 +0000

La Marta i el seu pare buscaven treball i van topar amb el molí d’en Sebastià. Sebastià allà és l’amo de tot, volia casar la Marta, per a ell era una mena de filla però entre ells hi havia més que això, volia que es casés per motius econòmics, va buscar un pastor innocent i bona persona, Manelic, el qual estimava de veritat a Marta, més tard van casar-se, Marta no s’estimava el Manelic però ell a ella si, ell era l’unic que no sabia que aquell matrimoni era un muntatge.
Manelic va parlar amb la gent del poble perquè trobava sospitós els seus comportaments, s’assabentava de certes coses i volia anar-se‘n amb la Marta per no veure en Sebastià però va fracassar ja que al final Sebastià va expulsar en Manelic de la Terra Baixa i la Marta el trobava a faltar i per això va retornar Manelic i en trobar a Sebastià el va matar.
Sebastià i Manelic són el contrari perquè són de dues maneres molt diferents, la Marta va estar amb els dos per motius diferents però al final Marta va acceptar al Manelic i va enamorar-se d’ell i van quedar-se junts amb el Sebastià mort.

4 Prova de selectivitat

davidolivera — Wed, 26 Mar 2008 20:05:01 +0000

1.1. Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text.
La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil·lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2. En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.

1.3. El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.

1.4. Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text:

a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.

b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.

c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.

d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.

3.1. i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha tres oracions:

I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.

II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.

III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.

b) Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.
-en alguna mesura: CCM.
-de Joan Miró: CN
-en decadència: atribut
-des de les cavernes: CCT

c) Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.

-alguna: indefinit femení singular.
-aquella: demostratiu femení singular.
-l’art: article determinatiu masculí.
-les: article determinatiu femení plural.

d) Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.

No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3. Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.
-voltar
-crear
-tenir
-descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

3 Prova de selectivitat

davidolivera — Wed, 26 Mar 2008 20:00:23 +0000

1.1Espanya és trista i decadent, cegada per les glòries passades i només pensa en els records. És una Espanya on envien als seus fills a la guerra per poder tenir honor. I enlloc de buscar una vida millor, només es dediquen a celebrar funerals. El poeta intentar que l’escoltin per poder millorar.
1.2 En la penúltima estrofa, el poeta és més optimista i la seva actitud és més positiva. Té més esperances a que li facin cas.En l’última estrofa, el poeta és més pessimista i la seva actitud és més negativa. Perquè pensa que Espanya no li escoltarà.
1.3- T’han parlat massa dels saguntins- Massa pensaves en ton honor- i massa poc en el teu viure- tot ho perderes
1.4a)L’arrel és morb)- Moren- Morts- Morta- Mort- Mortal- Morissinc)Perquè l’associa amb la mort d’Espanya.
3.1a) - Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana (oració principal)- que et parla en llengua no castellana (oració subordinada adjectiva de relatiu)- parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra (oració juxtaposada)- que m’ha donat la terra aspra (oració subordinada adjectiva de relatiu)- en ‘questa llengua pocs t’han parlat (oració juxtaposada)- en l’altra, massa (oració juxtaposada)b)Subjecte 1ª oració – Tú (implícit)Subjecte 2ª oració – QueSubjecte 3ª oració – Jo (implícit)Subjecte 4ª oració – La terra aspraSubjecte 5ª oració – PocsSubjecte 6ª oració – Massac)Et parla – CDM’ha donat – CIT’han parlat - CI d)- Escoltar i donar perquè es construeixen amb CD
3.2 la resposta correcte és la “c”, perquè poc és un adverbi i tràgica fa de predicatiu
3.3Aspra – àridaTràgica – terribleFolla – bojaFeconda – productivaAtronadora – Fortíssima
3.4
Espanya[n]
Records [r]
Tràgica [Z]
Marxar [∫]
Tens entorn [z]

1 Prova selectivitat

davidolivera — Wed, 26 Mar 2008 19:55:30 +0000

El preu:

1.1 El protagonista va al lloc on viu i el seu pare sempre deia una frase quan acabava de menjar i el seu fill va discutir-li per això però actualment no ho fa per no transbalsar-ho, la frase que va dir va ser que tots tenim preu.

Quan tornava a València a la seva casa en tren es preguntava quin devia ser el preu i va estar pensant la resposta.

1.2.

a) Els poderosos sempre guanyen als humils.

b) Un depèn d’un altre i té menys llibertat i no pot fer el que ell vol.

