Autoanimació nocturna …
Arribades aquestes hores, quarts de quatre de la matinada, estic aprofitant el meu insomni per acabar una feina que, tot i que ara no ve al cas he d’entregar a finals de setmana, m’està fent fructífer aquesta “patologia” que tinc a les nits.
Ja m’ha passat altres vegades, doncs si tinc feina a fer a casa (no massa sorollosa, clar està), aprofito sovint aquests atacs de nocturnitat despert que tinc amb bastanta freqüència. Avui la nit està sent d’allò més profitosa, de manera que puc afirmar que és dels pocs cops en què n’estic content, encara que sembli una bogeria. Molts altres cops en la mateixa situació em poso davant l’ordinador a treballar i el cervell, a part de no voler dormir, tampoc vol treballar, però avui no està sent així.
I tenint en compte i l’alegria que m’ha suposat veure, amb aquest gran aplicació de Google que ens han posat a l’abast els allotjadors del blog per comptabilitzar les visites al lloc personal, l’allau (per mi, escriptor novell i modest) de visites que he sofert aquests últims dies, m’he decidit a escriure quatre línies per compartir amb tots i cada un de vosaltres aquest insomni i sobretot aquesta alegria. Ja ho vaig dir en la meva primera aparició, el meu propòsit amb aquests escrits és el de conéixer les opinions que jo, persona anònima, suscito en altres persones anònimes que llegeixen els meus textos i rebre-les en format dels comentaris que afegeixen al meu lloc tot enriquint-lo.
Una de les meves múltiples teories diu que hi ha dues maneres de conéixer una persona que són les següents. Una d’elles és conéixer el dia a dia, les reaccions, les actituds davant cada una de les petites coses de la vida i que és fruit de la coincidència, forçada o lliure, de gran quantitat de moments aleatoris. La segona manera i totalment diferent és sabent-ne les opinions i pensaments al respecte de tot el que ens envolta a fi i efecte de compartir-ho, debatre-ho o simplement anotar-ho. Aquest entorn web ens permet conéixer de molts de nosaltres la segona opció, fet que per mi li dóna molta importància.
En la nostra quotidianitat podem descobrir aquestes dues cares de tothom depenent de la manera en què afrontem cada moment. Si prenem una posició merament observadora (espectador passiu de la vida dels altres) aprendrem els costums mentre que si ens impliquem, preguntem, ens interessem, convertint-nos en un personatge més de la gran obra que representem tots plegats, descobrirem un món nou de sensacions, sentiments i opinions que ens permetran el que se suposa que és l’objectiu de l’espècie humana en cada ésser, seguir en el procés d’evolució i aprenentatge de l’individu que, en contra del que alguns pensen, no s’acaba en finalitzar l’època docent …