El gènere periodístic és un gènere recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d’opinió es poden considerar periodisme literari atesa la seva elaboració formal i la presència del punt de vista subjectiu del periodista
Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d’informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d’opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d’opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.
Pràcticament tots els gèneres periodístics presenten dues o tres parts diferenciades tipogràficament: els titulars, el cos o desenvolupament i l’entrada.Els titulars. Apareixen destacats formalment i poden tenir tres funcions diferents: delimitar el text (funció d’obertura), oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum) i cridar l’atenció del lector (funció de captació d’atenció).
L’entrada, és el primer mòdul del cos del text. Té una funció especial: oferir al lector un resum més ampli que l’obtingut pels titulars. Informa sobre els aspectes principals de l’esdeveniment.
En el cos del text es desenvolupen els diferents components de continguts. Tret dels gèneres d’opinió, que es caracteritzen per la seva llibertat de composició, el cos dels discursos periodístics s’organitza també en mòduls. Cadascun d’aquests mòduls desenvolupa un únic tema o subtema i esdevé una part del text bastant autònoma. Aquest tipus de composició permet ometre informació o intercalar-ne de nova sense alterar la comprensió de la resta de text.
massa literal
5