PER QUÈ VULL APRENDRE CATALÀ?
Alguns dels alumnes del curs de català ens han donat les raons per les quals volen aprendre català: ___________________________________________________________________________________
PRIMER NIVELL:
________________________________
* Ezequiel Larraburu - 28 anys
De nin m’agradava molt aprendre altres llengües. El meu primer contacte amb el català va esser a través de la televisió, em va semblar molt interessant.No sóc descendent de catalans, però quan vaig tenir la possibilitat de començar a aprendre aquest idioma no ho vaig dubtar. ___________________________________________________________________________________
* Susana Castro - 46 anys
Les raons per les quals vaig començar el curs es perquè volia aprendre l’idioma català, a parlar-lo i ecriure’l. Em resulta una mica difícil, però m’agrada molt. No sóc descendent de catalans.
___________________________________________________________________________________
* Noelia Bongianino - 19 anys
M’he decidit a començar el curs, perquè la família de ma mare és de catalunya. Fa temps vaig començar a parlar amb un cosí de ma mare, que viu a Barcelona i això va fer que volgués aprendre aquesta llengua encara més.Des de petita que vull anar a Barcelona.
___________________________________________________________________________________
* Isabel Cirera - 56 anys
El meu pare va néixer a Argentina, però va viure a Lleida. El seus pares i alguns dels seus germans eren catalans. Quan jo era petita, escoltava parlar català al meu pare amb els seus germans i ells en fruïen molt de la seva llengua.Encara que el meu pare és mort, jo em vaig decidir a començar aquest curs de català perquè tinc interès a aprendre a escoltar i parlar català per xerrar amb els meus oncles.
___________________________________________________________________________________
* Teresa Alsina Castells - 59 anys
M’he decidit a estudiar català per parlar-lo correctament, perquè els meus pares es sentirien orgullosos de poder escoltar-me.El curs al qual assisteixo és molt agradable, em sento a gust, el mestre és simpàtic i ens té molta paciència. Tinc sang catalana perquè els meus pares eren catalans.
___________________________________________________________________________________
* César Conti:
Vaig començar a aprendre català perquè vaig trobar un anunci a la Universitat i em va agradar la idea. No sóc descendent de catalans. No tinc altra raó, però com que aquest argument és curt, contaré una altra història.
Jo sóc oriünd de Luján, que és una ciutat que es troba a 70 km de Buenos Aires, i com que m’agrada la geografia situaré el lloc:
Luján es troba a l’Argentina, no com Barcelona, per exemple que es troba a Catalunya.Barcelona està a Europa, lloc d’on són originaris els dadaistes, un moviment estètic revolucionari. Els dadaistes escrivien poemes automàtics que consisteixen en un text incoherent, sens sentit. Igual que aquest.
___________________________________________________________________________________
* Maria Carmen Anguera Diaz - 53 anys
M’he decidit a començar el curs de català perquè jo vaig néixer a Catalunya. Quan era petita els meus pares i el meu germà parlaven català. Jo vull saber parlar la llengua de la meva família.
___________________________________________________________________________________
* Eliana Loureiro - 43 anys
Vaig començar el curs perquè ma mare era catalana, ella va néixer a Barcelona. Tenia catorze anys quan va venir a l’Argentina amb el seu pare i la seva mare, Carles i Josefina, els meus avis, Carles el meu oncle i Pilar la meva besàvia.De petita ma mare em parlava en català però jo no posava atenció. Actualment sóc argentina i catalana. M’agradaria aprendre a parlar català i escriure una carta per sorprendre als familiars que encara viuen allà.
___________________________________________________________________________________
SEGON NIVELL :
_____________________________
* Carlos Riba - 69 anys
Faig el curs de català perquè no el vull oblidar. Entre el 1977 i el 2005 vaig viure 21 anys a Catalunya, dels quals un any i mig foren a un petit poble del Baix Llobregat que es diu Torrelles i la resta a Barcelona. Sempre he procurat integrar-me al medi i viure la vida de la ciutat. Els primers anys era reluctant a aprendre el català –el rebutjava– després la llengua i la cultura catalanes van començar a agradar-me, a interessar-me i atreure’m però, i en la meva segona estada (2002-2005) vaig fer un curs de català on érem tots argentins. Els catalans van fer que em sentís gairebe a casa meva. A més a més, els meus avantpassats, una mica llunyans, eren catalans: uns de
la Plana de Vic (Barcelona) i altres de
La Selva (Girona). Per tot això, no vull oblidar aquesta llengua. És la meva forma d’agrair a una terra i una gent.
