El gènere narratiu és aquell en el que s’expliquen tan imaginaris com reals, en un espai i un temps determinat, amb uns personatges que protagonitzen la història.Normalment la història de la narració comença amb un conflicte i amb el temps va canviant la situació. Els personatges poden parlar entre ells mitjançant el diàleg o poden utilitzar l’estil indirecte per produir els pensaments dels personatges. A més, aquests personatges poden ser plans(no evolucionen durant la història) o rodons(evolucionen durant la història).
Segons l’ extensió, es poden distingir dos gèneres narratius fonamentals: el conte i la novel·la. El gènere narratiu més breu és el conte. El desenvolupament dels fets en un conte és esquemàtic: el plantejament, el nus i el desenllaç se succeeixen sense molts d’ entrebancs. No es fan descripcions llargues de personatges ni d’ ambients. El gènere narratiu més extens és la novel·la. Els arguments de la novel·la poden ser molt complexos i elaborats. El novel·lista s’ entreté a descriure els ambients, les situacions i sobretot els personatges, tant físicament com psicològicament. Hi ha diversos gèneres narratius…
Uns d’ ells són: la narrativa d’ aventures, la narrativa costumista, la narrativa històrica. La narrativa d’aventures conta històries en què un personatge, que fa el paper d’ heroi, afronta un seguit de reptes, fantàstics o reals, dels quals acostuma a sortir victoriós. L’ Estret del Temps. La narrativa costumista descriu ambients i personatges típics d’ una determinada època i d’ un espai geogràfic concret. La narrativa històrica recrea fets que han succeït al llarg del temps i els combina amb d’ altres de ficció.
No parles de l’estructura ni del punt de vista narratiu i t’emboliques amb coses secundàries.
1,5-0,1 1,4
7