La literatura modernista és un moviment literari que es dóna a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX. Es caracteritza per la musicalitat, la presencia de la natura i d’al·lusions als sentits, també la recerca de la bellesa perfecta, per fugir de la realitat. L’artista es considerat bohemi que viu l’existència del plaer i la bellesa.
Tenia como a objectiu donar a conèixer la cultura catalana a nivell europeu. Proposa una nova relació entre l’artista i la societat. Això suposava incloure una reacció contra l’estètica i els plantejaments de la Renaixença.
En la poesia destacava Joan Maragall. Va sofrir cinc etapes:
1ª etapa vitalista, on els seus poemes destaquen per la seva vitalitat i energia. Al 1888 va publicar el primer poema importat L’oda infinita, obra que conté la seva teoria poètica.
1ª etapa decadentista, segueix la moda del moment i va entrar en un període decadentista del qual destaquen les Estrofes decadentistes
2ª etapa vitalista, descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença que aparella al vitalisme. A partir de l’any 1900 es va distanciant del modernisme i va esdevenir un escriptor de fama reconeguda.
2ª etapa decadentista, pateix un moment de depressió degut a la incomprensió que sentia i va patir davant l’avanç del Noucentisme.
3ª etapa vitalista, En aquesta última etapa, recupera l’individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Intranquil·litza l’ànim burgès que s’autoexculpa dels fets de la Setmana Tragica amb articles com L’Església cremada.
La part del Maragall és esquemàtica.
1,5 - 0,2 1,3 6,5