David Olivera

El mot  Romania és el conjunt de territoris en què es parla una llengua derivada del llatí. Les llengües romàniques que hi ha en l’actualitat són: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, retoromànic, l’itàlià, el romanès i el sard. Aquestes llengües es classifiquen en el grup oriental i l’occidental, les de Romania oriental mantenen els sons oclusius sords intervocàlics i formen el plural amb la s. 

Tots els llocs que van invaïr l’Imperi Romà van ser romanitzats i com a conseqüència parlaven llatí encara que van trigar una mica, a les zones costaneres va arribar abans aquesta cultura, van aconseguir llatinitzar tot perquè va convertir-se en d’idioma oficial. El llatí vulgar es parlava en nivell col·loquial, familiar, va distanciar-se del llatí clàssic en poc temps. 

Els romans van arribar a Empúries en 218aC, van desplegar-se per la costa mediterrània de la península Ibèrica, a
la Tarraconense el llatí era publicat pels veterans i colons, en
la Bètica les seves característiques eren més cultes i conservadores. En el territori que ara es troba la llengua catalana havien pobles de cultures diferents aquestes restes s’anomenen substrat preromà, els més destacats provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

Aquest article fou publicat el Dimecres 3 de Octubre del 2007 a les 11:11h, i esta arxivat a la seccio Redaccions Història de la llengua. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.