___________________________________________________________________________________
* Bibiana Nolasco – 53 anys
Cal començar pel principi. Des que era petita i estudiava danses d’Espanya, llegia llibres sobre Espanya, mirava les seves fotos i ja l’estimava. És clar, jo tenia un avi andalús, un besavi basc, i uns amics de la família catalans… Llavors, quan ballava, somniava que un dia coneixeria Barcelona, Sevilla, Mallorca, Madrid, Sant Sebastià, Girona, Saragossa…
Però, quan tenia 16 anys, va arribar a l’Argentina un jove cantant català que es va presentar a
la TV, a mitjan 1969. La meva mare em va dir: mira què maco es aquest noi! Des d’aquell dia, en què el vaig veure i el vaig escoltar cantar, mai no he deixat de seguir la trajectòria d’en Joan Manuel Serrat. Ell es va quedar per sempre amb mi, com a poeta i referent, des d’aquell “Poema d’amor”.
A poc a poc, les seves cançons han compost la “banda sonora de la meva vida”.L’ any 1973 el vaig veure per primera vegada en persona, al Teatre Opera de Buenos Aires. Serrat va parlar tendrament de la seva altra llengua (eren temps difícils per a ella a Espanya), i va cantar tres cançons en català:
La Tieta, Cançó de matinada, i El vell… Quina llengua més bonica i dolça!. Jo no havia entès res, però les paraules van ressonar a les meves oïdes per molt de temps…
Més endavant, vaig aconseguir una cassette que incloïa, entre altres cançons, Paraules d’amor. Aquesta cançó, un himne segons la meva opinió, la vaig aprendre i la vaig cantar amb Serrat fins a fer malbé la cinta.
Bé, el temps va passar, va arribar el CD, jo vaig assolir altres discos d’en Joan Manuel en català, vaig llegir les lletres a Internet, les vaig intentar d’aprendre. Estava encantada amb aquell so tan atractiu… Va començar a interessar-me aprendre més coses d’aquest idioma i d’aquesta manera de pensar i de viure que implicava el català. També em vaig fer seguidora del Barça!
Un matí d’hivern, berenant a ca meva, vaig trobar al diari un anunci que va fer-me batejar més fort el cor: s’obria la inscripció a UN CURS DE CATALÀ A LUJAN ! No podia creure el que veia.
De vegades la vida ens dona oportunitats de trobar gent que ens compleix somnis. Joan Gabriel, aquell dimarts 9 d’agost de 2005, va començar a complir-me un dels més importants.
Ara, a més de la llengua catalana i el seu entorn, que han omplert el meu món de noves idees, llibres, gents, cançons, llocs, pel·lícules i més somnis, i de què puc entendre totes les cançons del meu company Serrat, el “grup de català” és, per a mi, el que vol dir en Joan Manuel en una cançó; “Tingues a mà un pot amb aire de lluna per quan t’ofeguis.
Per tot això, el català…
___________________________________________________________________________________
* Claudia Feijoo – 47 anys
Durant els anys 2001 i 2002 vaig viure a Catalunya on vaig fer una estada post-doctoral al Departament d’Ecologia de
la Universitat de Barcelona. En aquell temps vaig conèixer molta gent i vaig fer molts amics que parlaven català habitualment. Vaig llegir i entendre aquesta llengua des del principi, i al cap d’alguns mesos l’entenia quan la gent la parlava, però no la vaig poder parlar ni escriure.
Quan el Joan va oferir el curs de català a Luján, vaig pensar que era una bona oportunitat per aprendre a parlar aquesta llengua. A causa del meu coneixement previ del català, vaig pensar que seria una feina molt fàcil, però crec que em vaig equivocar, especialment pels pronoms!
_________________________________________________________________________
* Patricia ChanvillardJo estudio català per que m’agrada molt Joan Manuel Serrat des de que tinc setze anys. Ara tinc gairebé cinquanta i la meva admiració per ell no ha canviat. M’agrada anar a classe, conversar amb els meus companys i conèixer la cultura, els costums d’aquesta regió. A més a més, m’ interessa molt aprendre altres llengües.
___________________________________________________________________________________ * Luiza Dopazo Camiña
Perquè es una llengua molt musical, perquè m’agrada ascoltar-la. M’agrada el só de la essa i la ela i la o que els barcelonesos pronuncien u. Jo vull parlar català per conversar llargament amb els meus cosins en la seva llengua, ells viuen a Barcelona i diuen que nosaltres els obliguem a ser bilingues. A reveure
_________________________________________________________________________
* Florencia Rodríguez - 33 anys
Fa uns anys vaig anar a Barcelona i em va agradar molt la llengua catalana, tant com la seva gent, la seva cultura i els seus paissatges.