1.3

traspuen- manifesten

rutlla- funciona

em ballava pel cap- la tenia present

em sàpiga greu- em faci pena

1.4.
En canvi: indica que hi ha contrast
.b) doncs es pot canviar per per tant i en canvi es pot canviar per però.

3.1a) Fa anys (oració subordinada adverbial de temps)- m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera (oració principal)- discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera (oració subordinada de subjecte)- que el treien de polleguera (oració subordinada de relatiu)b)- oració impersonal- és l’oració Nº 3- jo- quec)- Agradar i discutir que no tenen complement directed)M’agradava – CIDiscutir-hi – CRVEl treien – CD
3.2 la resposta correcte és la “c”3.3- Solen ser- Ha de dur- Deu ser- Començar a moure
3.4
Rellotge [dZ].
Mateix to [∫].
Peix gros [Z].
Cotxe [t∫].
Vaig obrir [dZ].

2 Prova de selectivitat

davidolivera — Wed, 26 Mar 2008 19:53:43 +0000

1.1
Hi ha qüestions científiques que si no podem comprova-les no cal ni intentar fer-ho. El naixement de l’univers és un cas. El big bang pot ser l’origen de l’univers però això no nega l’existència la possibilitat de l’existència d’un altre univers amb una estructura diferent. Per tant, alguns experts creuen que és l’origen de l’Univers però també cap la possibilitat d’haver-se format a partir d’un buit. Finalment, es creu que el big bang es un pas intermedi en la història de l’univers.
1.2 No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.
1.3Comprovar – verificar
Plantejar – suscitar
Intentar – tractar de
Esbrinar – indagar
Imaginar – concebre
Caminar – anar
1.4 a) Pot ser: és una perífrasi verbalPotser: és un adverbi modalb)totes dues indiquen possibilitat i per això s’assemblen.
3.1 a)- Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang (oració principal)- intentar saber què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte infinitiu)- saber què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte infinitiu)- què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte interrogativa indirecte)
b)Subjecte 1ª oració – Nosaltres (implícit)Subjecte 2ª oració – Nosaltres (implícit)Subjecte 3ª oració – Oració impersonalc)Amb els nostres mitjans actuals – CC (instrument)Completament – CC (de manera)Abans del big bang – CC (de temps)
d)se’ns escapa: no té funció sintàctica se’ns escapa: complement indirecte hi havia: no té funció sintàctica
3.2 la resposta correcte és la “d” perquè és és un verb copulatiu i boja és fa de predicatiu
3.3- Si la hipòtesi és certa – oració subordinada interrogativa indirecta- Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi – oració subordinada adverbial condicional negativa- Si es que aquest big bang es va produir – oració subordinada adverbial condicional
3.4 Plantejar [Z].
Mitjans [dZ].
Expandeix [ks] / [∫].
Estigués [g].

Macba

davidolivera — Wed, 26 Mar 2008 19:25:01 +0000

El passat 6 de març les dues clases de segon de batxillerat vam anar a fer una visita al museu Macba situat al voltant del centre de Barcelona i també vam anar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i vam acabar la visita dinant tots junts en el menjador de l’hotel Espanya, situat al voltant de la Rambla i va estar tot molt bé.
El primer lloc on vam anar va ser al Macba, on la monitora ens va explicar les diferents obres que hi ha exposades i els seus diferents significats, les obres eren molt variades i eren d’autors importants, algunes eren bastant boniques però d’altres era una mica difícil trobar-ne el seu significat, havia obres de tot tipus i cada obra era diferent a l’anterior, la visita va estar molt bé i també vam poder veure el museu que té una arquitectura sencilla i bonica i queda molt afavorida.
Més tard, quan vam acabar aquella visita, vam anar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, aquest lloc reflectia diferents imatges i un video on sortien les diferents victimes de les mines i les conseqüències que han patit i que tenen per culpa de les mines, havien moltes fotos i molt variades, totes les victimes eren persones del tercer Món i aquesta exposició mostra que les mines són un perill i que s’han d’aturar perquè no hi hagi més victimes.
Quan vam acabar la visita ja era al migdia més o menys, vam anar a dinar però abans d’anar-hi vam donar un passeig pel Rabal i vam veure diferents llocs com per exemple un restaurant modernista o una obra bastant bonica de Gaudí fins que vam arribar al hotel on haviem de dinar, era un lloc elegant, bonic i el menjar era molt bo, vam menjar pasta de primer, pollastre de segon i de postre crema catalana, al acabar de menjar vem poder veure la xemeneia que hi havia dins de l’hotel, és bastant maca i està ben conservada.
Va ser una excursió molt bonica on vam veure més coses culturals i vam apendre coses relacionades amb aquest món i de pas vam veure llocs interessants i bonics i en general crec que tots hem après una mica més de tot el que vam veure.