Poema LXXXI
Aixa com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
no pren a me, qui vaig afany passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre orgull recitant.
[…]
Recent Comments