El català té un so sofiscticat , com si totes les lletres es combinessin particularment, incompatiblement en certs casos. Et transporta mitjançant jocs de paraules als estils de vida, a l’estètica visual i a una sensació de puixança que és com una ensonyació sincrònica.
___________________________________________________________________________
Estic meravellada amb aquesta pàgina, trob que esta molt completa. És molt bonic veure com els fills d’immigrants espanyols de parla catalana estan interessats en la seva llengua. Com diuen: “Qui perd els orígens perd la identitat” , no els perdeu mai!
Jo som mallorquina, tenc 24 anys, i he conegut aquesta pàgina perquè cercava informació sobre Gualeguaychú i poc a poc he arribat fins aquesta meravellosa pàgina. Els oncles de la meva padrina paterna se’n varen anar cap a l’Argentina, quedant a Pollença (Mallorca) la mare de la meva padrina (la meva repadrina) i els demés familiars. Ara la meva padrina ja es morta però alguns oncles meus han anat investigant papers i escrits i hem donat amb la informació que volíem: els oncles de la meva padrina varen anar a viure a Gualeguaychú! Investigant més hem pogut localitzar, des d’aquí, Mallorca, alguns familiars descendents d’aquells que se’n varen anar i fins i tot dos d’ells ens han vengut a visitar a Mallorca. Quina alegria conèixer familiars llunyans teus i veure com alguns encara duen el cognom de la família! Algun dia aniré a Argentina a fer-los una visita i així conèixer nebots tercers (jejejeje) de la meva padrina, o cosins cinquens meus (jejeje), a veure si tenen algun tret físic paregut a mi.
Com sabeu, el català té moltes variants, una d’elles és el balear però dins aquesta també es troben altres variants com el mallorquí, el menorquí, el eivissenc i el formenterer (degut a les quatre illes poblades de les Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), així i tot, al ser Mallorca l’illa més gran, tenim moltes variants del mallorquí, depenent del poble.
Informació lingüística per a qui descendeix de mallorquins:
A totes les illes Balears s’utilitza l’article salat, i en algun lloc de Catalunya, per tant en comptes de dir “la casa, la pilota, la cuina, el cotxe, el guitarrista, l’ocell, l’home” diem “sa casa, sa pilota, sa cuina, es cotxe, es guitarrista, s’ocell, s’home”. A la única part de les Balears on no hi ha l’article salat és a Pollença (Mallorca) on l’article femení és “la” (com a València i a gairebé tota Catalunya) i el masculí és ÚNIC ja que no és “el” ni és “es” sinó “eu” i se pronúncia “u”, per tant a Pollença diuen “u cotxe, u guitarrista”, menys quan hi ha apòstrof que seria :“l’ocell, l’home”.
A Mallorca tenim moltes paraules diferents als altres llocs de parla catalana, en mallorquí diem:
moix (en català: gat), ca, cussa o cus (en català: gos i gossa), tassó (en català: got), etc.
Si els teus avantpassats mallorquins són de Binissalem, Lloseta, Consell, Alaró i Sineu t’agradarà saber, si no ho sabies, que pronuncien molt la e oberta. I si són de Sóller pronuncien molt la u: diuen Súller en lloc de Sóller, putada en lloc de potada… Graciós, eh?
No se com són les vostres lliçons de català, no se si vos venen a visitar persones de diferents punts del territori català per a poder veure les diferències o no però seria molt interessant i ric per a vosaltres.
Si hi ha algú en aquesta pàgina que sap que ve de mallorquins i el seu cognom és Cerdà possiblement siguem familiars.
Ah, per si voleu saber més sobre pronunciació i expressions mallorquines el curs de català per Internet PELC esta molt bé i a la zona dels dictats podreu fixar-vos en la expressió oral balear. Com a cantants mallorquins importants tenim: Ma. del Mar Bonet, Biel Majoral, Tomeu Penya… I en quan a grups musicals joves tenim: “Antònia Font”, “Ocults”, “Anagats”, “Fora des sembrat”, “Oprimits”…
Si qualque dia venc a Argentina m’encantaria fer una visita al vostre centre perquè me resulta molt interessant.
Benvinguda al nostre espai!!! Ens fa molta il.lusió que els natius s’interessin en nostra feina.
Jo sóc Bibiana, i en la meva resposta a “Per què català” trobaràs els motius que em fan gaudir cada dia d’aquesta llengua… i de la seva gent…
En Joan Gabriel (el nostre professor) es un jove que té antepassats mallorquins i sap molt de català. Amb seguretat, podràn intercanviar informació i comentaris sobre l’illa, i sobre les variants de la llengua.
