David Olivera

El llatí, es parlava en tots els territoris de l’Imperi romà, però va perdre cohesió i va anant diversificant-se. Al segle V, els pobles germànics van ser els primers en ocupar l’Imperi romà; després va arribar el poder dels visigots encara que no va afectar gaire la població autòctona.

Els visigots van ser derrotats pels francs, un poble germànic que els va expulsar dels territoris ultrapirinencs, van establir-se a la Catalunya Vella iquan l’Imperi franc va aflebir-se, els comtats van independitzar-se. D’aquest període, el català ha conservat diversos topònims i antropònims germànics com: espia, guanyar, roba…

L’any 711, va començar l’ocupació musulmana de la península Ibèrica, aquesta ocupació va ocórrer quan van formar-se les llengües romàniques, l’ocupació àrab a la Catalunya Vella va durar Cent anys i a la Catalunya Nova uns quatre-cents; en canvi al Regne de València i el Regne de Mallorques va ser de cinc segles i mig. Molts arabismes que van introduir-se al català són freqüentment utilitzats a la vida quotidiana.

Entre els segles VIII i IX, els monarques carolingis van fer accions culturals que van transformar-se en un nucli intel·lectual, les primeres mostres de llengua catalana es troben en textos redactats en llatí.

Aquest article fou publicat el Dimecres 10 de Octubre del 2007 a les 13:34h, i esta arxivat a la seccio Redaccions Història de la llengua. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.