David Olivera

Al final del segle XV, Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella van casar-se i van unir dos regnes, van adjuntar els territoris de la parla catalana a la monarquia castellana. Al morir Ferran II, la Corona d’Aragó va quedar vinculada a la monarquia, els Països Catalans van conservar les institucions pròpies i els seus poders, van traslladar les corts i parts de la noblesa catalana va emigrar i els succesors de Carles I van començar a utilitzar el castellà. Al Principat, la política absolutista de Castella va desencadenar la guerra dels Segadors (1640-1652), Catalunya va perdre i va cedir les comarques del Rosselló, Vallespir, el Capcir, el Conflent i la meitat de Cerdanya a França.

Els segles XVI i XVII van tenir una paulatina arribada del castellà en els territoris on es parlava català i aquest va perdre posicions dins de la societat catalana, l’aristocràcia es castellanitzava i els escriptors van decantar-se pel castellà pels gustos dels minoritaris.En la imprenta per qüestions econòmiques editaven en castellà i el català s’utilitzava menys.

La Guerra de Successió la va guanyar Felip V amb les seves tropes i va instaurar el Decret de Nova Planta on el català va deixar de ser la llengua oficial i els il·lustrats escrivien en castellà perquè formava part d’un sector social castellanitzat.

Aquest article fou publicat el Divendres 26 de Octubre del 2007 a les 7:42h, i esta arxivat a la seccio Redaccions Història de la llengua. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.