Vaig escoltar na maria del Mar Bonet i m’agrada molt la seva veu i les seves cançons. Encara no coneixo els grups joves de Mallorca, però ja els escoltarè…
Petonets
Bibi
Estimada Maria Antònia,
Benvinguda al nostre bloc! És un plaer tenir una mallorquina entre nosaltres, i més encara, sabent que tens família al nostre país.
Jo sóc en Joan Gabriel, tinc 27 anys i sóc el professor de català d’aquest curs. Com hauràs vist a la pàgina, jo també sóc descendent de mallorquins, el meu besavi era de Campos i la meva besàvia de Felanitx. L’any 1997 vaig tenir la sort de viatjar per primera vegada a les illes i vaig poder conèixer la part de la família que havia quedat a Mallorca. Encara que no ens havíem vist mai, al moment de veure’ns varem sentir com si ens coneguéssim de tota la vida, una sensació indescriptible, la mateixa que segurament, tu hauràs experimentat en veure els teus cosins.
El meu català, el primer que vaig aprendre, va ser el mallorquí, amb article salat, amb vocal neutra tònica, amb les expressions i vocabulari propi. I encara que, després de poc temps vaig conèixer també, naturalment, l’estàndard, durant el primer any del curs de català que imparteixo, vaig ensenyar principalment la variant balear. Actualment, no puc negar que les pressions que exerceix l’estàndard ens obliguen a ensenyar una forma que no ens és del tot pròpia i natural. Amb tot això, no vull que pensis que estic en contra d’una llengua estàndard, tot el contrari, faig forces i ofereixo el meu granet d’arena per donar a conèixer la llengua catalana i la seva grandesa.
Et comento que el nostre curs, està patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear, ells fan possible la seva realització des de l’any 2005. També hem rebut un ajut molt important de l’Institut Ramon Llull, que ens enviaren llibres i diccionaris que ens feien (i en realitat encara ens fan) molta falta i també una partida de material des del Servei de Dinamització Lingüística de l’ajuntament d’Almassora, al País Valencià.
T’agraeixo molt el teu comentari, espero tenir-te sovint pel bloc, i perquè no, que qualque dia ens venguis a visitar.
Joan G.
Moltes gràcies per acollir-me d’aquesta manera!
Joan, m’encanta veure com t’expresses i utilitzes la variant mallorquina, pensava que faríeu més us de l’estàndard i seria una pena perdre les arrels lingüístiques mallorquines. És emotiu que tenguis el nom en català, els teus dos noms són dels més emprats a Mallorca (entre d’altres), n’hi ha un munt de Gabriels i Joans!
Tenc moltes ganes de venir a Argentina, si venc m’encantarà fer-vos una visita. Vull anar a Gualeguaychú, a conèixer a diferents persones de la família, a conèixer-vos, a la Patagònia i a pujar al Aconcagua, uff, crec que vull veure massa coses (jeje)! quants dies necessitaré per a poder veure tot? un mes? dos mesos?
En quan a na Bibi, a mi també m’agrada molt Serrat, és un dels millors cantautors catalans, junt amb Lluís Llach. No se si coneixes a Tomeu Penya, és un cantautor mallorquí i possiblement te costi entendre’l una mica ja que xerra (parla) un mallorquí, molt mallorquí, tancat (jeje), l’has d’escoltar, a mi no m’encanta però té 2 cançons que sí que m’agraden.
De nou moltes gràcies per deixar-me participar en aquesta meravellosa pàgina!
Mos veurem! Besades!
Hola Ma. Antònia,
Abans que res, vull demanar-te disculpes per trigar tant de temps a contestar, darrerament vinc una mica atrafegat amb els exàmens de la universitat, i no he tingut temps de fer-ho abans.
Que be que vulguis venir a conèixer l’Argentina, veuràs que és un país molt interessant. Veig que tens ganes d’aprofitar el viatge al màxim i fer moltes coses… recorda que és un país molt gran, aquí les distàncies són bastant més importants. Però si vens amb temps, segur que ho podràs fer tot.
He escoltat en Tomeu Penya, encara que no és l’estil de música que a mi m’agrada (Jo sóc fanàtic de na Maria del Mar Bonet), hi ha també un parell de cançons que m’agraden… segur que ens agrada la mateixa, Illes dins un riu, potser? En quant a na Maria del Mar.. el meu somni és poder conèixer-la en persona alguna vegada, tu creus que podré?
Fins aviat,