Poema LXXXI
Aixa com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
no pren a me, qui vaig afany passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre orgull recitant.
Es compara amb un mariner que naufraga i esta a punt de morir. Ho compara amb el seu amor, que no li fa cas. I decideix al final venjar-se com a resposta. Això és el q diu el poema.
I com a figura lideraria trobem principalment la comparació del primer vers.
Aquest poema son vuit versos hendecasíl·labs amb cesura a la quarta, cada quatre síl·labes una petita pausa.
La seva estructura és ABBA, CDDC.
Ausiàs March introdueix un nou amor renacentista, una forma diferent de veure-ho. Ja que es un amor que ella no li fa cas. Encara que la mètrica segueix utilitzant la medieval. Per això podem dir que es contradictori, ja que utilitza la mètrica medieval i introdueix l’amor renacentista, llavors fons i mètrica en aquest cas no coincideixen.
I encara que utilitza la mètrica dels trobadors, els supera en l’ús de la primera persona nova, vital, humana, incompleta i dolorosa, més real, fins i tot que ens podem identificar fàcilment.
Not