Daniel Caballo Marquez

1.

1.1. El tema o idea central és l’afinitat cultural entre Itàlia i Catalunya i de quina manera aquesta

afinitat, decisiva per a la identitat cultural dels catalans, serveix per aclarir el seu passat i el seu

present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època

en què a Catalunya es va impulsar un fort corrent italianista que s’inspirava en l’esplèndid passat italià

dels segles XIV-XVI. L’objectiu és d’estudiar a fons les diverses activitats culturals relacionades amb

aquest corrent

1.2. a) (en la citació): Nosaltres som tenim anem portem nostres

(lín. 12) “…ens ve a dir…”

(lín. 16) “La història que expliquem en aquest llibre…”

(lín. 32) “…que marca l’inici del nostre itinerari…”

b) - (en la citació) El “nosaltres” a què es refereix Sagarra és el format, en principi, per tots els

catalans.

- (lín.12) Aquí la primera persona plural es refereix, mès o menys figuradament, al col·lectiu de lectors

o receptors de la idea defensada per Sagarra.

- (lín. 16) Ara la primera persona plural és purament formal, perquè es refereix al jo individual de

l’autora (és un “nosaltres” convencional, sovint usat pels autors).

- (lín. 32) Semblantment al cas anterior, el “nostre” es refereix bàsicament a l’autora, però potser vol

incloure, també, tots aquells que l’acompanyin en l’itinerari recorregut, és a dir, els seus lectors.

1.3. consideració → observació, reflexió, apreciació,…

afinitat → parentiu, semblança, similitud, connexió,…

confluència → convergència, coincidència, concurrència,…

conjuntura → situació, circumstància, ocasió, avinentesa,…

1.4. a) És un present que indica que sempre ha estat així: en aquest sentit, es pot dir ‘atemporal’.

b) És un present també, d’alguna manera, ‘atemporal’ (perquè Sagarra ens ho continuarà dient

per sempre més), però que lògicament té un començament, que vindria a ser la data en què va

publicar l’article.

c) És el present propi de l’actualitat creada pel mateix llibre, el de la història que s’hi explica en

tant que s’hi explica, el present de l’’ara’ del text.

d) És un present que està en lloc del passat referit (el de la conjuntura històrica objecte

d’estudi), un present dit ‘històric’ perquè es fa servir sovint per narrar històries passades com si fossin

actuals.

3.

3.1. a) “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”.

b) “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem

dins)”. [ATENCIÓ: és acceptable (però no obligat) que també considerin CD “la mar”].

c) “fills de Roma”; “ben nostres”.

d) CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;

CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;

CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.

e) CRV de anem: “a Roma”. [ATENCIÓ: és acceptable (però no obligat) que també considerin

CRV de anem “a aclarir, a precisar… nostres”.]

f) “els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles”

(coses…).

3.2. L’opció correcta és la c).

3.3. Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.

Els correctors avaluaran la correció i completesa dels motius adduïts.

3.4. objectiu: “j”: fricatiu palatal sonor

estudi: “d”: aproximant dental sonor

aquelles: “ll”: líquid lateral palatal

manifestacions: “f”: fricatiu labiodental sonor

fixar: “x”: oclusiu velar sord + alveolar fricatiu sord