David Olivera

Després d’estar sota el domini dels francs, els comtats catalans van independitzar-se i van expandir-se. Jaume I va expandir-se per les terres ocupades pels regnes musulmans del sud de la península i cap a la Mediterrània. Les terres que van conquerir, van ser poblades sobretot per la població de la Catalunya Vella, així el català va ser implantat en nous territoris.

Les característiques lèxiques van ser influenciades perquè la gent parlava normalment l’àrab; van obrir-se cap a la Mediterrània perquè els pactes amb Castella no podien expandir-se. Al segle XV, el rei Martí l’Humà va morir i Ferran d’Antequera va ser el succesor i la dinastia castellana dels Trastàmara entrava a administrar el futur de la Corona catalanoaragonesa. Les primeres aparicions de la llengua catalana són documents que pertanyen a la meitat del segle XII, sota un llatí convencional apareix algun mot d’aquest tipus, es parlava català. El text més antic que es conserva en català és “Líber iudiciorum”, que pertany a la meitat del segle XII encara que el seu interès sobretot és històric, i les “Homilies d’Organyà”, redactades al final del segle XII o a principis del XIII..

Ramon Llull va iniciar la prosa literària en català, va ser el primer en introduir una llengua romànica per parlar de temes filosòfics, científics o teològics. Dins del camp sintàctic, tenia una estructura sòlida pel seu coneixement de la gramàtica llatina amb oracions més llargues fins a arribar a una sintaxi més lliure, va introduir llatinismes i les anomenades “paraules estranyes”, se’l considera creador del català literari.

Les primeres mostres en català estàven escrites en prosa, a diferència de les llengües dels països propers. Durant els segles XII i XIII, l’occità era l’idioma que s’utilitzava en la poesia profana perquè era una llengua propera al català. Àusias March va ser el primer poeta que va utilitzar exclusivament el català. A la meitat del segle XIII, Jaume I va crear la Cancelleria Reial, els documents estàven escrits en català, aragonès i el llatí però a partir del segle XIV va ser el català, aquest català va donar pas al que actualment es diu varietat estàndard, més tard, al segle XV, la gran majoria de població parlava català (a la part de Catalunya i la part del Regne de València i les illes, en aquest segle el català va normalitzar-se i la impremta va permetre divulgar els textos, però la dinastia dels Trastàmara va provocar que hi haguessin dos idiomes importants i això va augmentar al següent segle. València va convertir-se en el centre intel·lectual i econòmic de la Corona d’Aragó, van desenvolupar una cultura important i van abocar-se a la literatura en la llengua pròpia, principalment per la burgesia.

Aquest article fou publicat el Dilluns 22 de Octubre del 2007 a les 7:40h, i esta arxivat a la seccio Redaccions Història de la llengua. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.