David Olivera

TERRA BAIXA Acte primer. Escena X
Sebastià, Tomàs i Xeixa
SEBASTIÀ: Au, Xeixa, a casament.
XEIXA: No hi vaig jo, a casament.
SEBASTIÀ: I això?
XEIXA: Perquè no… No hi vaig. I ja està dit!
SEBASTIÀ: Doncs agafa els trastets, i a fora de casa.
XEIXA: Això sí; veieu? I amb molta alegria.
SEBASTIÀ: I de seguida! Alça!
XEIXA (a part): Fer lo farcell; i ja voldria ser ben lluny. (Ficant-se per la porta de l’esquerra.)
SEBASTIÀ (cremat, al Tomàs): Doncs què hi ha?
TOMÀS: Que m’han posat en unes grans confusions i en unes grans angúnies; veus-ho aquí. I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià!
SEBASTIÀ: Bé, rumieu’s-ho, i ja m’ho direu un altre dia.
TOMÀS: Que m’han dit, i perdoneu si peco, que vós havíeu sigut per la Marta… aixís com ho diré, com…com un festejador dolent; i que ara enganyàveu tots dos el pobre Manelic, que és un bon minyó. I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí, us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill, ¿què hi ha de tot aquest bumbum?
SEBASTIÀ: Què voleu que hi hagi? Res, home.
TOMÀS: Eh que no hi ha res, Sebastià? Si jo us ho conec per la cara que ells són uns xerraires. Mireu-se: davant de tothom los hi vull dir qui són ells i qui sou vós. Els dolents! I ara mateix que me n’hi vaig.
(Ha tornat en Xeixa amb un farcell de roba i una manta. Recull alguna altra cosa de l’escena.)
TOMÀS (al Xeixa): Ho sents, tu, mala llengua?
XEIXA: Jo ja m’he descarregat la consciència. Ara vosaltres.
SEBASTIÀ: Si no en podia ser d’altre que tu! Lo que has de fer és acabar amb aquest farcell, i que mai més te vegi davant.
TOMÀS (al Xeixa): Malagraït! Després que et tenen tants anys aquí!…
XEIXA: No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu amb qui tracteu.
SEBASTIÀ: Au, fora d’aquí! Si no, d’un revés te giro la cara!
XEIXA (quadrant-s’hi davant): Pegueu-me! Au!
TOMÀS: I gosaries? Contra el teu amo?
XEIXA: Ja no m’ho és, l’amo: ni mai que m’ho hagués sigut.
SEBASTIÀ: I per què? Lladre!
XEIXA: Lladre a mi! Reïra… (Deixant el farcell i la manta.) Teniu, doncs! I ara no me n’aniré sense dir-ho tot al Tomàs, i al davant vostre, per confondre-us! (En Tomàs el vol fer callar i conté el Sebastià.) Doncs sí que ho diré, sí; que encara el sou, l’amistançat de la Marta; que hi entreu aquí de nit i d’amagat per la porta del corral, que passeu pel corredor de dalt i per darrere d’aquella cortina, que jo ho he vist, jo!
SEBASTIÀ: Deixeu-me! (Al Tomàs.)
XEIXA (al Tomàs): I jo us juro que això és cert, i si no, que Déu me condemni. I que ho juri ell si jo dic mentida. Veiam, veiam: no ho jura!
SEBASTIÀ: I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i deixem-lo.
XEIXA: Ja el sentiu. Ja en tinc prou jo.
TOMÀS: Verge dels Àngels!
Àngel GUIMERÀ. Terra baixa (1897). Edició a cura de Joan Prats Sobrepere, 1999

1. Comprensió

1.1. Redacteu un retrat, de no més de sis línies, del personatge d’en Tomàs basant-vos
en els indicis que ofereix l’escena X de l’acte primer. [1 punt]
Cobard i sota l’obediència d’en Sebastià, és un mentider i li vol fer la pilota a l’amo i per això segueix l’amo encara que es conscient de que l’amo no té raó.

1.2. Tots tres personatges es dirigeixen individualment, en alguna ocasió, a cadascun
dels altres dos fent ús d’una determinada forma de tractament.
Identifiqueu quina forma de tractament correspon a cadascun dels sis casos
d’interlocució possibles, i reproduïu en el quadern de respostes, per a cada
cas, un fragment que exemplifiqui clarament la forma de tractament emprada.
D’en Sebastià al Xeixa de tú, Sebastià al Tomás de vosté[1 punt]

1.3. Al personatge d’en Sebastià li escau de donar ordres o permisos als interlocutors fent ús del mode verbal imperatiu (per exemple: Doncs agafa els trastets; rumieu’s-ho; etc.). Però el personatge d’en Xeixa també sap emprar formes verbals imperatives.
a) Repreneu en el quadern de respostes totes les intervencions d’en Xeixa en
què apareixen formes verbals amb valor d’imperatiu. No morireu… Pegeu-me
[0,5 punts]
b) Expliqueu clarament quina actitud encarna en Xeixa en cadascuna de les
intervencions que hàgiu identificat en la resposta a la pregunta anterior.
[0,5 punts]

1.4. En el text, un personatge s’adreça a un altre, en diverses ocasions, anomenant-
lo pel nom propi. Un cop trobats tots els fragments del text en què això s’esdevé, reproduïu-los en el quadern de respostes tot indicant, per a cada fragment, quin acte hi realitza l’emissor o quina actitud hi mostra aquest en relació amb el receptor. (Seleccioneu, per a cada fragment identificat, l’acte o actitud que el caracteritza més aproximadament entre les possibilitats següents:
a) súplica;Tomás en que no hi ha res… b) ordre;Xeixa a casament c) queixa; d) temor a la reacció de l’interlocutor; e) invitació; f ) titubeig.) Jo volia dir-vos…
[1 punt]

2. Expressió i comentari crític
Desenvolupeu, en unes 200 paraules, UN dels dos temes següents:
[2 punts]
a) Els personatges principals de Terra baixa, quins conflictes personals i socials protagonitzen?
b) Característiques principals del gènere teatral.

3. Reflexió lingüística sobre el text

3.1. Pareu atenció a la seqüència d’oracions següent, que trobareu subratllada en
el text: I jo(s) us juro que això és cert, i si no, que Déu(s) me condemni. I que ho juri ell(s) si jo(s) dic mentida.
Anoteu en el quadern de respostes tots els constituents (mots, sintagmes
o oracions subordinades) que fan de: a) subjecte; b) complement directe;
c) complement indirecte; d) atribut.
[1 punt]

3.2. Considereu els fragments següents, subratllats en el text:
(1) I jo voldria dir-vos-ho
(2) i no sé comfer-ho
(3) Ja no m’ho és, l’amo -
(4) sense dir-ho tot al Tomàs
Seleccioneu l’opció en què s’indiquen correctament les funcions sintàctiques que exerceix, en cadascun dels quatre fragments, el pronom feble marcat en negreta:
a) (1): atribut; (2): complement circumstancial modal; (3): atribut;
(4): complement circumstancial modal.
b) (1): atribut; (2): complement circumstancial modal; (3): complement
directe; (4): complement directe.
c ) (1): complement directe; (2): complement directe; (3): atribut; (4): complement directe.
d) (1) complement directe; (2): complement directe; (3): complement directe;
(4): complement circumstancial modal.
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,25 punts. Si no responeu a la pregunta, no s_aplicarà cap descompte.]

3.3. El mot que forma part de locucions conjuntives, que trobareu subratllades en
el text, en els tres fragments següents:
a) I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí
b) Després que et tenen tants anys aquí!…
c) ni mai que m’ho hagués sigut
Indiqueu quin tipus d’oració subordinada adverbial introdueix cadascuna d’aquestes locucions conjuntives tenint en compte el context en què apareix cada fragment.
[0,5 punts]

3.4. En el text hi apareixen subratllats els mots farcell, bumbum, malagraït, amistançat.
Trobeu un sinònim que pugui substituir adequadament cadascun d’aquests mots en el context en què apareixen.
[1 punt] Farcell-embolcall/ bumbum, soroll/ malagrait-desagrait/ amistançat-amant.

3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Xeixa-Palatal fricativa sorda Alça!-alveolar fricativa sorda veus-ho aquí-(z) fill-palatal lateral podia-dental fricativa sonora
[1 punt]